FANTASMES AL MUR
17.02.2017 – 12.04.2017
Exposició de Xavi Bové, Miquel Garcia i Andrea Gómez
A cura d’Imma Prieto
Inauguració, divendres 17 de febrer a les 19 h
Activitats vinculades a l'exposició [veure]
Desplegable de l'exposició [veure]
Fantasmes al mur genera un espai de discussió a partir d’una sèrie d’interrogants originats a partir de la idea de fantasma i de mur en relació a l’espai polític, social i econòmic.
L’origen del projecte es remunta a la coneguda frase enunciada per Karl Marx el 1848, Un espectre recorre Europa: el fantasma del comunisme. Amb aquesta celebèrrima frase Karl Marx i Friedrich Engels van iniciar el Manifest comunista. Però si ens ho demanem avui, ens podem permetre tenir l’actitud esperançadora de Marx i creure en una nova ideologia?
El fantasma com a metàfora d’un mal desconegut, invisible i que no coneix fronteres. La idea sorgeix de la concepció romàntica d’un espectre per al que no hi ha barreres físiques ni metafísiques. Una presència amenaçant que exerceix un alt poder en nosaltres i que genera terror. El fantasma adquireix una dimensió atemporal, permetent que el passat nodreixi processos presents i en gesti de futurs. Tot això s’estableix a mode d’al·legoria en relació a la nostra contemporaneïtat.
El projecte parteix de tres preguntes: qui són avui els nostres fantasmes? qui pot creuar els murs? qui és invisible?
En el rerefons dels interrogants subjau la idea de poder amb les seves controvèrsies i paradoxes. Cadascuna de les preguntes apunta cap a eixos en principi oposats. Podem pensar els fantasmes com a espectres d’un passat o com ens configurats des de la nostra contemporaneïtat. Podem pensar en els murs a partir dels éssers humans que tenen vetat el pas o podem pensar-los a partir de la lliure circulació dels individus que els han generat. Podem preguntar-nos si la invisibilitat fa referència al poder real que governa el món o al conjunt de persones que necessiten creuar una frontera.
Fantasmes al mur està pensat per dur-se a terme en diversos centres simultàniament amb la finalitat de crear una mena d’eix cartogràfic mitjançant la seva realització. El motiu pel qual es torna necessari apel·lar a certa simultaneïtat es deu a la voluntat de posar l’accent en la idea de por o terror múltiple i compartit.
Assumint la globalització com a estigma del nostre temps, cal pensar en noves constants que s’escampen per diferents territoris de forma generalitzada: guerres manipulades, terrorismes, narcotràfic, dictadures. Un estat en el què la por generada davant la manipulació de la informació i la invisibilitat de la veritat provoca incertesa i terror.
El mur, present en l’espai, esdevé element de separació i adquireix una dimensió que apel·la a la seva naturalesa física pel que fa a límit, llindar i frontera, però també a tots els seus múltiples significats i significants, permetent ser pensat com a subjecte viu. Així, es presenta com a element orgànic farcit de moviments, memòries i veus múltiples.
El projecte consta de quatre fases; a ACVic es presenta la primera d’elles i aquesta es construeix a partir de tres intervencions: la instal·lació audiovisual de Xavi Bové, Àrea de seguretat, única que estarà present en tots els espais, la instal·lació d’Andrea Gómez, Perifèria, i la proposta de Miquel Garcia, Oradors.
Àrea de seguretat reflexiona al voltant de la gran quantitat d’informació que rebem sobre conflictes específics en l’àmbit mundial, observats des d’una àrea de confort i amb certes dosis de manipulació per part dels mitjans. La instal·lació interactiva de Xavi Bové convida al visitant a entrar en una zona delimitada de seguretat des d’on descobrir, mitjançant el seu moviment, una cartografia del patiment en el món. El so reforça l’experiència, juxtaposant-se al moviment silenciós de la imatge satèl·lit. Si sortim de l’àrea, per acostar-nos o allunyar-nos, tot desapareix. Davant del mur buit, en silenci, tot està ocult. Alhora, es vol qüestionar la fragilitat d’aquests límits: realment hi estem segurs?
La proposta d’Andrea Gómez apel·la a la realitat virtual assenyalant l’error com a estigma de l’acció humana. Perifèria reflexiona entorn de la identitat i de la pèrdua d’aquesta. Ens situem en l’entorn de Second Life i des d’aquí ens identifiquem amb un subjecte virtual que intenta arribar fins al confí de la plataforma digital. El més interessant és veure com a mesura que l’avatar s’acosta al límit va desapareixent i desintegrant-se. Gómez crea una metàfora de la situació que pateixen les persones que han de creuar una frontera. El món virtual esdevé mirall de les estructures que condicionen el nostre esdevenir.
En tercer i últim lloc, Miquel Garcia presenta la instal·lació Oradors, feta a partir del discurs que diferents dictadors i caps d’estat han portat a terme. Veus d’un temps passat inunden l’espai apel·lant a presències fantasmagòriques que ocupen el present. L’obra permet pensar el present a partir d’herències ideològiques i històriques, provocant una comparació que desvela les similituds entre diferents circumstàncies.
L’objectiu del projecte Fantasmes al mur és discórrer sobre la relació que manté el poder amb la invisibilitat en els nostres dies i desgranar quina relació manté el ciutadà amb la por que això genera.
Convé recordar el ja mític text cinematogràfic de Siegfried Kracauer De Caligari a Hitler. Si el pensador va saber desvetllar certes formes pròpies del cinema expressionista alemany com a formes procedents d’un subconscient que d’alguna manera s’advenia al nazisme, és perquè el seu assaig es va convertir en un compendi de l’evolució ideològica, moral i social d’una època convulsa no només a Alemanya, sinó al món. La idea de monstre com a metàfora del poder.
Apuntem cap a la necessitat de canviar l’estructura mitjançant la qual ens pensem a nosaltres mateixos. Si entenem que el llenguatge és per sobre de tot estructura que organitza el nostre mode de pensar i ser, ens adonarem que la manca d’alternatives no és només allò que caracteritza al nostre entorn. No és fàcil lluitar contra el capitalisme però encara és més complicat fer-ho contra nosaltres mateixos. Perquè, com escriu Louis Althusser, per canviar el món, s’ha de canviar, des dels fonaments, la nostra manera de pensar.
Xavi Bové. Viu i treballa a Girona. Artista i compositor audiovisual, director artístic de FIMG, Festival Internacional de mapping de Girona. De formació tècnica com a Enginyer de Telecomunicacions, aviat va fer el salt a l'expressió artística, sempre buscant crear ponts entre disciplines artístiques, principalment visuals i musicals. Investigador sobre les relacions entre les emocions i les matemàtiques, així com els estímuls i els sentits, el conegut efecte sinestèsic. Els seus projectes li han reportat una llarga llista de premis i reconeixements, com el millor DVD internacional de l'any per l'òpera Le Grand Macabre concedit per la crítica francesa.
Miquel Garcia. Viu i treballa a Barcelona. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. He realitzat diverses exposicions i residències d’àmbit nacional i internacional. Com a experiència docent, ha impartit tallers amb joves a Medellín, Manizales, Bolívia, Sao Paulo, Palestina, Barcelona, Bilbao i Buenos Aires. En paral·lel a la seva pràctica com a artista, porta a terme una tasca de cooperació, investigació i suport al voltant de les pràctiques artístiques contemporànies en relació a la millora del sector.
Andrea Gómez. Viu i treballa entre Bogotà i Barcelona. La seva pràctica abasta un ampli repertori de mitjans, des del dibuix i la pintura, el vídeo, l'experimentació sonora i les pràctiques col·laboratives. El seu interès recent s'ha centrat en les transformacions del llenguatge pròpies dels mitjans digitals partint de la dicotomia crítica material / immaterial. El seu treball evidencia la tensió generada per la dificultat de conciliar l'analògic i l’objectual amb la desmaterialització de la informació en l'era d'Internet. Els seus interessos també resideixen en intersecció entre el discurs científic i el màgic, on reflecteix un interès pel llenguatge del símbol com a representació visual d'alguna cosa invisible. És cofundadora de l'Automatica [www.lautomatica.org], Todojunto [www.todojunto.net], Dinou [www.dinou.net] i Joystick [www.jstk.org].
Imma Prieto. És comissària independent, crítica d'art i professora d'Art Contemporani i Nous Mitjans a l'Escola Universitària Eram de la UdG. Col·labora en diversos màsters i postgraus universitaris.
Ha comissariat exposicions tant en l'àmbit nacional com internacional. És col·laboradora del suplement Encuentros del Diari de Tarragona i del Cultura/s de La Vanguardia. Escriu per als mitjans on line A* Desk, Campo de relámpagos y Artichoke. Ha estat manager del grup de recerca europeu ELAA (European Live Art Archive), format per la Universitat de Girona, la Universitat d'Oxford i la residència d'artistes Glaugair de Berlín. Membre de la Càtedra d'Art i Cultura Contemporanis de la UdG.
