ART I ESCOLA 07. 2017-18
TABÚ
Art i Escola 07
Pel curs escolar 2017-18 Art i Escola proposa treballar El Tabú. Aquesta temàtica es pot treballar des de molts àmbits i aspectes diferents dins els centres educatius i possibilita treballar temes potser menys comuns a l’escola.
ART I ESCOLA és un programa que té per objectiu incentivar les capacitats educatives de l’art. Estableix una xarxa de col·laboracions entre diferents institucions que treballen des de l’àmbit de l’art i l’educació i els centres educatius. Parteix de la premissa que l’educació és part de la producció cultural i que l’art, entès des de la seva multiplicitat de formes contemporànies, pot proporcionar diverses eines útils per revitalitzar accions educatives a l’escola.
Està impulsat per ACVIC Centre d’Arts Contemporànies, el Centre de Recursos Pedagògics d’Osona, i compta amb la col·laboració d’un equip de persones d’entitats i institucions vinculades als camps de l’art i l’educació: Cal Gras, el Col·legi d’Arquitectes, Delegació d’Osona, l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, ExAbrupto, H. Associació per a les Arts Contemporànies, Materials Educatius, Pakdart, el Taller de l'Isa Basset, la Universitat de Vic i persones a títol individual. Que treballaran conjuntament amb els centres d’educació infantil, primària i secundària que, aquest curs, s’adhereixin al programa.
TABÚ
Art i Escola 07
Calendari:
• 25 d’octubre – Jornada de presentació i coordinació. Amb la xerrada de Toni Garcia.
• 27 d’octubre – Demanar i lliurar als responsables del projecte els drets d’imatge dels alumnes.
• D’octubre al 9 d’abril – Creació d’un projecte i d’un producte final i trobades amb els assessors.
• 9 d’abril – Finalització del projecte i lliurament del material – Lliurar la documentació del projecte. – Es tancarà l’accés al document online.
• 10, 11 i 12 d’abril – Jornades de presentació adreçades als alumnes. A la UVIC-UCC.
• 14 d’abril – Jornades d’intercanvi d’experiències entre professorat. A ACVic.
• Setembre - novembre 2018 – ART+ESCOLA+TABÚ. Exposició dels processos de treball a les aules. A ACVic.
Temàtica:
TABÚ
Com es pot treballar aquesta temàtica?
El sexe, el gènere, la identitat. El cos.
La intimitat.
La mort.
La religió, el pecat. La corrupció. Els buits legals.
La maternitat. La menstruació, l’embaràs, l’alletament, l’avortament.
El masclisme i el feminisme.
Les identitats sexuals, la pornografia, la masturbació.
El bulling, la pobresa, els desnonaments.
El racisme. Els feixismes, els fanatismes.
Les drogues i les addiccions.
Les malalties de salut mental. La depressió, l’estrès, els trastorns alimentaris lligats al culte al cos.
L’anorèxia i la bulímia sempre han sigut tabús a l’escola.
Aspectes mediambientals que afecten diferents territoris:
A nivell local: els purins, l’ozó o l’aigua freàtica de la comarca.
I a nivell global: l’energia nuclear, la gestió del petroli.
El comerç internacional, la mundialització que, a gran escala, porta a l’explotació d’unes zones del planeta en benefici de les altres.
D’unes persones en benefici d’unes altres.
I això ens pot dur a parlar de l’esclavitud. De la persuasió comunicativa del capitalisme que condueix al consumisme…
Però també podem convertir en tabú els nostres sentiments quan no s’exterioritzen. La ràbia, la tristesa, la por…
Tabús són les vergonyes.
Tabús són els desitjos.
Un gest fet amb el cos, amb les mans, pot ser tabú, per considerar-se obscè o violent. Així com una paraula.
Creuar una línia.
En alguns espais, és tabú anar vestit d’una determinada manera. En algunes cultures, és tabú menjar algun aliment.
Els tabús fan sortir allò “políticament correcte”.
També allò políticament incorrecte.
I l’art sempre ha estat al límit d’allò políticament incorrecte.
Michelangelo va ser políticament incorrecte quan va pintar nus a la Capella Sixtina.
O ho va ser el Bosch pintant el Jardí de les Delícies (1503-1515), Manet amb el Le déjeuner sur l’herbe (1863), Duchamp exposant un orinal (La Font, 1917) i Piero Manzoni enllaunant Merda d’artista (1961).
Ho és el happening, accionisme, performance, el body art…
El surrealisme, el dadaisme i les altres avantguardes.
La dansa:
Per exemple Hillell Kogan amb el muntatge de dansa contra els prejudicis We Love Arabs http://mercatflors.cat/es/espectacle/grec-2017-we-love-arabs/
El disseny:
Curro Claret dissenyador industrial i artista. Realitza projectes de disseny, interiorisme, instal·lacions, accions socials… es seus projectes sempre tenen un rerefons social.
Projecte “No tant(ts) porcs…” amb els alumes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic – http://hibridacions.net/2017/05/no-tants-porcs/
La fotografia:
Nan Goldin, fotògrafa americana, parla de la mort, la violència, les relacions sexuals…
La pintura:
Goya, els gravats Los desastres de la guerra o Caprichos y disparates entre altres.
Leon Golub
La performance:
Marina Abramovic, artista dels inicis de la performance.
Lygia Clark artista performer que fa intervenir el púbic. Baba antropofágica (1973)
Yoko Ono, a Cut piece deixava que el públic fes el que vulgués a la seva roba amb unes tisores.
Orlan, Artista francesa que treballa entorn del cos, la identitat, la política, la cirurgia estètica…
Art i política:
Mona Hatoum, escultures, instal·lacions, vídeo-accions… amb un marcat contingut polític.
Santiago Sierra, instal·lacions amb contingut social, crítica a l’explotació laboral i a la discriminació entre classes. Per exemple “3000 hecos de 180x70x70 cm cada uno”
L’exposició “Emergencias” del MUSAC recull un seguit d’artistes que parlen de la discriminació i la desigualtat, els conflictes polítics, els moviments migratoris, els problemes mediambientals… A la web podeu trobar el llistat. http://musac.es/#exposiciones/expo/?id=268
També l’exposició “Laocoonte Devorado. Arte y violència política”, a Artium, Àlaba.
Aquells qui trenquen disciplines:
Juan Hidalgo, Ester Ferrer i grup ZAJ, grup d’avantguarda musical i performativa.
Wolf Vostell, personatge central del moviment Fluxus. Fluxus és el nom que han rebut un seguit d’activitats, accions i performances de diferents artistes dels 60s.
Carles Santos, Compositor, pintor, pianista, escultor, performer… Amb obres teatrals com “Patetisme il·lustrat”.
Andy Warhol, Que barreja l’art i la publicitat, el disseny…
I molts altres artistes més al llarg de la història contemporània:
Antonin Artaud, poeta, novel·lista, dramaturg, director escènic… la seva obra és un camí cap a l’art absolut. Va crear el gènere teatre de la crueltat, que busca sorprendre l’espectador creant situacions impactants i inesperades.
Antoni Muntadas, denuncia l’obscenitat dels mitjans audiovisuals amb la peça de vídeo-art “El aplauso”
Francis Alis, artista que es fixa amb la influència social de l’art. Implicant a grups nombrosos de persones en les seves obres: When faith moves mountains, a Lima, o Linea verde a la frontera entre Israel i Palestina.
Ai Weiwei, artista i activitsta. Ha criticat durament el govern xinès, la corrupció… fet que l’ha dut fins i tot a entrar a presó. “Sunflower seeds” o “Straight” són alguns exemples de la seva obra.
Ana Álvarez-Errecalde. Sobre el cos de la dona, la maternitat… “More Store”, “El nacimiento de mi hijo”, “Tres gracias sangrantes”, “Anunciación”, “DSD, Migrant Islands”...
Pedro G. Romero o Daniel G. Andújar parlen de la guerra civil.
Teresa Mulet, Cada-ver-es. Cada-vez-más – Exposició a ACVic “en color i en blanc i negre”
Santiago Cirugeda, arquitectura social i alegalitat.
Antoni Abad, zexe.net i megàfon.net són plataformes que es miren l’espai públic des del punt de vista de les persones amb mobilitat reduïda.
Bestué Vives. Acciones en casa. L’art per tractar l’humor absurd, accions sense sentit.
