ACVIC Centre d'Arts Contemporànies

49 Espais, trànsits i dispositius mòvils
Raumlabor
Barcelona, Espanya
2011
www.raumlabor.net

Estem interessats en la ciutat com a espai d’activitat. La identitat urbana neix de la identificació d’un mateix en relació a la ciutat. En temps passats, hi havia una caravana gitana que venia al nostre poble cada dos anys amb una tenda de campanya molt gran. Viatjaven per tot el país sempre carregant les últimes invencions. La gent del poble sentia excitació d’una banda i una forta noció de por per l’altra. Aquesta vida nòmada i lliure estava d’alguna manera qüestionant les fundacions de la nostra ordenada i silenciosa comunitat. Passades tres o quatre setmana, quan la caravana s’anava, sempre hi havia algú al poble que s’havia extraviat, i molts altres tenien dificultats per tornar a rutines quotidianes. Volem contemplar la idea del museu mòbil d’una manera similar!. ¿Què podria ser antagònic a viatjar de lloc a lloc en els nostres temps? ¿Quin és el rol de la col.lectivitat en la nostra societat ‘post-tot’? ¿Què hauria de passar en un museu mòbil, transportant contingut i significat d’un lloc a un altre? ¿Com podem qüestionar les nostres rutines quotidianes? ¿Què podria ser el mirall en el qual veiem el millor de nosaltres mateixos? ¿Quin tipus d’art pot ser exposat en un museu mòbil?. El museu mòbil que volem dissenyar consisteix en estructures mòbils. Cada estructura tindrà la seva pròpia funció independent, però en combinació i relació l’una amb l’altra totes crearan un nou tipus de museu i de possibilitats, per a una redefinició temporal de l’espai públic. Al taller crearem un Model 1:5 i dibuixos del museu. Cada grup ha de desenvolupar una unitat mòbil que pugui funcionar independentment i ser combinada per a formar el museu mòbil.

El taller “Espais, trànsits i dispositius mòbils” s’ha desenvolupat en el mes d’octubre de 2011 en el marc del projecte general “Ceci n’est pas une voiture”.

07 La Fanzinoteca Ambulant
Lluc Mayol, Matias Rossi, Ricardo Duque
Barcelona, Espanya
2005-2011
www.fanzinoteca.net

La Fanzinoteca Ambulant és un mòdul itinerant de consulta que conté un arxiu de fanzines, hand made books i altes edicions de difícil classificació que sorgeix com a evolució de la fanzinoteca de Saladestar, una sala de lectura situada al barri de Gràcia a Barcelona entre 2005 i 2007.

Quan l’espai de Saladestar va tancar al públic el 2007, vam decidir fabricar un mòdul de cartró, sobre l’estructura i les rodes d’una vella taula de tennis de taula recuperada del carrer; aquest mòdul té capacitat per moure uns cinc-cents fanzines aproximadament i compta amb un ordinador per consultar la base de dades.

El projecte neix amb la intenció de fer circular aquest mòdul per diferents espais públics per generar punts de consulta itinerants i proposar activitats paral·leles relacionades amb les publicacions autogestionades i les petites editorials. Paral·lelament, la fanzinoteca realitza un treball d’investigació sobre aquest tipus de publicacions, amb l’objectiu d’editar els seus fanzines Minca i La pequeña Minca Ilustrada, a més d’involucrar-se en els “Jamzines”, o tallers pràctics oberts en els que els participants tenen a la seva disposició una sèrie de materials per fer entre tots una publicació de manera espontània, guiats per l’equip de la Fanzinoteca.

Actualment la Fanzinoteca compta amb sis-cents vuitanta números catalogats i més de vuit-cents exemplars per catalogar, que poden ser consultats al carrer Santa Eulàlia de Barcelona, quan el mòdul no estigui itinerant.

51 WE Riders
Marksearch
Oakland, USA
2006
www.marksearch.org

WE Riders, és una exploració creativa de tres mesos de durada de l’equip de Marksearch (Bruce Douglas + Sue Mark) que té com a objectiu trobar definicions geogràfiques i culturals de les zones oest i est de la localitat d’Oakland a Califòrnia. El projecte neix de les preguntes i confusions que molts residents d’Oakland tenen sobre la seva ciutat ja que, encara que la diferenciació entre les dues zones està consolidada en la quotidianitat de la població, en les notícies i en les campanyes polítiques, aquestes àrees no estan assenyalades als mapes. L’estiu del 2006, WE Riders va viatjar amb una bicicleta tàndem per tota la ciutat recollint i visualitzant històries i imatges en un quiosc itinerant fet a partir de senyals de trànsit reutilitzats.

Durant els viatges setmanals, es va parlar amb vells residents d’Oakland, nens i grups escolars als mercats de pagesos, amb transeünts a les places públiques, parcs i voreres. Els comentaris de la gent es van mostrar al quiosc i al weblog (www.weridersoakland.blogspot.com) per tal de que les dues zones poguessin compartir informació. En tres mesos, més de 200 persones van contribuir en el projecte elaborant mapes i completant enquestes. Amb això s’ha generat un diàleg continuat apuntant un espectre d’opinions positives sobre Oakland.

WE Riders promou els valors de l’eco-turisme com una plataforma per explorar i entendre la diversitat cultural del lloc que és la seva llar: Oakland, Califòrnia. Aquest projecte es basa en l’eco-turisme segons la definició de la Fundació National Geographic: “un turisme ecològic, que sustenta o realça el caràcter geogràfic del lloc, el seu medi ambient, cultura, estètica, patrimoni i el benestar dels seus residents”.

50 Hangueando-Periódico con Patas
Raimond Chaves
El Cerro, Naranjito, Puerto Rico; Berlín; Lima; Barrio
Venecia de Bogotá, Colombia; San Juan de Puerto Rico; Módena; Terrassa; Barcelona; Sevilla; Lleida
2002-2006
www.puiqui.com

Aquesta iniciativa editorial viatgera es va portar a terme des del que algunes vegades es va dir explícitament Estació Mòbil. Aquesta estació designava la suma de: a) la voluntat per treballar amb els demés i a partir dels diversos contextos dels llocs als que s’arribava convidat com a artista; b) les capacitats d’enteniment i acord posades en joc en aquesta trobada; i c) l’exercici de construcció col·lectiva d’un espai temporal on potenciar allò públic.

Atès que el projecte es va gestar a Puerto Rico, vaig escollir el vocable spanglish Hangueando —de l’anglès to hang around—, gerundi que significa deambular sense destinació predeterminada. El subtítol Periódico con Patas feia al·lusió al moviment i també al fet de que al Perú un pata és un amic.

HPP com a exercici de premsa gairebé independent va propiciar vàries edicions de publicacions amb les que reivindicava la capacitat de la gent per relatar la pròpia experiència. Així en forma de diari de cordill es convidava a reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació, es qüestionaven les limitacions i el rol de receptor passiu propi del lector de premsa tradicional. Una proposta per llegir la premsa d’una altra manera i un suggeriment per fer-la de qualsevol manera.

Així, a partir d’una redacció ambulant que anava als llocs en lloc de tenir una seu fixa i amb un senzill equip domèstic (computadores, portàtils, escàner, impressora A3, càmera fotogràfica digital i gravadora) convertia l’edició d’un diari en un fet públic i la seva lectura en un esdeveniment col·lectiu.

48 Folk Float
Public Works
Egremont, UK
2007
www.publicworksgroup.net

Folk Float és un arxiu mòbil per a la ciutat de Egremont.

La seva forma i mecanismes han estat definits per l’arxiu existent i per les expectatives dels grups que hi són involucrats. L’arxiu d’Egremont va ser, i segueix sent, una barreja eclèctica d’objectes, artefactes i publicacions que havien estat recollits a través d’una xarxa informal d’individus i que, en el seu moment, s’emmagatzemava en una habitació privada. Mai ha estat formalitzat malgrat que existia gran interès i desig en la creació d’un espai públic per poder-lo mostrar, explicar, discutir, ampliar-lo i donar-li forma.

Hem reconstruït una antiga furgoneta de repartir llet (un vehicle elèctric que va porta a porta) per incorporar una sèrie de funcions que poden fàcilment respondre a les diferents situacions en les que Folk Float pugui intervenir. El vehicle disposa d’una vitrina per objectes preciosos, una finestra per temes especials i donacions temporals, espai per fer te i cafè, una taula de taller, una pantalla per a projeccions, àrees de trobada cobertes, d’emmagatzematge, un índex de tots els elements de l’arxiu, i un blog per entrar nous elements en línia.

Com a construcció arquitectònica, un projecte com Folk Float, ofereix alhora una realitat espacial que pot actuar en l’aquí i l’ara, un precedent per al pensament i, també, per a la construcció de nous tipus de “edificis”, que poguessin respondre a una situació local específica —per exemple, un museu d’història local—, sense haver d’importar les tipologies arquitectòniques d’altres llocs. L’ambició de Egremont és el desenvolupament d’un arxiu públic permanent que, per la seva forma i construcció, es pugui propagar a través d’espais i dels temps.

47 BASEmóvel ou Conversa como lugar
Vitor Cesar
Fortaleza, Brasil
2002-2008
www.vitorcesar.org

Entre 2002 i 2004, la Transição Listrada (Renata Costa Lima, Rodrigo Costa Lima i Vitor Cesar) va acollir a persones, presentacions i debats a BASE, espai de treball per als artistes a Fortaleza. L’espai es va tancar i va sorgir BASEmóvel: una estructura flexible l’objectiu de la qual és proporcionar trobades, converses i estudis.

La BASEmóvel esdevé en diferents formats. La seva primera edició va consistir en un seguit de tallers a l’interior de Ceará, com el projecte Artistas i les seves formes d’organització. Per dur a terme els tallers, tot el material recol·lectat en els dos anys d’existència de BASE —una petita biblioteca, les fotografies i vídeos— estava disponible per a la seva consulta. La seva segona edició, realitzada en col·laboració amb Graziela Kunsch —una “poltrona enamoradeira”, que alberga una biblioteca— es va utilitzar a l’exposició Campo Coletivo, al Centro Universitario Maria Antonia.

46 Carrinho multimedia
Ana Dumas
Salvador, Bahia, Brasil
2009
www.carrinhomultimidia.com

Instal·lació d’art i comunicació ambulant: desfilada d’idees, conceptes, imatges, textos, sons electrònics, fragments del segle XXI. És un collage de referències de l’univers pop/popular: carrets de cafès de Bahia, sons jamaicans i novaiorquesos , art povera, pop art, punk, tropicalisme, filosofia socràtica. Galeria ambulant, cinema en baixa resolució, ural que camina, un llibre nòmada. El Carrinho Multimidia és la tecnologia del possible, tecnologia de carrer —si no pot filmar la seva idea en pel·lícula, faci-ho amb la càmera del seu mòbil. No importa la resolució de la seva idea, importa que vostè l’expressi, la comparteixi, sigui de forma digital o analògica—.

Amb un projector portàtil, tablet, micròfon sense fils, pantalla LED de missatges, una alfombreta de ratolí, adhesius, pòsters, el Carrinho promou performances, classes gratuïtes, instal·lacions ambulants, accions educatives i de màrqueting promocional.

Al Carrinho Multimidia, les llengües estan al servei de l’intercanvi de la informació, dels records, del coneixement. Sense fronteres ni jerarquies entre elles: un concepte visual val tant com el textual, oral o sensorial.

45 ¿De parte de quién? Call free:
Locutorio Móvil
Josep-Maria Martín
Barcelona, Espanya
2003
www.josep-mariamartin.org

El projecte De part de qui? Call Free: Locutori mòbil, va sorgir arrel d’una reflexions sobre la proliferació dels locutoris com un nou fenomen urbà relacionat amb la immigració i el desplaçament cultural.

El fonament de la proposta fou crear un espai itinerant que permetés reflexionar sobre la comunicació, més enllà del fenomen de la immigració. Promoure una construcció col·lectiva amb ciutadans anònims, una plataforma que connectés experiències íntimes i revelés funcions i disfuncions socials i urbanes.

Es va crear un locutori mòbil en forma de caravana, on els ciutadans eren convidants, en el seu trajecte quotidià, a trucar a qui volguessin, residents a qualsevol lloc del món i fer-ho gratuïtament. Es va proposar als usuaris que transmetessin i compartissin (voluntàriament) fragments de les seves veritables històries amb els artistes i així aprofitar l’experiència de comunicació per crear relats de ficció i conformar un vídeo documental.

El disseny interior de la caravana va facilitar que es produïssin diàlegs, debats i confidències, etc., diferents formes de comunicació entre els usuaris i els escriptors, la realitzadora de vídeo i l’artista, director del projecte. Els escriptors van recollir, d’aquesta singular experiència, un valuós material per a la creació d’un relat de ficció.

44 Orbit
Raumlabor
Friburg, Alemanya
2006-2011
www.raumlabor.net

The orbit (l’òrbita) és part d’una estratègia integral encarregada pel teatre municipal de Friburg que vam desenvolupar durant la temporada 2005/06. La nova directora, Barbara Mundel, estava buscant una nova definició del teatre en relació amb la ciutat, en el context de grans canvis socials i tenint en compte les retallades en la cultura finançada amb fons públics. The Orbit es va establir com un lloc on la ciutat i el teatre poden exposar la seva relació i qüestionar nous enfocaments del contingut temàtic dels treballs desenvolupats conjuntament.

El projecte, amb els renovats temes i continguts del teatre municipal de Friburg, va donar voltes per tota la ciutat per descobrir llocs i conflictes urbans. El teatre recerca la seva història a la ciutat univers. Al final del primer any, el juny de 2007, el projecte va aterrar al teatre. The Orbit és un mòdul espacial expansible. Té les dimensions d’un contenidor i, per tant, és fàcil de transportar. Durant el primer any va ser quiosc, oficina, taller, bar, pantalla de serigrafia, estudi de gravació, habitatge, laboratori d’investigació, hivernacle, discoteca, cinema i una unitat per a l’edició de diaris. Des de juny de 2006 a juny de 2007 es van visitar 11 localitats properes a Friburg. El viatge ens va portar a la perifèria i al centre, vam aterrar a centres comercials, vam viatjar a aeroports abandonats, ens vam desplaçar a les zones de recent expansió urbanística i a les àrees de gran desenvolupament dels anys 70, vam visitar els nous departaments de recerca de la universitat i una llar d’avis. A cada lloc, el projecte es va exposar durant un mes.

Al cor de la ciutat vam enquestar als residents de Friburg preguntant per la seva relació amb la ciutat, com l’utilitzaven i quins llocs els hi agradaven o evitaven. Varem preguntar sobre les característiques més típiques i sobre les utopies personals. El resultat va ser el primer perfil psicològic de la ciutat de Friburg.

43 Trailer Talk
Sabrina Artel
Nova York, USA
2004-2011
www.trailertalk.net

Trailer Talk de Sabrina Artel és una actuació en directe, un esdeveniment públic i l’enregistrament d’un debat. El projecte, centrat en una caravana ambulant, explora converses passatgeres, intervencions i narrativa amb la col·laboració dels participants que allà s’apleguen. Trailer Talk tracta de l’art de la conversa i de l’intent de mantenir un diàleg entre les persones. La conversa mateixa és l’arrel de la sostenibilitat cultural i el projecte estimula el debat públic directe centrat en la cultura i els ideals democràtics culturals a través de l’intercanvi personal.

Des del 2003, Sabrina Artel ha estat conduint una caravana vermella i blanca de 1965 pels principals carrers, festivals i esdeveniments. On aparca, desplega cadires de jardí en el seu “pati”, establint un espontani site specific. A través d’altaveus fixats a l’exterior del vehicle, es convida a la gent a l’interior per tastar galetes casolanes i ser testimonis d’una conversa. Els convidats seuen amb la Sabrina al voltant de la taula de la cuina de la caravana i discuteixen temes locals, mentre que els amics i veïns miren i escolten. L’experiència de Sabrina com a artista de teatre ha configurat la seva manera de veure el periodisme tradicional: el seu projecte es basa en la intersubjectivitat entre ella i els altres participants. Més tard, els participants, així com el públic en general, poden experimentar les converses en edició multimèdia, format que afegeix un altre significat a l’experiència. El treball de Sabrina Artel busca trobar noves estratègies per transmetre informació mitjançant la localització de l’art de la pràctica pública de la conversa en l’espai de la vida domèstica, o... és al revés? Trailer Talk explora com els individus s’uneixen en formes úniques i productives i, alhora, investiga i construeix noves maneres de ser i de definir la comunitat.

42 CX Simulator
Felix Mathias Ott
Mataró, Espanya
Projecte no realitzat
www.felixmathiasott.com

El Simulador de Can Xalant (CX-S) és un projecte no realitzat, ideat per desenvolupar en l’entorn del centre cultural Can Xalant. Es tracta d’una caravana modificada que es transforma en un simulador de viatge.

Vam enregistrar en vídeo el camí de la caravana des del lloc on es va exhibir, travessant la ciutat i una altra vegada fins el principi. Aquest “passeig en cercle” es reflecteix simultàniament en cinc projectors col·locats a les finestres de la caravana, la qual cosa ens permet visualitzar moviment quan la caravana resta estàtica.

A través de l’enregistrament visual i sonor de l’entorn de en l’espai públic, s’ha pogut documentar “l’ara i l’aquí” de la ciutat, i així l’espectador convidat a anar dintre del CX-S, sense moure’s en realitat, pot experimentar el trajecte sense cap risc d’accident de cotxe y sense contaminació del medi ambient.

Les pantalles mostren escenes urbanes, situacions i imatges. A l’emmarcar-se al simulador, els paisatges estan oberts a la interpretació i projecció de cadascun dels espectadors.

El Simulador de Can Xalant (CX-S) és interessant per tractar qüestions de percepció, com per exemple, el fenomen de la cinetosi o mareig per moviment que es produeix a causa de que hi ha un desacord entre el moviment percebut visualment i el sentit de moviment de l’oïda interna. El projecte també és interessant per la possibilitat d’experimentar el medi ambient d’una manera diferent i descobrir noves perspectives que no es veuen des d’altres angles.

41 Unofficial
Tourism
Iñaqui Larrimbe
Madrid, Espanya
2009-2010
http://web.jet.es/larry/

A Unoficcial tourism, l’artista Inaki Larimbe va transformar una caravana en una oficina de turisme “no oficial” amb l’objectiu d’atendre als consumidors culturals forans (turistes), oferint-los des d’aquesta “oficina” plans i guies que recollissin itineraris madrilenys alternatius.

Els itineraris van ser realitzats per sis persones relacionades amb Madrid. Així, Mauro Entrialgo i Adriana Herreros van fer el circuit “Luminosos publicitarios de neón”; Guillermo de Madrid va organitzar un itinerari de “Arte Urbano”; Jimina Sabadú ens va mostrar espais públics en els que s’havien rodat pel·lícules de cine; John Tones ens va convidar a passejar per locals on encara es conserven màquines recreatives antigues; Santi Otxoa ens va oferir l’itinerari “Tabernas centenarias de Madrí”, i el col·lectiu Todo por la praxis ens va convidar a conèixer la insòlita fauna humana i flora urbanística de la “Cañada real”.

Unoficcial tourism va voler ser, en definitiva, un projecte que respongués d’altra manera a la demanda d’entreteniment cultural que les noves polítiques culturals cimentades en criteris socioeconòmics han generat.

40 Kunst
Station Triemli
Public Works
Zurich, Suïssa
2010-2011
www.publicworksgroup.net

Public works ha dissenyat un espai mòbil de comunicació, arxiu i exposició que és la base per a la Kunst Station Triemli, un programa d’art públic per a l’Hospital Municipal Triemli de Zurich, Suïssa. Durant els propers 10 anys, l’estructura mòbil acollirà i promourà una varietat de projectes de creació per i amb els usuaris de l’hospital.

La Kunst Station Triemli es compon de 5 elements: una estació de treball giratòria al voltant d’un arxiu fix i una unitat d’emmagatzematge; una unitat amb panells modulars, prestatges giratoris, seients i expositors; una taula amb tamborets que poden guardar-se a sota; un pòster; un faristol amb un gran quadern per escriure o dibuixar i un carro per l’equipament tecnològic que pot funcionar com a pedestal.

Durant un període de sis mesos es va realitzar un projecte informal per al disseny i l’intercanvi de mantes a l’hospital. Dos artistes i dissenyadors van treballar per ajustar, inventar, corregir, embellir o donar suport al disseny de mantes per als usuaris, visitants i membres del personal de l’hospital. En els períodes sense producció, les mantes s’exposaven per a ser intercanviades o oferides en préstec.

Public works també va ser convidat a realitzar el disseny de la pàgina web de Kunst Station. Es van utilitzar elements de l’espai físic de l’estació per estructurar el contingut de l’espai digital.

39 L´Arxivador
Anna Recasens
Barcelona, Espanya
2008-2011
www.interraincognita.org

L’Arxivador és una idea original d’Anna Recasens amb la col·laboració d’Esteve Lopez, Ivan Garcia, Roger Huguet i Riccardo Massari. L’Arxivador és una proposta itinerant per treballar col·lectivament.

L’Arxivador va néixer l’any 2008 i des de llavors ha estat utilitzat en diferents esdeveniments culturals i prenent diferents formes: biblioteca, museu, jardí,cuina, punt d’informació, taller. La seva col·lecció de llibres i arxius digitals permanent (la biblio de l’arxivador) inclou temes relacionats amb l’art, l’ecologia, la botànica, la memòria, reflexions sobre el rural i l’urbà, l’espai comú, la comunitat, etc. L’Arxivador també està recollint un arxiu d’informació i fent contacte b d’altres col·lectius i propostes que treballen temes afins i projecta treballar en xarxa partint de l’intercanvi de coneixements i de recursos. Les activitats i tallers que desplega són per tots els públics i s’adapten als recursos disponibles.

L’Arxivador és un treball en procés. Les sessions de biblioteca oberta es realitzen principalment en espais públics per a aquells que vulguin fer consultes o simplement gaudir d’un moment de relax, lectura, intercanvi. Per la seva capacitat de desplaçament i ocupació mínima d’espai es pot adaptar a qualsevol esdeveniment, formar part d’activitats dins el currículum escolar, ser un complement de seminaris i tallers especialitzats o establir-se com un punt d’informació i d’intercanvi de coneixements en diferents entorns. La biblioteca es nodreix de donacions d’artistes, centres d’art, diferents organitzacions, particulars...

38 S.E.F.T.-1
Sonda de exploración
Ferroviaria Tripulada
Iván Puig i Andrés Padilla
Mèxic
2010
www.seft1.net

S.E.F.T.-1 (Sonda d’Exploració Ferroviària Tripulada) és un projecte d’art transdisciplinari, d’interacció i difusió pública, que proposa l’exploració de vies de ferrocarril en desús com a punt de partida per a la reflexió i la investigació; la seva importància història, les seves implicacions socials, circumstàncies i contextos actuals. Aborda dos pols de l’experiència social de la tecnologia: la utilitat i el desfet. La S.E.F.T.-1 és un vehicle capaç de viatjar tant per terra com sobre les vies; aquesta sonda exploratòria té l’objectiu de fer un alçament de fotografia, vídeo, àudio i text de les seves trobades, del paisatge i infraestructura al voltant dels trajectes, així com entrevistes amb els pobladors a peu de via, etc. Transmet la informació al seu web, www.seft1.net, en el qual es pot monitorar l’estat de la sonda, la seva
ubicació, rutes traçades en mapes geoposicionats, veure imatges i vídeos dels seus recorreguts i accedir a la informació de context editada pe un equip d’investigació. Aquesta informació també és mostrada en projeccions en algunes de les poblacions per les que passa. En explorar ruïnes ferroviàries posa en entredit la promesa moderna i apel·la a la memòria històrica evidenciant raons econòmiques i polítiques d’aquest abandó. Investiga, a l’hora, esquemes de dependència i obsolescència controlada en la tecnologia i com les  característiques de la mateixa condicionen els processos socials. Revisa l’ensorrament del metarrelat que predica la relació positiva entre la ciència i el benestar social.

37 Cronivichana
Colectivo Descarrilados
Cali, Colombia
2010
http://colectivodescarrilados.blogspot.com

Proposta realitzada en el marc dels Ensayos Públicos # 4 y # 5 del Laboratorio Artístico de San Agustín, Cuba. Un carro de balineras – la
chivichana- recorre els carrers de San Agustín portant amb si els quaderns generacionals. Cada quadern recull els relats de les persones que interactuen amb la chivichana i així, nens, joves i adults expliquen sobre les seves vides en relació a la ciutat i les seves practiques.

36 Tren de los curados
Colectivo Descarrilados
La Habana, Cuba
2005
http://colectivodescarrilados.blogspot.com

Proposta curatorial seleccionada per al 7 Salón de Octubre (Cali) i el 40 Salón Nacional de Artistas (Bogotà). El trasllat de trens vagons (abandonats i corroïts pel temps) fins als carrers del barri fou el començament de nou accions realitzades durant trenta dies consecutius, a les cases, al parc, a les cantonades del barri; els vagons, convertits en lloc de trobada pels nens, joves i vells del barri, van donar vida a Foto de usted, Venir por el Barrio, Mecatearte, La Piel del Barrio, Parquearte, Memoria, Arte y Deporte, Historias del Barrio i 7 de Agosto del 56.

35 Canómada
Colectivo Descarrilados
Cali, Colombia
2008-2009
http://colectivodescarrilados.blogspot.com

Projecte convidat al 41 Salón Nacional de Artistas realitzat a Cali, Colòmbia, el 2008. Durant dos mesos, la canoa va navegar entre diverses poblacions del riu Cauca, portant objectes i missatges que van propiciar poètiques de relació entre els habitants. Canomadar: Acció de navegar –intercanviar – habitar – indicar – relacionar - anar de viatge. La canoa fou bitàcola de trobades; el riu, símbol de moviment i vida.

34 Serenata en las ruinas
Kabaret Machine
Cali, Colombia
2011

Per a aquest projecte vam contractar una chiva, que és un vehicle típic de la ciutat de Cali, una mena de bus adaptat perquè la gent pugui beure i ballar mentre veu passar la ciutat. Els turistes locals utilitzen aquest tipus de vehicle per visitar zones turístiques fent un circuit de discoteques durant les nits.

Amb la chiva vam fer un recorregut especial, que ens duia a aquells llocs que no interessen a ningú. Durant una tarda vam fer un recorregut per llocs que ja no existeixen, abandonats o en procés de demolició. Amb els fons musical de la serenata, els passatgers de la chiva feien dibuixos i textos in situ, que després eren enganxats en aquelles parets metàl·liques temporals amb les que delimiten els llocs en via d’extinció.

Per norma general, les serenates funcionen com a intents per recuperar l’amor perdut. El recorregut d’aquesta serenata anava assenyalant llocs que alguna vegada havien estat signes de bonança i desenvolupament a la ciutat, i que ara són demolits en nom del progrés.

33 Escuela Panamericana del Desasosiego
Pablo Helguera
Mèxic
2003-2011
www.panamericanismo.org

L’Escola Panamericana del Desassossec és un projecte artístic independent iniciat el 2003, sense afany de lucre, que busca generar connexions entre les diferents regions de les Amèriques a través de discussions, performances, tallers, mostres de vídeo, intervencions, i col·laboracions a curt i llarg termini entre individus i organitzacions. El seu principal component va consistir en una estructura arquitectònica portàtil en forma d’una escola de camp en la qual es realitzaran diverses activitats. L’estructura col·lapsable es va inserir dins d’una camioneta amb l’objectiu de realitzar el viatge terrestre per tot l’hemisferi, des de Anchorage, Alaska, fins a Ushuaia, Terra del Foc.

L’objectiu del projecte fou el de contactar amb una gran varietat de públics i involucrar-los en diferents nivells. A través d’estratègies diverses, es va buscar instigar un diàleg que abordés temes d’interès local relacionats amb la història, la ideologia i línies de pensament de les Amèriques, així com problemàtiques culturals i artístiques.

L’Escola Panamericana del Desassossec respon a la necessitat de recolzar la comunicació interregional entre les Amèriques de parla espanyola, anglesa i portuguesa, així com altres comunitats al Carib i demés, facilitant vincles fora dels actuals intercanvis comercials i econòmics entre aquestes regions. El projecte, que en el seu curs físic per l’hemisferi va tractar de literalitzar la mateixa noció del panamericanisme, s’inspira en els itineraris de viatge de molts d’aquells que van travessar el continent, des d’exploradors, missioners, científics, revolucionaris, intel·lectuals, escriptors, i altres.

32 Centro Cultural Nomade
a77
Buenos Aires, Argentina
2011
www.centroculturalnomade.blogspot.com

El Centro Cultural Nómade és un contenidor portuari en desús transformat en un mòdul flexible que permet múltiples accions en l’espai públic en contacte amb les institucions socials i educatives de cadascun dels llocs per on fa la seva travessia. En pocs metres quadrats nombroses possibilitats d’acció: una biblioteca, una galeria d’art, un teatre i una escola, a través del mobiliari construït especialment amb material reciclat provinent d’embalatges de la indústria automotriu.

Aquesta proposta s’encadena amb un seguit d’accions i intervencions anteriors desenvolupades per a77, que prengueren com a objectiu l’acostament de l’art, l’urbanisme i l’arquitectura a diferents comunitats a través de l’estímul de les seves capacitats artístiques i creatives, el foment de la seva participació en decisions sobre projectes urbans i culturals reals, i el missatge de la reutilització i el reciclatge amb l’objectiu d’incorporar-lo amb imaginació a la vida de tots els dies.

El concepte del reaprofitament de recursos no sols opera com una matèria global de l’actual auge de la sostenibilitat —moltes vegades banalitzat des de la seva incorporació a les estratègies de la societat de consum— ; és pot ser una entrada d’identitat a valorar com a part de la nostra pròpia idiosincràsia.

El Centro Cultural Nómade està realitzant en aquests moments activitats artístiques i culturals per a la comunitat en el seu recorregut per Buenos Aires amb l’objectiu primordial de desenvolupar i implementar estratègies culturals d’accés i inclusió social dirigides a habitants de la històricament postergada zona sud de la ciutat.

31 Temescal Seed Swap
Marksearch
Oakland, USA
2005-2011
www.marksearch.org

Vam crear Temescal Seed Swap el 2005 en resposta al nostre hàbit insaciable de recol·lectar llavors mentre passegem el nostre gos pel veïnat. Temescal és un dels molts petits barris d’Oakland, Califòrnia als Estats Units. El nostre carro està fet de materials reutilitzats que van trobar aquí i allà: tàblex perforat —un tipus de conglomerat molt resistent—; fusta del magatzem local que recentment va tancar les seves portes; rodes i pneumàtics vells d’una de les nostres bicicletes; molles d’un matalàs que casualment algú va abandonar a la nostra vorera i una vella campana feta a mà. Aquest intercanviador de llavors és ara un esdeveniment itinerant a la comunitat: visitem les fires locals al carrer, les festes de barri i el mercat de pagesos de Temescal. Seguim recollint llavors amb l’ajuda del nostre fidel gos Chica, que porta una cistella especial feta amb un dels nostres vells impermeables.

Els veïns comparteixen llavors de flors, hortalisses i vegetals, i també històries sobre els jardins dels barris. A mida que intercanvien llavors, solen escriure històries sobre les plantes. Una dona ens va donar llavors històriques que han anat passant de generació en generació a la seva família. Va traçar el llinatge de les llavors fins els primers pobladors de la regió nord-oest dels Estats Units. El nostre estoc està en constant canvi i inclou llavors biològiques de plantes que creixen bé en el microclima californià: faves, remolatxa, enciam de fulla vermella, ruca, coriandre, gespa, pèsols, rosella de Califòrnia, roselles, mesc, equinàcia, lliris del Nil, calèndula, niella, malves i una barreja cosmos, blauets i escabioses.

27 Imprenta Móvil
Nuria Montiel
Mèxic
2010-2011

La Impremta Mòbil, construïda a partir de l’estructura d’un carret ambulant capaç de se instal·lada a qualsevol lloc, ha estat pensada com a un mitjà d’expressió social on la premsa és el dispositiu per entaular un diàleg col·lectiu. La idea de treure el tòrcul al carrer i posar-ho a disposició del transeünt, sorgeix davant la meva pròpia recerca per ocupar l’espai públic amb una postura política que reivindiqui la manera en que ens apropiem d’aquest i la forma amb la que ens comuniquem amb ell.

M’interessa la gràfica per la seva naturalesa contestatària, pel rol que ha jugat als alçaments populars, propagant les idees revolucionàries, les demandes, les peticions i exigències, donant veu impresa al poble revoltat. És el cas del Taller de Gràfica Popular (TGP) a Mèxic que durant l’època post-revolucionària, malgrat els seus tints dogmàtics, fou molt important per a les causes obreres i antifeixistes de l’època mitjançant la seva producció de cartells, volants i diaris.

Els tallers de gràfica de la Universidad Autónoma de México (UNAM) són una altra referència immediata en el meu treball. No s’oblida el paper discursiu que van acomplir per al Moviment Estudiantis de 1968. En aquests tallers els estudiants van fer servir el mimeògraf per a imprimir els volants que van informar al poble sobre els crims esdevinguts, els punts abordats durant les assemblees i amb els que van convocar a mítings i marxes de protesta. Un altre taller clau és el Taller Popular de Serigrafia 1 conformat per un grup d’artistes visuals que van intervenir en el context dels moviments i lluites socials que travessava Argentina des dels anys 2002 al 2007. La gràfica generada per aquests tallers en èpoques tan diferents ha estat un mitjà d’expressió col·lectiu que ha generat una sèrie d’iconografies que encara representen aquells moments de conflictes socials. I en aquest sentit considero important reivindicar el poder de la impremta com un mitjà fortament lligat a l’activisme i a la lluita social.

En el procés he desenvolupat una metodologia de creació incloent amb públics aliens al món de l’art, basada en la interacció del taller amb la ciutat i les persones que habiten en ella, desplaçant el carret buscant les diferents comunitats, entorns econòmics, polítics i socials que conformen una urb.

30 Museo Ambulante
Theo Craveiro
Sao Paulo, Brasil
2010
theocraveirotrabalhos.tumblr.com

El Museo Ambulante és una plataforma per a exposicions que permet diferents configuracions en el camp de l’art. El desafiament és entendre l’objecte de l’art no sols com un quadre a la paret, sinó com un conjunt de relacions que estan al voltant. L’estratègia és crear un sistema propi amb l’objectiu de potenciar aquestes relacions.

Aquesta plataforma d’exhibició va ser utilitzada per primera vegada com a part del projecte “Estrategias de circulación”, un conjunt d’iniciatives que tenien com a finalitat fer possible diferents maneres d’exposar. El desafiament era inventar una forma de mostrar en línea els treballs presentats i en diàleg amb el circuit oficial. Diferent del que succeeix als salons i premis d’art, on es pot exposar només una obra, fou possible presentar un conjunt de coses i una manera de pensar. Cada vegada que s’utilitza aquesta plataforma, el desafiament és actualitzar el seu significat i trobar la manera de parlar amb el context. De cara al futur existeix la voluntat de rebre propostes d’altres artistes i ocupar nous espais.

Hi ha aquí un desig de fer-ho d’una altra manera, difuminar els límits i confondre els rols. No es tracta d’estar a favor o en contra de les institucions, però dir que sempre hi ha altres llocs i formes. Si les condicions ofertes són limitades, vostè pot crear el seu propi sistema i proposar un altre univers. El punt principal és la declaració de la possibilitat.

29 Open-roulotte radio
LaFundició
Ripollet, Espanya
2008-2011
http://open-roulotte.pbworks.com

Open-roulotte és un procés per dissenyar, construir i gestionar de manera col·lectiva una infraestructura lleugera i mòbil que faciliti a aquells individus i col·lectius que ho requereixin, l’organització d’esdeveniments en els espais públics del barri de Can Mas (Ripollet). Les tasques de disseny i construcció d’aquesta infraestructura lleugera i mòbil així com el procés de formació d’un organisme ciutadà encarregat de gestionar-la, s’entrellacen amb un procés de recerca-acció col·laborativa sobre els usos presents i/o possibles dels espais públics.

Open-roulotte aglutina diversos processos realitzats al costat de diversos col·lectius i grups d’acció amb els quals hem establert diferents maneres de col·laboració. En el marc dels centres educatius, els processos de treball poden dividir-se en 3 moments que es solapen i es contaminen constantment: 1. Exploració: el territori com a objecte d’estudi, lloc comú i “aula sense parets”; la deriva com a manera de procedir o tècnica. 2. Cartografiat: la cartografia com a mitjà no objectiu de representació col·lectiva del territori. La representació com a pretext i vehicle del debat sobre les qüestions que afecten al territori. 3. Diàleg: el diàleg sobre el coneixement produït i la negociació de les accions a emprendre en cada punt/moment.

28 Wikitankers
Taller QUAM 2011 WIKPOLIS. Cartografies i construccions col·lectives de l’espai social de arquitecturas colectivas
Straddle3/ Todo por la Praxis
Vic, Espanya
2011
www.acvic.org

Els WikiTankers són les diferents unitats construïdes durant el taller que es va organitzar el juliol del 2011 des d’ACVic Centre d’Arts Contemporànies sobre arquitectures col·lectives, fruit de materials reciclats.

L’objectiu dels WikiTankers és poder generar infraestructures nòmades i mòbils, en situacions emergents de mobilització ciutadana. Tal com hem anat veient en els darrers temps en diferents ciutats i pobles així com a d’altres indrets d’arreu del món on es produeixen processos de mobilització ciutadana, es fa necessària la construcció d’unitats de mobiliari/infraestructura mòbil, no només com a elements de suport de les mobilitzacions, sinó també com a motors de generació de situacions. Les unitats construïdes són les següents: InfoTanker (petició expressa dels membres de l’acampada de Vic com a substitució de l’actual punt d’informació), MediaTanker (punt de tecnologia, internet-wifi, comunicació, media, etc.), GastroTanker (la cuina), AgroTanker (hort urbà com a suport i proveïdor d’aliments per a la cuina),
BarraTanker (punt de reunió com a suport del MediaTanker o del GastroTanker, amb unitats de mobiliari).

26 M.E.T
Floating Lab Collective
Washington DC, USA
2010-2011
www.floatinglabcollective.org

El Transportador de Compromís Modular (MET en anglès) es basa en el Transportador d’Equip Modular de la NASA utilitzat en les missions Apol·lo per documentar la superfície de la Lluna. El MET, conegut pels astronautes com el “rickshaw” (petit carruatge arrossegat per una persona que va a peu), era un carro pneumàtic equipat amb eines geològiques, càmeres i recipients per mostres de la superfície lunar.

Floating Lab Collective ha recreat aquest dispositiu per explorar la superfície del nostre planeta que s’ha convertit en un estrany per a nosaltres. En concret, el col·lectiu va centrar el seu interès en les zones on es van produir els vessaments de petroli de BP al golf de Mèxic; en la desaparició dels cims dels Apalatxes a causa de la mineria de superfície o, fins i tot, en les nostres pròpies comunitats i barris que, a través d’una cultura alienant i una societat fracturada, han perdut el seu sentit de l’espai públic i la solidaritat.

El MET està equipat amb càmeres fosques, digitals i de vídeo, projectors, altaveus, un teló de fons, un taula abatible i cadires recobertes amb pintura de pissarra per facilitar les reunions i la planificació de projectes, així com compartiments d’emmagatzematge amb equips específics per a determinats projectes. El MET és, doncs, un conglomerat d’eines documentals per explorar l’estètica de l’alienació i per revelar les trobades amb les comunitats i els paisatges. La primera expedició del MET a Louisville, Kentucky, amb la col·laboració i finançame t de la Universitat de Louisville, ha explorat diverses iniciatives de canvi social. El resultat és una sèrie de retrats, dibuixos i diagrames basats en
les trobades.

25 Biblioteca de Nezahualcoyótl
Diego Pérez
Mèxic DF, Mèxic
2006
www.diegoperez.org

La Biblioteca de Nezahualcóyotl és una col·lecció de llibres que vaig anar comprant als mercats de pepenaje o pepenadores d’escombraries de les àrees de Nezahualcóyotl i Iztapalapa, llocs contigus a l’orient de la ciutat de Mèxic, on van a parar tots els diferents tipus  t’escombraria i ferralla de la ciutat, i per on surten de la ciutat totes les aigües negres, a trams per canals a cel obert. Llocs ecològicament devastats. La majoria dels objectes són recollits pels pepenadores i posats novament a la venda en àrees contigües a aquestes  demarcacions humils.

Durant anys vaig anar trobant títols rellevants a preus insòlits amb els que podria recrear la història de les literatures universal i mexicana. És important ressaltar que Nezahualcóyotl, qui fou senyor de Texcoco i poeta, tenia, als anys previs a la conquista dels territoris de Mèxic per Espanya, una important col·lecció de còdex i documents literaris que van ser saquejats més tard i cremats pels catòlics.

El format de carreta que va adquirir la col·lecció de llibres, el vaig prendre del model dels recol·lectors d’escombraries; cal destacar que actualment es segueix recol·lectant les escombraries a Nezahualcóyotl amb carretes tirades per mules i cavalls que recorren el municipi carrer per carrer. La peça és també un homenatge al príncep poeta Nezahualcóyotl, honorable personatge que avui sabem que es preocupava molt pel medi ambient i que actualment dona nom a un lloc completament envilit per la nostra desafecció a la natura.

24 La Maquila Región 4
Amor Muñoz
Mèxic
2010-2012
www.amormunoz.net

Les maquilas són centres de treball l’activitat dels quals es concentra en la producció de manufactures tèxtils i electròniques destinades a l’exportació, com condició necessària suficient per a la seva operació; gaudeixen d’un règim fiscal d’excepció la qual cosa els permet importar entrades sense pagar aranzels i exportar pagant sols un aranzel que fou afegit a Mèxic. Un altre tret clau és que operen sota el concepte globalitzador “d’aprofitar els avantatges competitius” que en aquest cas és la mà d’obra barata dels mexicans, majoritàriament femenina. La Maquila Región 4 és un projecte que reflexiona sobre els processos de maquila tèxtil i electrònica. És un dispositiu mòbil expansible, amb una funcionalitat de taller, per a la manufactura comunitària de peces tèxtils-electròniques en espai públic.

A la Maquila Región 4, es realitzen de manera comunitària gràfiques expandides tèxtils, algunes de funcionals i d’altres, simplement, amb imaginaris de l’electrònica clàssica (PCB’S, esquemàtics, circuits electrònics, etc.). Això ens porta a una anàlisi sobre les implicacions socials del treball i l’imaginari col·lectiu de la tecnologia, vinculant així les feines associades amb el treball manual com el brodat i la electrònica.

Cada participant rebrà una remuneració econòmica pel seu treball, basada en un tabulador, on l’hora de treball mexicà sigui pagada a preu d’Estats Units. L’artista i els participants faran un contracte individual de treball per obra determinada, pel temps que vulgui treballar la persona.

23 Fiteiro Cultural (Culture kiosk)
Fabiana de Barros
João Pessoa, Brasil
1998-2011
www.fiteirocultural.org

El Fiteiro Cultural és una obra pública i contextual d’art. Al nord del Brasil, “Fiteiro” significa quiosc o parada de carrer. El propietari de la paradeta ven productes específics per a la comunitat que freqüenta. Aquesta relació amb el públic em va inspirar per crear el meu propi Fiteiro dedicat a la cultura i l’art. Desmuntable i lleuger, el Fiteiro Cultural és una estructura “nòmada” per artistes, és un “no lloc” que, per existir, depèn de la comunitat en la qual s’estableix i de la col·laboració entre els diferents artistes.

El descobriment de l’altre és el punt de contacte entre l’artista i la comunitat en la qual el Fiteiro es situa iniciant un procés creatiu. Això és el que vull dir quan parlo d’una “escultura social”. D’acord amb els desitjos o necessitats de la comunitat, el Fiterio cultural es pot  transformar en un taller, en un sala per a espectacles o exposicions, en un escenari de teatre, en un lloc per debats públics o íntims, o simplement pot ser un espai per al descans i la reflexió. És una obra en constant mutació: sense principi ni fi, sense evolució i sense forma ideal.

En conseqüència, el seu nom va ser avaluat i traduït a diversos idiomes d’acord amb la ciutats on es va establir: João Pessoa, Atenes, Sion, Nova York, La Havana, Erevan, São Paulo, Dunquerke, Larissa, Milà, Ginebra, Biel i Second Life.

22 Fala dos confins
Virginia de Medeiros
Sao Paulo, Brasil
2010
www.faladosconfins.com.br

Cada ciutat té el seu propi llenguatge, el seu comerç, els seus valors, els seus esquemes de percepció, les seves pràctiques... un ordre empíric amb el que els habitants construeixen la seva identitat.

Fala des confins es una instal·lació sonora que neix d’un diàleg amb alguns poetes populars, romanços, històries dels rondallaires, les llegendes i la gent comú que fan de l’acte de parlar un acte creatiu. L’objectiu del projecte és intervenir directament en el repertori oral de les persones que habiten el territori.

Fala de confins és una instal·lació sonora que intervé directament sobre el territori de Bacia do Jacuípe, Sertão da Bahia, engloba les ciutats de Pé de Serra, Nova Fátima, Riachão do Jacuípe, ciutats properes a Feira de Santana, Portal do Sertão, lloc on vaig néixer.

La instal·lació consisteix en projectar sobre aquests indrets secs i muts, els relats que procedeixen de poetes populars, de romanços tradicionals i de llegendes que sempre relataren aquells per als que l’acte de parlar és un acte creatiu.

Amb aquesta intervenció, la identitat del lloc es modifica en ampliar el repertori oral d’aquelles persones que habiten el territori.

21 Le CNA Dans les villages
Cinéma Numérique Ambulant (CNA)
Bénin, Burkina Faso, Mali, Níger i França
2004- 2007
www.c-n-a.org

El Cinéma Numérique Ambulant (CNA) és una xarxa internacional de cinemes mòbils que ha instal·lat les seves unitats de projecció a Camerun, Madagascar, Senegal i Togo.

El CNA s’instal·la a zones rurals sense accés a l’electricitat i que desconeixen el món del cinema. Les sessions són sempre gratuïtes.

Les projeccions són llargmetratges essencialment africans, els drets dels quals han estat adquirits. La primera part de les sessions es porta a terme en col·laboració amb les principals institucions i organitzacions no governamentals que desitgen traslladar temes socials: Pla Internacional, els Comitès Superiors de Lluita contra el SIDA, la  cooperació descentralitzada...

Atenent als avenços tècnics i tecnològics, el CNA examina constantment les formes de millorar la qualitat dels seus projectes, ja sigui per les innovacions digitals en el camp de la imatge i el so, de la mobilitat o la seguretat. A través dels seus projectes d’educació de la imatge com Studio Numérique Ambulant (SNA) o la Escola de la Imatge, CNA tracta d’impartir coneixements i habilitats tècniques i artístiques a un públic preferentment jove.

20 RallyConurbano
RallyConurbano
Gran Buenos Aires, Argentina
2004-2009
http://rallyconurbano.com.ar

RallyConurbano és el nom del grup i projecte basat en l’exploració i experimentació sobre temps i espais públics urbans. El recorregut pel lloc en conflicte, les discussions que es generen espontàniament i les reflexions interdisciplinàries que es produeixen generen pensament crític a través d’una experiència estàtica col·lectiva. Les diferents cròniques, comentaris, fotos i opinions són després pujades i compartides al bloc, una altra plataforma d’intercanvi i discussió “virtual”.

RallyConurbano és un laboratori ambulant, desmuntable i informal de micro urbanisme social, d’investigació i pràctica, una exploració col·lectiva territorial física però també discursiva. Als nostres experiments proposem un lloc a visitar juntament amb una sèrie de preguntes o interrogants plantejats per aquell lloc. En ell, el rol dels experts no és el de guies turístics sinó més aviat catalitzadors de la investigació col·lectiva. RallyConurbano intentar problematitzar les relacions socials en la configuració d’un viatge (projecte) col·lectiu.

Abans de construir un edifici, RallyConurbano construeix una relació no-permanent entre els excursionistes participants. En tot cas, RallyConurbano podria construir un edifici social, un chaperío inestablement utòpic, una autoconstrucció festivament precària.

19 Puck Cinema
Caravana
Toni Tomàs i Carles Porta
Bellpuig, Espanya
2009-2011
www.puckcinema.com

Tombs Creatius és una companyia de creació de jocs de Toni Tomàs, artesà i creador del projecte. L’any 2000 vaig decidir deixar la Companyia de Comediants La Baldufa, la qual havia fundat i en la qual havia treballat durant quatre anys, i vaig començar el projecte Tombs Creatius. Així des de fa més de 10 anys, Tombs Creatius idea, dissenya i construeix artesanalment jocs de fusta de carrer per a totes les edats.

El 2009, colze a colze amb Carles Porta hem coproduït Puck Cinema Caravana, el cinema més petit del món. En Tombs Creatius pensem en els carrers com a espai de joc perquè ha estat, des de sempre, un espai de socialització i diversió de les persones i, actualment, s’està perdent aquesta funció. És per aquest motiu que les nostres propostes han omplert moltes places, carrers, patis d’escoles i festivals de molts llocs.

iPuck és una caravana transformada en cinema. Té rodes i pot anar a tot arreu. Projecta pel·lícules d’animació d’aquelles que no es solen veure a la televisió. Selecciona pel·lícules d’arreu del món buscant entre l’inesgotable fons artístic que ha produït el gènere al llarg del temps. El menú es variat però selecte. Va especialment dedicat a l’esperit.

L’objectiu es capturar a un nou amant del cinema d’animació. O simplement recuperar l’experiència del cinema d’una forma particular, per gaudir un instant a prop d’una petita gran obra de creació audiovisual.

18 Caravana Natura
Nuria Güell
Vidreres, Espanya
2006
www.nuriaguell.net

Caravana Natura és un servei que oferia la possibilitat d’habitar, de forma individual una caravana instal·lada en un bosc verge allunyat de qualsevol contacte amb la vida urbana, on només es podia compartir l’experiència amb un mateix. La caravana comptava amb diferents sistemes de registre: una càmera fotogràfica, una càmera de vídeo, un bloc de notes i una gravadora d’àudio. La documentació només es va generar quan els usuaris decidiren deixar alguna pista de la seva experiència. Caravana Natura ha estat concebuda com a un espai d’introspecció i pausa, creant un espai de resistència poètica en una societat on el temps sembla que sols pot ser productiu, oferint al subjecte temps disponible, temps d’ús lliure segons les necessitats i desitjos de cada usuari. Això ha convidat a reconsiderar la pròpia identitat des d’altres vies de reconeixement, lluny de la confusió i el consum determinista que impera a la ciutat.

17 Camping, caravanning, arquitecturing
Miquel Ollé i Sofia Mataix
Barcelona, Espanya
2011

Camping, caravaning, arquitecturing documenta i analitza de forma empírica i humana les arquitectures generades als càmpings, on cada usuari dissenya, construeix i personalitza l’espai segons les seves necessitats, tenint en compte que les funcions primordials són l’oci, el descans i les activitats lúdiques i socials. Així podem veure com a partir d’un mòdul habitacional, que funciona com a inversió inicial (tenda, caravana, etc.), el campista articula de forma flexible i temporal el creixement del seu habitacle.

L’usuari es converteix en l’arquitecte, en el dissenyador, construint segons les necessitats d’aquell moment i el pressupost amb el que compta, molts cops reutilitzant i canviant de funció mobiliari i articles de la seva primera residència.

La proximitat de les parcel·les, el caràcter obert dels habitacles i l’actitud ociosa i relaxada fomenten les relacions socials entre veïns, i accions que a la vida quotidiana es realitzen en la intimitat es converteixen en públiques i compartides (menjar, higiene personal, migdiada, etc.).

La forma primigènia de la CX-R evoca la funció per a la que va ser dissenyada i, com expansió del museu, fa justícia a la idea d’arquitectura modular, flexible i temporal. A la primera fase del projecte va funcionar com a laboratori de recol·lecció i gestió de dades en ruta. A la segona, es converteix en l’espai expositiu de les dades processades.

16 We Can Xalant
a77, Pau Faus
Mataró, Espanya
2009
http://wecanxalant.blogspot.com

El projecte We Can Xalant: Laboratori d’arquitectures nòmades i autoconstrucció va plantejar d’una banda reinterpretar l’antiga construcció de Tadeshi Kawamata al pati de Can Xalant (coneguda com el “Xiringuito de Mataró”), i de l'altra, desenvolupar una unitat mòbil entesa com una extensió de la pròpia institució cap a l’espai públic. Es va tractar d’un projecte de construcció col·lectiva, constituït a partir d’una xarxa d’institucions i persones representatives
de l’entorn més immediat del Centre Can Xalant.

Així va ser com es van desenvolupar noves estratègies d’anàlisi i intervenció sobre el territori, es van explorar dinàmiques col·laboratives i es van obrir noves reflexions sobre estructures arquitectòniques mòbils i flexibles per a usos comercials. El Laboratori es va plantejar com un procés socio-constructiu basat tant en la construcció física com en el delineat dels programes i l’agenda d’activitats que es va activar per ala continuïtat en el temps de les  esmentades arquitectures.

El resultat final fou la construcció d’un nou conjunt arquitectònic —mòbil i estàtic— entès com un element emblemàtic respecte al seu entorn. Els materials utilitzats provingueren de les restes de l’antiga construcció i de la planta de reciclatge veïna. Després de la seva conclusió, el conjunt ha albergat diversos usos i activitats dins del programa de Can Xalant. A la vegada, la nova unitat mòbil (CX-R) ha permès al centre desenvolupar projectes vinculats a l’espai públic, tant de Mataró com d’altres poblacions.

15 S.P.O.T.
(Servicio Público de Optimización de Trastos)
Makea tu vida
Vic, Espanya
2011
www.makeatuvida.net

S.P.O.T. // Servei Públic d’Optimització de Trastos, és un taller mòbil, públic i temporal, que ha recorregut durant quinze dies els carrers de Vic i Torelló oferint un servei gratuït d’assessorament i ajuda per a la reparació, reutilització i transformació creativa d’andròmines en noves peces. S.P.O.T. és un espai participatiu on els ciutadans poden acudir per reparar els seus objectes, que disposa d’equipament comunitari i de professionals per a assessorar i orientar en tècniques de transformació. S.P.O.T. combina els aspectes d’un taller de bricolatge i multimèdia amb un punt de trobada per a l’intercanvi de coneixements, idees i maneres de fer, un espai de creació i debat sobre les polítiques mediambientals, consum racional, reutilització i residus, un lloc on pensar alternatives i noves formes de fer. Amb l’S.P.O.T. volíem, per una banda, estudiar la viabilitat i acceptació d’un taller permanent de reparació i transformació, i per altra, posar en contacte als diferents agents que actualment treballen en activitats relacionades (gestió de residus, participació ciutadana, ocupació, reutilització creativa, etc.) per tal de formalitzar el possible procés de creació d’aquest servei.

Modestament, creiem que l’S.P.O.T. ha funcionat i sorprès, tant per la utilització que n’han fet els ciutadans del servei, com per l’interès i la implicació de tots aquells qui han col·laborat al desenvolupament del projecte. Aquest projecte no hagués estat possible sense la col·laboració de: Jordi Boadas, Fabiola, Guiomar, Assumpta, Alan, Cristina, Bruna, Feliu, Fina Torelló, Quim Clos, Elisenda Soler, Carles Furriols, Ingrid, Sandra, La Torratxa... Gràcies a totes i tots.

Makea tu vida. Es pot!!!

14 Centers of the USA
The Center for Land Use Interpretation
California, USA
2010
www.clui.org

Els Centers of the USA és una exposició produïda per l’Institute of Marking and Measuring i per la a organització sense ànim de lucre CLUI, Centre per a la Interpretació de l’Ús de la Terra (Centre for Land Use Interpretation), que va obrir portes el 14 d’agost de 2010. L’exposició està dins d’una CLUI Unit (unitat mòbil) instal·lada temporalment al centre dels Estats Units, al nord de Lebanon, Kansas. La mostra representa i descriu els diversos “centres” de la nació, com ara el centre geodèsic, a Lucas, Kansas i el geogràfic, a prop de Belle Fourche, Dakota del Sud.

Un número de telèfon a la porta informa els visitants sobre on han de trucar per obtenir el codi d’accés per desbloquejar l’entrada, una tècnica que s’utilitza en diversos espais expositius operats per l’organització. El tràiler, que també ha servit com a refugi per a membres del departament de carreteres locals, ha estat visitat per centenars de persones els últims sis mesos. El lloc on es situa la unitat mòbil és, en cert sentit, una relíquia històrica, ja que és just el centre dels 48 estats contigus; és un lloc popular per a persones que tracten d’arribar al cor de les coses.

Aquest projecte forma part del programa CLUI Lines of Site Thematic, una sèrie contínua de presentacions sobre la topografia, les línies cartogràfiques, els perímetres i les fronteres. El projecte va ser possible amb el suport del Salina Art Center, Creative Capital, The Hub Club of Lebanon a Kansas i l’ Institute of Marking and Measuring (IMAM).

13 Mobile Stealth Unit 002
Beth Coleman i Howard Goldkrand
Nova York, USA
1999
www.soundlab.org

La Mobile Stealth Unit 002 (MSU en anglès) és un DROID (robot) de recuperació i difusió d’informació. Per a la fabricació d’aquesta peça, s’ha convertit un tricicle de repartidor en un dispositiu INPUT/OUTPUT usant nous mitjans tecnològics. La unitat funciona com una estació de transmissió mòbil. La MSU és alhora com una escultura sonora in situ i un projecte basat en la web, on els usuaris són capaços de controlar una càmera en directe connectada a la part davantera del vehicle i escoltar la transmissió d’àudio. Els seus principis estètics comprenen des del Futurisme, a la cultura dels Californian Low Riders —que modifiquen cotxes clàssics tant com forma de diferenciació com de manifestació davant la societat—, passant per l’art trobat o readymade, la robòtica, així com pels sistemes de so casolans. La unitat funciona com a artefacte i com a dispositiu de transmissió que dispersa informació  sonora i recull dades visuals.

La MSU funciona sense fils i és plenament operacional com a mecanisme mòbil de distribució de dades i recollida de mostres. Disposa d’una bateria interna, recarregable i de llarga durada, per executar el so. També disposa d’ordinador i d’una xarxa d’àrea local (LAN) lligada a un port Ethernet per a la connexió a Internet de banda ampla. El portàtil rep sense interrupció una transmissió d’àudio d’un arxiu de so en format MP3 que els creadors programen. La senyal de so de l’ordinador s’envia a través de ràdio freqüència (local a un radi d’una milla) al sistema de so. El receptor de ràdio de la unitat envia el flux desplaçat de transmissions a través del sistema casolà de so de 1.800 vats. La part de “recollida de dades” del sistema es fa a través d’una càmera col·locada a la part superior de la unitat que transmet un senyal en directe des de l’ordinador portàtil a la Web, on els espectadors poden fer diferents moviments de càmera per veure tot l’espai des de la perspectiva del  conductor.

12 Kitchen Monument
Raumlabor
Duisburg, Mülheim, Hamburg, Warschau, Giessen, Berlín,
Hannover, Liverpool
2006-2011
www.kuechenmonument.de
www.raumlabor.net

Kitchen Monument és una escultura mòbil de forma canviant. L’escultura és una xapa d’acer que pot convertir-se en un espai col·lectiu tradicional si s’infla el globus que la recobreix. El nou espai pot acollir diverses activitats alhora. Kitchen Monument es converteix en un prototipus per a construir comunitats temporals.

El projecte ha viatjat a diverses localitats. S’atura a llocs de potencial subestimat, no-espais que semblen haver perdut les seves funcions urbanes. El globus es col·loca a qualsevol lloc i la seva transparència afavoreix el diàleg entre l’interior i l’exterior: tot està desdibuixat però, tanmateix, és visible. Es crea un espai nou dins de l’espai ja existent i, d’aquesta manera, es facilita que apareguin qualitats noves. El cavall de Troia és per a nosaltres una bona metàfora del nostre projecte ja que utilitzem el monument per a crear identitat urbana. Aquesta estructura mòbil accentua l’especificitat del lloc i fa possible que la gent col·labori activament a recrear un espai públic aportant-li noves característiques.

Kitchen Monument aborda la qüestió de la sostenibilitat a escala urbana i arquitectònica. Està dissenyat com una eina per a reactivar i utilitzar espais públics. La seva principal característica és que únicament s’expandeix on i quan es necessita, mentrestant, només ocupa una plaça de pàrquing i no consumeix recursos naturals. Únicament es converteix en un edifici públic d’acord amb una activitat específica en un lloc específic i pot allotjar còmodament a cent vint persones en pràcticament qualsevol condició climàtica.

11 Spacebuster
Raumlabor
Nova York, USA
2009
www.raumlabor.net

Spacebuster va ser desenvolupat i dissenyat per explorar l’espai públic a la ciutat de Nova York. És una eina de recerca que actua com un transformador de l’arquitectura i l’espai social dins de l’espai urbà.

Spacebuster es construeix sobre la base d’una furgoneta de repartiment i un gran espai inflable que surt de la part posterior de la furgoneta i que pot allotjar fins a vuitanta persones. L’estructura inflable és translúcida i, d’aquesta manera, la gent que hi ha a l’interior pot entreveure el que està passant a l’exterior i viceversa. La tela actua com una frontera semipermeable entre el que és públic i el que és privat. Així doncs, l’entorn es converteix en el teló de fons de l’escena vista des de l’interior i l’Spacebuster en un escenari, com si fos una peça de teatre públic. Tant des de l’exterior com des de l’interior de l’espai es poden veure projeccions sobre la tela. Depenent del programa que té lloc a l’Spacebuster, l’espai es guarneix amb mobiliari diferent (escriptoris, cadires o taules).

Viatjant a través de Manhattan i Brooklyn durant nou nits consecutives, l’Spacebuster va organitzar diversos esdeveniments fruit de la col·laboració amb Raumlabor Berlín, Storefront for Arts and Architecture i diferents institucions d’art locals, organitzacions sense ànim de lucre i comunitats. La barreja dels formats més formals —tallers, conferències, projeccions— amb activitats diàries de fàcil accés com sopars, servei de bar i festes, van crear un ambient
especial, així mateix, també van servir per fer visible el que passava en l’espai públic.

10 UMPA
Unitat Mòbil de Prèstecs d´Art
Cristian Añó i David Armengol
Barcelona, Espanya
2004

Umpa és un projecte que planteja un acte d’apropiació dels codis formals de funcionament de la biblioteca per aplicar-los als formats de visibilitat propis de l’objecte artístic. En aquest sentit, el quart mòdul de Museus Mòbils es converteix en un espai que afavoreix les possibilitats d’intercanvi, transport i consum de la producció artística contemporània, incidint així en el teixit social que conforma l’esfera pública de Can Fabra.

Al marge dels sistemes habituals de recepció de l’obra d’art, UMPA assaja altres fórmules d’accés a la creació artística, desdibuixant aquells agents que articulen el sistema art, que ara són replantejats de manera crítica en un intent, entre utòpic i naïf, de subvertir els mecanismes de mediació entre obra d’art i públic amb l’objectiu d’atorgar a l’usuari la responsabilitat final davant del fet expositiu.

Amb aquest desplaçament de les pràctiques artístiques, al centre del sistema literatura/biblioteca, es produeix un nou espai relacional on queden en estat de suspensió cautelar totes les categories habituals que defineixen el circuit artístic.

A l’espai de la UMPA es podran trobar obres en format vídeo, accions polipoètiques, performances per fer a casa i al propi espai, fotografies, pintures, dibuix, instal·lacions...

09 The Floating Museum
Floating Lab Collective
Washington DC, USA.
2009-2011
www.floatinglabcollective.org

El The Floating Museum va néixer de la ma del Col·lectiu Laboratori Flotant, un grup d’artistes de l’àrea metropolitana de Washington DC, que fan de l’espai públic el marc per a la seva reflexió i per les seves creacions.

El The Floating Museum va ser concebut com un espai mòbil derivat de les experiències ciutadanes del col·lectiu. Consisteix en una camioneta, similar a les furgonetes ambulants que venen menjar, transformada per tal que ofereixi un espai per a exposicions, performances, projeccions, reunions i projectes. El Museu analitza com les institucions artístiques poden dissenyar accions que incorporen una societat en constant moviment que es desplaça i expandeix cap a la perifèria.

El The Floating Museum contempla la mobilitat en el context dels paràmetres socioeconòmics. En primer lloc, la mobilitat és un component clau de la condició d’immigrant. La presència d’immigrants provoca una sèrie de moviments socials i espacials i els seus moviments transformen el paisatge urbà. Alguns exemples d’adaptació dels immigrants són els centres comunitaris que ofereixen serveis i programes socials o les furgonetes que venen “tacos” i es mouen per les obres, pels camins sense voreres creats per treballadors immigrants al desplaçar-se des de la perifèria. El Col.lectiu Laboratorio Flotante està interessat en aquests treballadors que cada dia van de les rodalies, al centre de les ciutats, en si perceben els espais urbans com agressius i conflictius i també en la exploració dels efectes en la pròpia ciutat d’aquesta mobilitat que provoca, per exemple,  modificacions en el tràfic i la transformació de l’estructura del temps i del espai de la ciutat.

08 Burn Station
Platoniq
Mèxic DF, Bogotà, Madrid, Berlín, París,
Marsella, Florència, Bruselas, Lima, Amsterdam,
Rotterdam, Estrasburg, Cambridge, Xangai
2004-2011
www.platoniq.net
www.burnstation.net

Burn Station: Visibilització de producció i distribució lliure de música de net labels i programes de net-ràdios. Self
service de distribució en espais públics. Difusió d’informació sobre llicències lliures d’àudio, formats i xarxes col·
laboratives.

En un espai de lliure accés s’instal·la un punt de consulta i descàrrega d’arxius d’àudio provinents de diferents net labels i net-ràdios. Els usuaris/editors tenen la possibilitat de fer una selecció d’arxius, gravar-los en un CD-R i emportar-se’ls.

Burn Station es basa en el desenvolupament d’un software per al sistema operatiu GNU/Linux i un servidor local.
Aquest kit de distribució/difusió lliure d’àudio-text es comporta com un self service de continguts digitals. Es tracta d’una base de dades per a mp3 i text que automatitza el procés de selecció i gravació–impressió d’arxius. El software Burn Station es distribueix sota llicència lliure des de setembre de 2004.

06 Museo de la Defensa de Madrid
Tom Lavin
Madrid, Espanya
2007
www.antimuseo.org

El Museo de la Defensa de Madrid és part d’una reflexió sobre la memòria i la identitat de la societat espanyola, que vaig iniciar en tornant de Mèxic, el 2001. Té el seu origen en una presència subterrània, que es relaciona amb el meu anterior treball sobre les fosses comunes: un refugi antiaeri sota el carrer Juan Bautista de Toledo, molt a prop d’on el Ojo Atómico va tenir la seva seu entre 2003 i 2007. Aquest refugi està tancat fa gairebé setanta anys, i pràcticament tothom l’havia oblidat.

La meva primera idea fou treballar sobre el mateix emplaçament, aprofitant el potencial simbòlic que la seva mateixa existència oculta suposa, però de seguida vaig comprendre que la defensa de Madrid és un fet històric que ultrapassa àmpliament el que jo podia plantejar a partir del refugi, i vaig pensar en un museu de ficció, per al que vaig recórrer a vàries idees. La primera com a mobilització ciutadana. Buscar el recolzament de diversos col·lectius, per reivindicar la creació del museu al barri de la Prosperidad, amb la referència expressa del refugi. La segona idea fou un museu temporal en un lloc buit del mercat de Prosperidad. Aquí es combinarien l’acció reivindicativa amb una “seu temporal” del museu.

Finalment em vaig decidir per un museu ambulant. Un objecte de naturalesa escultòrica, però que s’activés només com a performance,i que la gent pogués interpretar tant en la seva dimensió artística com política. Assumia la precarietat de la memòria històrica en un objecte difícil de classificar. A més havia descobert una infinitat de petites marques de la contesa que la dictadura no ha aconseguit esborrar. Un museu ambulant podia desvetllar in situ aquestes marques i re-significar l’espai urbà.

05 CPAC
Centro Portátil de Arte Contemporáneo Antimuseo
Mèxic DF, Mèxic
2009-2011
www.antimuseo.org

En la seva vessant pràctica, l’Antimuseu ha evolucionat des d’un model “convencional” d’espai alternatiu, on el focus estava en les necessitats de l’artista, i el que es pretenia era generar un espai físic, discursiu i social diferent de l’hegemònic, per oferir-li unes condicions de llibertat creativa inexistents en d’altres àmbits, cap a un model centrat en el públic. És a dir, del que es tracta ara és crear un espai on el públic prengui forma al voltant de discursos subalterns, de crear el canal per a aquests discursos i facilitar l’agenciament de (contra) públics.

En conseqüència, als projectes de l’Antimuseu hem desenvolupat dispositius físics i metodologies de participació, enfocats normalment a temes concrets com la violència masclista o la memòria històrica, amb els que contrastar el discurs produït amb una pràctica curatorial heterodoxa. El CPAC és el resultat més notori i eficaç d’aquesta investigació.

El Centre Portàtil d’Art Contemporani és un dispositiu mòbil i de baix cost dissenyat per a l’assaig de noves experiències en l’àmbit de les arts visuals. La seva funció és tant detonar processos creatius, com “marcar” el teixit urbà.

El CPAC crea una connexió entre les estratègies de re-apropiació de l’espai públic de col·lectius marginats —minories racials, venedors ambulants, prostitutes, immigrants, homosexuals en contextos repressius, determinats col·lectius femenins ... —i pràctiques artístiques que incideixin directament en la ciutat.

04 Mesa Rodante
Móvil
Adriana García Galán
Beirut, Líban
2005
http://nomargen.free.fr

Aquest projecte consisteix en una taula rodona mòbil, on hi ha disposats quatre micròfons oberts amb so amplificat per recórrer la ciutat de Beirut mentre discuteixen temes seleccionats per endavant mitjançant enquestes a la ciutadania. Les veus dels que discuteixen estan intricades per un sistema de cablejat entre micròfon i micròfon, dificultant així el contacte visual entre ells. Es va convidar a participar a persones que tenien postures oposades sobre diferents temes, ja fossin aspectes concrets de la ciutat o visions diferents sobre assumptes generals. Les sessions van ser enregistrades en vídeo per a ser reproduïdes més tard a l’espai públic.

03 Museo de la Calle
Colectivo Cambalache
Bogotà, Colombia
1998
http://museodelacalle.tripod.com

El Museo de la Calle està format per una col·lecció d’objectes de tota índole obtinguda al carrer a través de l’intercanvi amb els vianants. Partint d’una proposta de bescanvi, el col·lectiu va començar a “fer el carrer” al damunt del Veloz, un carro de balineras –o caixa de fusta amb rodes- convidant a la gent a una transacció il·limitada amb la proposta ¿hacemos el cruce?

La canviant recol·lecció d’objectes d’aquest paradoxal museu és testimoni de la diversitat de vida quotidiana als carrers i de les relacions humanes i socials que establim a través dels objectes i la cultura material. Navegant pels espais urbans, el Museo de la Calle es para a qualsevol cantonada per exposar la seva col·lecció i intercanviar els seus continguts amb la gent. Exposar al carrer és reconèixer a un públic, alguns dels quals són analfabets, que es veu sorprès per una exposició que sembla més un mercat ambulant, una presa de pel o una parada de llaminadures. Es troben amb un museu quan no tenien planejat visitar-ne cap. Amb un desig exprés de fer art a través de l’intercanvi amb altres persones, vam emprendre una recerca de moments íntims en l’espai públic i de “fets poètics” que signifiquessin les relacions humanes i socials de la vida quotidiana i urbana.

Des de 1998 el museu ha rodat pels carrers de Bogotà, Ljubljana, Sevilla, Barcelona, San Juan de Puerto Rico, París, Berna, Alcorcón, Istanbul, i Coslada.

02 Motocarro (Three-wheller Van)
Domènec
Manresa, Espanya
2009-2010
www.domenec.net

This project (Three-wheller Van) is based on the construction of a three-wheeler van similar to the one that appeared in the movie Plácido, shot almost entirely on location in Manresa in 1961 and deemed to be one of Luis G. Berlanga’s best films. The department of self-propulsion at the Lacetània Secondary school in Manresa included in its pedagogical programme the recovery and restoration of an old vehicle similar to the one in the film. Once restored and modified, this vehicle becomes a “commemorative monument” in motion, an ironic device and critical memory capsule which, when travelling through the streets, evokes the social landscape of the film and places it in the social context of developing countries by showing the similitude of the mechanisms of an economy of subsistence and social exclusion. The reconstructed three-wheeler van may be used for many tasks and could be the catalyser of different events: such as a small, mobile multimedia device, as a support for an open air video projector and using its loudspeakers to communicate and diffuse the activities of different groups in Manresa.

Those participating in the project were: Jordi Aligué Pujals, Balan Mihaita Catalin, Dima Nicolae Alexandra and Joan Segarra Jordana, students from the Institut Lacetània led by teacher Pere Izquierdo Maria.

01 Galería Callejera
Pablo Rojas Schwartz
Santiago, Xile

2004-2011
www.galeriacallejera.cl

GaleríaCallejera és un espai d’exposició mòbil que abasta propostes artístiques multidisciplinàries. Pot recórrer grans distàncies, exhibint l’obra en moviment o pot ser exhibida en forma estàtica en espais específics. D’aquesta manera, es pot comptar amb un públic que no accedeix habitualment a museus o galeries convencionals. Això genera que l’obra reuneixi a un públic heterogeni de diversos contexts socioeconòmics. Al primer disseny de la Galeria es van realitzar al voltant de quinze exposicions en els seus quatre anys de funcionament. Amb el lliurament de recursos realitzat per l’obtenció del Fondart 2009, es va construir una nova GaleríaCallejera, molt més gran, amb més espai per a la visualització de l’obra exposada, construïda en ferro amb finestrals d’acrílic i se li va afegir una bodega per portar equips i equipatge; la Galeria fou dissenyada per assolir velocitats màximes de cent quilòmetres. Aquesta nova GaleríaCallejera compleix amb la funció de recórrer grans distàncies generant un intercanvi cultural en d’altres punts del país i l’estranger.