EMBOTIR I DIGERIR. LA COMUNIDAD I ANTONI MIRALDA - FOODCULTURA
LA COMUNIDAD + MIRALDA - FOODCULTURA
11.10.2016 - 31.12.2016
ACVic Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)
Inauguració, dimarts 11 d'octubre a les 19 h
13.10.2016 -29.10.2016
FoodCultura Satellite Boqueria
Parada 437, Mercat de la Boqueria (Les Rambles, 91 Barcelona)
Inauguració, dijous 13 d'octubre de 17 a 20 h
Exposició que recull el treball del col·lectiu La Comunidad i unes obres de Miralda. Una exposició que permet posar en relació a ACVic i FoodCultura Satellite Boqueria. [Fotografia del 18 de novembre de 2012 a Barcelona].
[veure desplegable]
Embotir i digerir fa referència a una manera de parlar de les construccions culturals que es produeixen al voltant del menjar, i és també una manera de parlar dels processos. Embotir és un procés productiu que té com a objectiu conservar el que després es menjarà. Digerir és el procés de transformació dels aliments. Embotir pot significar també ingerir. Ingerir i digerir són dos processos que tenen a veure amb l'aparell digestiu, però que són també extrapolables a les funcions de l'aparell social. Els excrements són part d'aquest procés. Aquesta exposició també tracta de la transposició d’allò individual i social.
La Comunidad és un grup d'artistes que treballen puntualment de forma col·laborativa. Viuen en diferents llocs i es troben gràcies a les residències d'investigació-producció de caràcter temporal que realitzen en contextos (en el cas d'aquest projecte) on el porc té una importància cultural, econòmica i / o social. El seu interès per allò col·lectiu i popular, en relació amb una metodologia d'experimentació porosa i oberta, els porta a desenvolupar processos poc convencionals amb resultats poc previsibles. El grup es va articular a partir d'un taller impartit per Miralda a la localitat de Blanca (Múrcia, 2010), en el qual va néixer la necessitat d'expandir la intensitat vivencial d'aquesta experiència comuna. Des de llavors han multiplicat les seves trobades, buscant l'oportunitat de generar espais de treball col·lectiu. Interactuen amb el context i estan oberts a descobrir elements poc evidents que els permetin expandir la seva deriva cap a múltiples formats, com a resposta a l'experiència i experimentació viscuda. A mitjans de març van fer una residència a Vic i ara es presenten els resultats d'aquesta investigació. L'exposició recull les derives del projecte Greuge comparatiu pels diferents llocs de la península ibèrica en què s'ha pogut dur a terme aquesta metodologia processual i des dels quals han donat respostes multidimensionals a partir de processar i interpretar les experiències en cada punt de trobada.
El projecte realitzat a Vic Ronda de posició s'afegeix a la cadena de projectes de Greuge comparatiu. En aquest cas han desenvolupat un producte a partir dels excrements del porc. Si del porc s'aprofita tot, per què no investigar sobre d’altres productes derivats? I això és el que han fet, convertint aquest producte en un gest de complicitat irònic a un problema mediambiental que afecta un territori en el que la densitat de porcs per habitant excedeix la mitjana. No troben la solució definitiva a la contaminació dels purins, encara que tampoc ho pretenien. Han treballat sobre la merda de porc i el producte resultant es presenta a la parada 437 de la Boqueria, el FoodCultura Satellite Boqueria.
Miralda és un artista que ha explorat de forma constant la complexa relació entre ritual, menjar i cultura, barrejant la participació, el ritu, la celebració i l'humor, sovint desplegades mitjançant accions col·lectives. FoodCultura és un concepte desenvolupat per ell mateix a finals dels seixanta i posteriorment convertit, juntament amb Montse Guillén, en un projecte expandit i enriquit en les seves múltiples opcions de formalització i d'activació. En ell reuneixen l'ingent treball acumulatiu, especulatiu i antropològic sobre les relacions entre la diversitat cultural i l'alimentària. FoodCultura explora qüestions que tenen a veure amb la identitat social, els rituals i les seves formes (unes vegades universals, d’altres autòctones), els processos de mestissatge (amb les seves tensions entre la preservació i la subversió de les tradicions), així com les tendències alternatives i contemporànies en relació amb la producció, preparació i consum d'aliments. El 1996 va crear el Museu FoodCultura, com una compilació d'elements diversos sobre les cultures culinàries al món, activant-los, reorganitzant-los, posant-los en diàleg, generant noves significacions i nous sentits interpretatius. FoodCultura compta actualment amb una xarxa de col·laboradors interessats en els costums, les experiències culturals, el menjar i l'art contemporani. Compta també amb l'espai FoodCultura Satellite Boqueria, una parada més del mercat la funció de la qual no és comercialitzar amb productes sinó introduir un espai de creació contemporània en un context d'experiència quotidiana. Un lloc des del qual es generen disrupcions entre la cultura del menjar i la cultura contemporània que interfereix amb el menjar.
Ramon Parramon
Greuge Comparatiu
La Comunidad (Noé Bermejo, Alfonso Borragán, Javi Busturia, Nerea de Diego, Julia de Luis, Helí García i Violeta Nicolás).
foodcultura.org / bylacomunidad.wordpress.com
La Comunidad és un grup d'artistes que, vivint en localitzacions geogràfiques diferents, es reuneixen per realitzar obres desterrades: visiten llocs que en la majoria dels casos no els són propers, que no coneixen, que no dominen i que potser precisament per això els ofereixen els materials per desplegar la seva manera de fer. Còctel d'irreverència, senzillesa, precarietat i fascinació per allò popular, la seva estratègia consisteix a parar atenció a les convencions, costums i creences del context que visiten per després portar-les a un absurd on cobren nous sentits. La Comunidad no es basa en una crítica radical. El seu gest consisteix, més aviat, en fer veure el costum precisament pel fet de pervertir-lo. Encara més, per tal d’admirar-lo i així, com ells diuen, recuperar el ritu que ens ha estat segrestat per la normalitat (i la seva norma).
Greuge Comparatiu és presentat com un "projecte extensible, generatiu i de llarg recorregut centrat en la pertorbació dels rituals porcins a la península ibèrica i el seu paral·lelisme amb l'imaginari religiós"¹ No es tracta d'una sola obra sinó d'un recorregut no premeditat d’actuacions que tenen en comú una qüestió: el porc o, dit d'una altra manera, una actitud cap al porc. Amb aquesta sèrie d'intervencions, caracteritzades per absorbir del lloc on es troben, han posat encara més de manifest la seva actuació envers els costums, entre el respecte i el riure, la crítica i l’admiració.
La més recent d'elles, produïda a partir de la residència a ACVic, porta la seva actitud un pas més a prop de Diògenes. La Comunidad proposa, segons les seves paraules, donar literalitat al refrany "Del porc tot s’aprofita" (1) i aprofitar també els seus excrements. Per què s'han de fer processos tan elaborats en la producció de, per exemple, pernil (que, en una ocasió anterior, ja va ser interpretat amb Sabó ibèric de gla) i no dissenyar processos per a d’altres productes derivats del porc, com per exemple els purins? La materialitat de la qual parteixen enllaça totalment amb la qüestió que Diògenes va plantejar: on resideix el valor?
La seva proximitat més radical amb el filòsof no la trobem aquí. Igual que ell predicava amb l'exemple i no amb la paraula, ells prediquen amb la seva actitud i no amb la seva obra. Després d'investigar sobre els excrements de porc allà on aquests són tema de conversa freqüent, La Comunidad presenta el seu projecte sense la seva obra. El producte de la residència, Ronda de posició, no es troba a la sala (2). El fet de no estar present permet que l'exposició no se centri en l'obra, sinó en les maneres en què els artistes s'enfronten a les nostres costums i, amb elles, com ens conviden a considerar-les.
Yaiza Bocos
Referències del text:
1. Fragment inclòs en el microprojecte "Del porc s’aprofita tot", presentat al Centre d'Art ACVic. Materials cedits per La Comunidad per a la consulta.
2. A la sala, es fa referència a ella mitjançant la imatge, com una empremta, entre d'altres, del recorregut de la seva actuació. I és la seva actuació a Greuge Comparatiu el que precisament els ha guiat a portar els excrements al lloc on no es parla d'ells. Ronda de posició s'exposa simultàniament al FoodCultura Satellite Boqueria, és a dir, al centre d'una de les catedrals d'aquesta cultura gastronòmica que dóna al porc el seu valor.
