MECANISMES DE CREACIÓ COL·LECTIVA
20.02.2015 - 18.04.2015
MECANISMES DE CREACIÓ COL·LECTIVA
CoCreable amb Another Crep in the Wall del col·lectiu Morir de Frío, Sense Remitent del col·lectiu Ramart i Digues la Teva! amb alumnes de l'Institut La Plana de Vic.
Inauguració, divendres 20 de febrer a les 19 h
ACVic Centre d'Arts Contemporànies, C. Sant Francesc, 1 Vic
ACVic presenta una exposició sobre mecanismes vinculats a la creació col·lectiva, essencialment fonamentada en la presentació de diversos projectes realitzats pel col·lectiu CoCreable, i amb la participació de tres projectes convidats que, pel seu esperit i metodologia que promouen, mantenen un tipus de connexió amb alguns dels plantejaments que persegueix la co-creació, com és la co-producció o la co-articulació de projectes de caire col·lectiu. Aquests projectes, tots ells realitzats en el context proper a ACVic són: Another Crep in the Wall del col·lectiu Morir de Frío, que es realitza a Torelló; Sense Remitent del col·lectiu Ramart (Aina Roca, Laura Batriu, Marta Juan, Mireia Julian, Montse Serracarbasa i Neus Martí), impulsat en col·laboració entre Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i ACVic, dins del programa Hibridacions i Contextos, es realitza a Vic i Barcelona; i Digues la Teva!, un projecte impulsat en col·laboració entre Institut La Plana, ACVic i Adobe Youth Voices, que s'ha reaitzat a Vic amb alumnes de l'institut. Tots ells són projectes que impliquen nombroses persones en la seva realització, que s'articulen mitjançant processos col·lectius, i que obren la possibilitat a prendre-hi part activa en alguns dels àmbits específics que s'hi plantegen. Unes metodologies i unes propostes que, des de la creació contemporània, troben una via oberta per a l'experimentació i la cerca de noves fites fonamentades en la construcció col·lectiva i la creativitat.
De la C a la CC, i al CO
Si la C és el copyrigth, fonamentat en la gestió de la distribució comercial dels drets derivats de l'autoria i de la propietat intel·lectual, la CC seria la co-creació, l'acció de crear col·lectivament, aprofitant el potencial creatiu de diversos individus que actuen en sintonia vers una determinada cosa o objecte comú. La C es fonamenta en la originalitat i individualitat de les idees, la CC es fomenta en la creació compartida i el resultat que se'n desprèn és fruit de tots els agents que hi han participat, de manera que la propietat és col·lectiva.
L'esperit de la co-creació té una vesant que s'enllaça amb el creative communs. Mentre que el copyrigth parteix de que tots els drets estan reservats, els creative communs ofereixen la possibilitat de que l'autor o autors decideixin com gestionar i com compartir alguns d'aquests drets.
La co-creació però, és també una metodologia utilitzada en l'àmbit de l'empresa i els negocis, i es fonamenta en que l'usuari o el consumidor és el que més sap d'un determinat tema, per tant planteja que incorporar el seu coneixement en el procés creatiu i d'elaboració d'un producte o servei, ajudarà a millorar-lo i incrementar-ne les seves vendes. És una metodologia processual que rep l'interès des de diferents fronts, i depenent de l'àmbit des d'on s'impulsa, el valor radica en algun o varis dels elements que la configuren com el procés, el resultat que s'obté o la metodologia que s'utilitza.
Per tant la co-creació és una manera de construir, imaginar, projectar o fer coses, que no és ni nova ni exclusiva de l'àmbit de les arts, però sí que introdueix una manera de fer molt més socialitzada. Valora l'individu en relació amb el grup, contagia sobre maneres de fer, desinhibeix i multiplica la capacitat creativa de les persones, implica la negociació i requereix d'un equilibri entre escoltar, proposar i fer. El que sí que aporta de nou en l'àmbit de les arts és que focalitza el seu interès no tant en l'espectador, entès com a consumidor, sinó que li permet ser partícip d'un procés que combina concepte i formalització, li permet ser un artista més en el context d'un mecanisme de co-producció, que alhora actua tot diluint i fent desaparèixer a l'artista com individu. El CO és el símbol que agrupa diverses maneres del fer compartint i de l'articulació en comú, mitjançant la co-gestió, la co-responsabilitat o la co-autoria, El perill del CO és esdevenir un símbol més de les derives dels temps, un període d'alternança després d'una sèrie de dècades propiciant l'individualisme i el liberalisme més envernissat.
Les parts de l'exposició
CoCreable, col·lectiu que treballa per activar i accelerar els processos per pensar i resoldre de manera col·lectiva. Cerca mecanismes que ha de permetre complementar els diferents coneixements i habilitats que les persones poden aportar de manera individual, per canalitzar-ho i fer noves coses de manera col·lectiva. La major part de l'exposició està configurada per diversos projectes ja realitzats per aquest col·lectiu, alhora que es planteja un espai en el que s'activarà una pràctica de co-creació.
Ramart, col·lectiu que desenvolupa el projecte Sense Remitent seguint una metodologia que combina la implicació i l'acció encadenada d'un grup determinat de persones, per tal donar resposta de manera creativa i anònima a una sèrie d'estímuls elaborats prèviament. Uns petits armaris fan de contenidor i distribuïdor de les peces, objectes o propostes que formen part d'aquest joc, que alhora es distribueixen en diversos espais de la ciutat.
Morir de Frío, col·lectiu que amb Another Crep in the Wall, proposa una dinàmica similar a l'anterior, de manera que es demana a un artista que elabori una recepta per fer un treball artístic, i posteriorment es planteja a un altre artista que la interpreti, donant així una nova resposta al primer estímul. Ni el format ni la disciplina són un problema, si s'ha de tenir en compte que el resultat es mostra en la paret d'un restaurant.
Digues la Teva! és el resultat d'un taller realitzat per joves d'entre 15 i 17 anys, en el que l'objectiu és elaborar uns breus documents de creació audiovisual. Amb la temàtica "Interculturalitat" i mitjançant tres equips de treball, els alumnes han realitzat tres curtmetratges que despleguen de manera particular aquesta temàtica conjunta: la igualtat entre cultures, la gastronomia i els contes populars dels països d’origen dels alumnes.
Sense Remitent, Another Crep in the Wall i Digues la Teva!, són tres projectes que estan dins de l'òrbita de la creació col·lectiva, que en aquest cas acompanyen i complementen les metodologies de co-creació que desplega Co.Creable. Aquesta exposició mostra d'una manera més àmplia els diversos treballs realitzats per aquest col·lectiu.
CoCREABLELluís Sabadell Artiga, Ricard Culubret, Albert Serra, Mariona Mata i Nathaly Segura
El col·lectiu CoCreable mostra la seva metodologia de co-creació en diversos projectes en l’àmbit artístic, social i fins i tot d’empresa. Des de redissenyar el pati d’una escola, passant per idear iniciatives de foment de la lectura entre els joves, un espai verd per a usuaris de les vies verdes o solucions per a persones amb diversitat funcional els seus projectes tenen en comú que han mobilitzat i s’han creat i construït amb les aportacions de persones d’àmbits i perfils molts diversos que han treballat conjuntament.
La co-creació suposa replantejar moltes de les assumpcions vinculades al món de l’art i de la creativitat: passem del geni creador individual al geni col·lectiu. Les obres resultants dels processos de co-creació son de totes les persones que hi han participat i l’autoria queda difosa. La creativitat no és tampoc una virtut exclusiva d’un col.lectiu o d’una persona amb un perfil determinat. Tots som creatius, tot i que a vegades el que ens falten són les eines per poder expressar aquesta creativitat.
Hi ha un altre aspecte fonamental vinculat a la co-creació i és que promou l’apoderament de les persones per a transformar la seva realitat de forma activa i creativa. La societat actual cada vegada demana participar més en els processos creatius i de presa de decisions, vol recuperar la parcel·la del poder social ja sigui per gestionar o dissenyar les nostres ciutats, els productes que consumim o els nostres governs. Per això cal desenvolupar noves maneres de gestionar aquesta creativitat col·lectiva latent i dotar-la d’eines que facilitin aquest camí.
En els diferents projectes de CoCreable hi ha una voluntat pedagògica i de difusió d’aquestes noves metodologies més enllà del que suposa el propi procés i els seus resultats. En aquest sentit, per exemple, per difondre la seva metodologia en l’àmbit educatiu va publicar en obert la Guia pràctica per co-crear a l’escola a partir del projecte #NouPatiCastellum, que va propiciar la formalització del procés de co-creació en una metodologia pròpia (OPEN AT CO + 4Cs). Això sumat al fet que el vídeo del projecte ha esdevingut viral, ha fet que més d’una vintena d’escoles arreu de Catalunya hagin iniciat processos de co-creació dels seus patis, i moltes més s’hi han inspirat per fer projectes de millora a les seves escoles.
A l’exposició a més de mostrar-se el procés de diversos dels projectes realitzats fins ara per CoCreable hi ha dues instal.lacions co-creades durant la mateixa exposició: per una banda es presenta el #NouMiniespai -el redisseny de l’espai per a famílies de l’ACVIC- que ha estat co-creat pels alumnes del Curs de co-creació d’espais expositius per a infants impartit per Lluís Sabadell Artiga; per altra banda #PlayGrown serà un espai de joc que els infants co-crearan per als seus pares i compta amb la col·laboració l’Escola Castellum (Sant Julià de Ramis, Girona). Aquest espai està obert a la participació, ja sigui presencialment -intervenint en l’espai-, o a través del repte on-line publicat a la web www.cocreable.cc, des d'on s'hi poden aportar-hi idees i propostes de millora.
CoCreable es va fundar l’any 2012 per l’artista Lluís Sabadell Artiga; formen part del col.lectiu Ricard Culubret, Albert Serra, Mariona Mata i Nathaly Segura que han ajudat a co-crear a més de 300 persones amb projectes com #NouPatiCastellum (2010-2012) amb l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis, #NouBarrisNou (En Residència 2011) amb l’Institut Collserola, #Orbea All Use Ceative Experience (Conexiones Improbables, 2012-2013), #Cacharratón (2014), #NovaSalaRegàs (Centre Cívic pont Major, Girona 2014-2015), Auzolabs (Donostia 2016).
SENSE REMITENTCol·lectiu Ramart (Aina Roca, Laura Batriu, Marta Juan, Mireia Julian, Montse Serracarbasa i Neus Martí)
El projecte consisteix en un joc de correspondències entre un grup de persones que participen de forma anònima seguint unes pautes de funcionament. Consisteix en agafar un dels objectes que hi ha dins d’un armariet, i elaborar-ne un altre a manera de resposta. En el moment que es deixa el nou element s'ha de tornar a agafar un de nou per continuar el procés. Això es repetirà diverses vegades mentre està actiu el procés. La idea de correspondència inclou qualsevol tipus de format (dibuix, fotografia, text, element tridimensional, objecte trobat...) i l'única limitació ve donada per les dimensions de l’armariet on es dipositen.
Les primeres peces que es posen a disposició per iniciar les correspondències han estat generades pel col·lectiu Ramart, fruit de la primera fase d'aquest projecte realitzat entre 2011 i 2014 a l'Escola d'Art i Superior e Disseny sota el títol Armariet.
En el marc del projecte Sense remitent s’han iniciat correspondències amb diferents grups, i el procés es mantindrà obert, de febrer a juny de 2015 a diversos llocs de manera simultània a la ciutat de Vic: ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, Bar-Restaurant El Gravat, Taller d’Isa Basset, i a la ciutat de Barcelona a: Escola Massana Centre d’Art i Disseny, i Llotja Escola de Disseny i Art.
El projecte es desplega dins d’Hibridacions i Contextos 2014-2015, un projecte de col·laboració entre centres d’art i escoles d’art i disseny de Catalunya.
ANOTHER CREP IN THE WALLMorir de Frío (Alba Vilamala, Anna Dot, Blai Marginedas, Palma Lombardo i Raquel Vila)
Aquest és un projecte iniciat al 2014 per Morir de Frío, que es desenvolupa al restaurant El Galliner a Torelló en col·laboració amb Íngrid Picanyol i Guillem Povedano.
Per activar aquest espai, Morir de Frío va idear un joc en el qual es proposa a un artista resident a la comarca d'Osona que escrigui una recepta per desenvolupar una peça artística. Aquesta consisteix en un text que s'enviava a un altre artista, demanant-li que l’interpreti. El resultat final es produeix i es mostra en una de les parets del Galliner.
Fins el febrer de 2015 han passat per la paret Jordi Lafon en correspondència amb l’Eli Soler i en Jordi Casas i l’Irene Solà proposant una obra que involucra els clients del Galliner, el col·lectiu Kitschiness interpretat per la Bet Moret i el poeta de Muntanyola Jaume Coll que va escriure la recepta per al músic i artista visual Arnau Musach.
Morir de Frío va començar el 2011, com un web on un grup d’amics compartien els seus interessos i inquietuds sobre art en tots el seus contextos. Després de molt escriure, el col·lectiu es va animar a plantejar projectes fora de l’espai digital i l’any 2013 va comissariar dues exposicions: El Futur, una convocatòria enfocada als estudiants d’art i disseny de l’Escola Massana i dels estudiants de la Facultat de Belles Arts de la UB, i La Bola del Món, una exposició documental sobre un projecte educatiu portat a terme el curs 1995/1996 a l’escola Lloriana de Sant Vicenç de Torelló.
L’any 2014 inicia la col·laboració entre Morir de Frío i el restaurant El Galliner, amb el projecte Another Crep in the Wall. Paral·lelament també porten a terme el programa Ràdio Congelador, a l’emissora Ràdio Ona de Torelló.
DIGUES LA TEVA! Institut La Plana de Vic i ACVic Centre d’Arts Contemporànies
A partir d'un taller s'han realitzat tres audiovisuals i tres cartells que s’han elaborat de manera conjunta i autònoma per part dels alumnes, d’entre 15 i 17 anys. La temàtica de les peces és la INTERCULTURALITAT observada des d’un concepte específic escollit per cada grup (la igualtat entre cultures, la gastronomia i els contes populars dels països d’origen dels alumnes).
Durant les sessions del taller s’ha treballat amb programes de retoc d’imatge i d’edició de vídeo. I s’ha combinat l’aprenentatge tècnic amb la conceptualització, l’organització de les tasques i l’estructuració d’un equip de treball.
HOME DEL SAC (Emmanuel Banie, Sergi Higueruelo Hidalgo, Francis Kodjo Kwane, Ernest Lleixà Dordal i Lucca Scolari)
Curtmetratge a partir del conte popular de l’home del sac que és conegut a diferents llocs del món: Catalunya, Ghana i Marroc. La peça audiovisual narra la història de les conseqüències que té ser violent i barallar-se amb una altra persona.
INTERCULTURISTES (Chayme Ihammouten, Rebbeca Kwame, Roger Platero Vila, Juan Rodríguez Molina, Andrea Roldán Cedeño i Hadil Salmi Mohamed)
Interculturalistes parla sobre els diferents països dels membres del grup, Ghana; Equador; Espanya; i Catalunya, a partir de la gastronomia. La peça audiovisual mostra com cada membre del grup prepara un plat de menjar popular del seu país.
IGUALS (Arnau Boada Alibés, Yasmina Kerda Hidalgo, Nohaila Khamlichi i Ruth Suñer Castillo)
Aquest projecte parla de la igualtat entre les persones de l’institut. Es pretén conscienciar a la societat de tots som iguals, independentment de les diferències físiques que tinguem.
Un projecte impulsat de manera conjunta entre ACVic Centre d’Arts Contemporànies i l’Institut La Plana de Vic, amb el suport del programa internacional Adobe Youth Voices.
Aquesta és la segona edició de DIGUES LA TEVA!, la primera es va realitzar en col·laboració amb l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Vic i amb alumnes de Batxillerat Artístic.
Imatges de l'activitat amb l'escola Castelum
