CATALITZADORS. Art, Educació, Territori. Arts Santa Mònica
CATALITZADORS
17.12.2010- 25.04.2011
Lloc: Arts Santa Mònica. La Rambla,7 08002 Barcelona. Espai Anella
Amb projectes de: Santiago Cirugeda, Amasté, Jordi Canudas, Josep-Maria Martín, Sinapsis, Tanit Plana, Laia Solé, Democracia.
CATALITZADORS. Art, educació, territori és una exposició que presenta projectes artístics i processos participatius que proposen una relació directa amb un determinat context local. Es tracta d’un conjunt de propostes que integren tres components essencials, que es combinen i es relacionen entre si, amb diferents graus d’interacció: constitueixen pràctiques artístiques, promouen accions educatives i es despleguen, sense renunciar a una reflexió crítica política i social, en un territori o context espaial i temporal concret.
Comissariat: Ramon Parramon
Organitza: Arts Santa Mònica -Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Produeix: Arts Santa Mònica - Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, ACVIC Centre d'Arts Contemporànies
CATALITZADORS presenta projectes artístics i processos participatius que proposen una relació directa amb un determinat context local. Es tracta d’un conjunt de propostes que integren tres components essencials, que es combinen i es relacionen entre si, amb diferents graus d’interacció: constitueixen pràctiques artístiques, promouen accions educatives i es despleguen, sense renunciar a una reflexió crítica política i social, en un territori o context espacial i temporal concret.
Un catalitzador és un element capaç d'accelerar o retardar una reacció química i quedar inalterat. El catalitzador exerceix de mediador entre les substàncies que s'han de combinar per formar un nou element. Mentre que en química s'aplica a processos d'unió de molècules, en projectes artístics pot adquirir un significat similar si l'apliquem a persones, llocs, circumstàncies o processos. Els projectes que es presenten actuen de catalitzadors en relació amb els elements que formen part del context social en el qual es formulen, mitjançant una sèrie d'accions específiques, persegueixen desencadenar algunes reaccions.
Els diferents espais sobre els quals es focalitza cada un d'aquests projectes comparteixen el fet de ser llocs en els quals es realitzen activitats que inicialment no solen estar vinculades a les pràctiques artístiques, però en els quals batega una possibilitat o necessitat d'actuació detectada per aquests creadors. Estar present en el lloc per detectar, assenyalar i per permetre que les coses succeeixin però desaparèixer quan la seva presència ja no és necessària. Aquesta és la idea que rau en aquest tipus de treballs, que més que entendre els artistes com a únics autors, es presenten com a part d'un engranatge en el que actuen de mediadors, aglutinadors, directors d'un procés de treball i alhora de catalitzadors.
Els projectes que es generen des de les pràctiques artístiques col·laboratives basades en processos estesos en el temps, no són fàcilment traduïbles en el limitat espai expositiu, formen part d'un territori de transversalitat que activa noves pràctiques culturals que podran incidir de manera activa en el context social.
Aquesta exposició planteja una possible cartografia de projectes que formen part d'una acció cultural, és a dir, són proactius en una tasca socialitzadora en la qual es fomenta l'esperit crític, es formulen alternatives a partir de la creativitat, es construeix una experiència de coparticipació i, en alguns casos, indueixen a una continuïtat a més llarg termini; actuant de germen, viver, eina o reactivador d'altres projectes.
Descripció del projectes en l'exposició d'Arts Santa Mònica
El treball que desenvolupa Santiago Cirugeda amb l’equip Recetas Urbanas constitueix un treball artesanal de reparació dinàmica en el sentit de tornar a posar en funcionament alguna cosa però transformant-la. Amb el projecte Camiones, contenedores y colectivos, han reciclat nombrosos contenidors oferint-los a diferents col·lectius o agrupacions de diferents ciutats espanyoles. Diferents grups han acollit una o diverses de les cases prefabricades, desmantellades d’un antic assentament gitano. Els contenidors s’han traslladat i s’han tunejat per adaptar-se a les activitats que promou cada col·lectiu. Cada un d’aquests col·lectius, en transformar un d’aquests antics habitatges el que fa, també, és actuar com un artesà que recicla, repara i innova, de manera que cada un d’aquests contenidors ha viscut una profunda transformació i actualització. La reparació dinàmica serveix per reconstruir o dissenyar projectes d’intervenció, però també polítiques culturals o polítiques urbanístiques.
El projecte Camiones, Contenedores y Colectivos ha promogut l’articulació d’una xarxa de col·lectius que treballen amb l’autogestió i l’autoconstrucció per participar enèrgicament en la creació d'una alternativa que incideix en l'entorn cultural i social des del qual operen.
El col·lectiu AMASTÉ i Casi Tengo 18 realitzen conjuntament des de 2006 DINAMIK(TT)AK, un camp de treball d’estiu per a adolescents, en el qual assajen noves metodologies que posen en pràctica a partir de la col·laboració entre artistes i monitors. La seva experiència es basa en el fet d’aprendre de l’altre mitjançant estratègies pedagògiques basades en la creativitat.
Els principals objectius són activar el potencial creatiu dels joves en el moment de la seva adolescència, quan la identitat de l’individu s’està forjant, i manifestar que l’art pot ser una eina de mediació i un mecanisme potent per fomentar una pedagogia activa basada en el desenvolupament de processos, l’estímul de la creativitat i el desenvolupament de les capacitats de grup. Cada edició constitueix un nou camp de treball en el qual es duen a terme experiències de participació, d’acció sociocultural, d’educació no formal, induïdes des d’una pràctica d’acció sociocultural.
Constitueix una experiència d’oci educatiu i reflexió basada en pràctiques d’acció, perquè els participants puguin aplicar la creativitat, la imaginació, i entendre les pràctiques artístiques des d’una perspectiva interdisciplinària.
Jordi Canudas ha impulsat el projecte 1021 dies. Mercat i Memòria_ Mercat de Sant Antoni desenvolupat entre 2007 i 2009, moment en el qual el mercat estava en vigílies de la seva de la seva imminent rehabilitació. A partir del context del barri de Sant Antoni de Barcelona, en el qual es troba aquest mercat, el projecte ha involucrat nombroses persones que hi viuen, hi treballen o hi transiten. Jordi Canudas viu en aquest barri i afronta aquest projecte com un veí més, però que en aquest cas actua de catalitzador entre aquest espai, la seva circumstància temporal
i altres persones que l’habiten o el fan servir. Ha construït un seguiment minuciós del dia a dia fins al tancament definitiu del mercat per l’inici de les obres de remodelació. En el seu conjunt, el projecte consisteix en mecanismes que activen la memòria, la participació i la representació d’aquest espai públic, en un moment històric molt particular que es caracteritza per ser el final d’un període. Aquest projecte no es redueix a construir un arxiu del que ha estat, sinó a capturar, evidenciar i potenciar elements intangibles que articulen moltes de les xarxes socials que existeixen al barri. El mercat és el dispositiu on una part important d’aquestes xarxes conflueixen i aquest projecte les redimensiona a través de la construcció del dia a dia, durant 1021 dies.
Josep-Maria Martín, en col·laboració amb Mouhamadou Bamba, presenta el treball Casa digestiva para un piso patera de Lavapiés. És un projecte que es basa en l’experiència de conviure en un pis sobreocupat, on la major part dels seus habitants immigrants comparteixen la vivència d’haver arribat a Espanya amb pastera. Aquest treball parteix de la base de qüestionar els llocs en els quals habitem, i posa en relació la memòria personal i col·lectiva del lloc amb la funció que realitza l’aparell digestiu en el procés de digestió: transport, secreció, absorció i excreció. Veure, avaluar, analitzar i intervenir en el procés de formació, de reutilització i/o d’expulsió de les “empremtes” dels diferents habitants i usuaris d’una casa, d’un territori, d’un espai on la vida actua. L’espai de la casa no és necessàriament l’espai de l’habitatge, sinó que s’estén cap al barri. En aquest cas el barri de Lavapiés de Madrid. El treball consisteix en l’acostament i diàleg amb els que hi habiten, nombrosos enregistraments videogràfics, converses i trobades amb els habitants de la casa. El document videogràfic realitzat com a part del projecte transmet aquesta circumstància del fet d’habitar en un lloc amb la ment posada en un altre. Amb aquest projecte la pràctica artística treballa en un microcontext, amb una experiència que se centra en l’individu, però el seu relat ens trasllada a una problemàtica complexa, col·lectiva i globalitzada.
La pel·lícula es projecta en una terrassa del barri del Raval, posant en relació el paral·lelisme existent entre aquest barri de Barcelona i el barri de Lavapiés de Madrid.
Sinapsis, mitjançant el programa i plataforma Trans_Art_Laboratori, desenvolupa metodologies en xarxa que articulen pràctiques artístiques col·laboratives. En aquest cas, mitjançant una experiència concreta a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau realitzada el 2009, s’ha iniciat un projecte que persegueix la instauració d’un programa que ha d’activar el desenvolupament de pràctiques artístiques en contextos sanitaris. Un projecte que planteja una reflexió sobre els processos de construcció i disseminació dels imaginaris vinculats al camp de la salut, a partir de dues estratègies: la investigació i la intervenció artística. La investigació, realitzada en col·laboració amb Javier Rodrigo, Rachel Fendler i Mariola Bernal, ha consistit en un estudi el resultat del qual constitueix un arxiu de projectes, programes, institucions, polítiques i bibliografia que dibuixa un mapa internacional de pràctiques artístiques en la intersecció amb l’àmbit sanitari. Aquest resultat es va formalitzar en una publicació que persegueix constituir-se com a model pedagògic i guia per desenvolupar polítiques culturals que puguin focalitzarse en aquesta orientació. L’altra estratègia va consistir a iniciar un procés de treball per intervenir en un equipament sanitari, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Per a portar-lo a terme van convidar les artistes Tanit Plana i Laia Solé a realitzar un projecte basat en un treball de camp i una proposta posterior que impliqués diversos aspectes referits tant al complex sanitari com al context del barri.
Tanit Plana amb el projecte La terra promesa pren com a punt de partida el trasllat de l’antic edifici hospitalari al nou, equiparant-lo al procés curatiu com a trànsit cap a un nou estat. El projecte es divideix en tres parts: la terra promesa, el viatge i el que queda enrere, com les fases d’una transició que afecta l’essència de l’ésser, tant personal, en el cas del malalt, com institucional, en el cas de l’hospital. El seu treball va consistir a establir relació amb malalts de la unitat coronària i representar el moment de la curació, el pas previ a la operació. Les tres parts que li serveixen d’eix per articular el treball es converteixen en una metàfora del procés que la institució hospitalària estava vivint. Aquest treball concentra una forta càrrega emotiva, d’esperança i por,
de confusió i il·lusió. Es presenta a través d’una projecció de vídeo que narra el moment en què el malalt està a punt de travessar el llindar que el separa del seu màxim anhel, el de recuperar la salut. 
El treball de Laia Solé es basa en el desplaçament. És un treball per a l’hospital de Santa Creu i Sant Pau iniciat el 2009 amb el títol de Grada Zer0 i que reprèn el 2010, obrint un nova via de treball amb el projecte Terreny de Joc. Amb el projecte Grada Zer0 proposa una aproximació al context de l’hospital i del barri en el qual està ubicat, a partir de tres accions diferents. Per una banda documenta els espais i els codis comuns entre tres entitats veïnes: l’Hospital, el Complex Esportiu Municipal del Guinardó i el Centre Cívic del Guinardó. Després edita una publicació que recull les narracions que es desprenen de la primera acció i que combinen els temes de la salut, l’esport i la pertinença a un col·lectiu. I la tercera part consisteix en un element iconogràfic format per tres banderes en les quals es reproduïen la planta de cadascun dels tres edificis i que emulen, pels seus colors, l’equip d’hemodinàmica de l’hospital, el Futbol Club Martinenc i el Club de Bitlles Guinardó.
Un any més tard, Laia Solé continua aquest treball iniciant una nova fase del projecte. Terreny de Joc es converteix en un nou projecte que es realimenta dels contactes i l’experiència prèvia a la zona, però fa un pas més enllà en el sentit de crear una estratègia de representació i participació dels treballadors, veïns o membres de les entitats. Recupera i dóna continuïtat a un procés que ens parla d’unes realitats molt localitzades en el barri del Guinardó. Construeix una narrativa basada en l’observació del territori i posa en relació un triangle d’institucions que ocupen un espai tant simbòlic com físic en el context del barri.
Democracia amb Welfare State (Smash the ghetto) parla del desmantellament d’un dels assentaments de barraques més grans d’Europa, situat al municipi del Salobral a la perifèria sud de Madrid. És un projecte que parla de la societat del benestar, mitjançant la transformació d'un veïnat format per una classe social desplaçada i desterritorialitzada. El treball de Democracia se situa representant l’escena final, la seva desaparició, deixant-nos moltes preguntes en l’aire sobre el context al qual s’estan referint. No ens expliquen res relatiu a la seva història o la seva gent. El document videogràfic barreja imatges del desmantellament del barri amb imatges enregistrades a partir de l’espectacle de ficció representat a la mateixa barriada. En certs moments la piqueta està destruint les barraques, en altres, una grua similar i tunejada, està actuant per a un grup d’espectadors. És un treball sobre el llenguatge i el lector, un lector convertit en espectador i un llenguatge convertit en espectacle. La cruesa del missatge directe ens evidencia un déjà vu, repetides vegades hem assistit a una representació similar a través dels mitjans de comunicació. Aquest treball de Democracia ens porta a un carreró sense sortida, l’artista no actua de mediador per resoldre el problema dels habitants que es desallotgen, actua de mediador entre l’escena real i l’espectacle, l’espectador adquireix consciència del seu estatus com a part d’una societat civil integrada, que poc pot fer més enllà de ser observadora expectant d’una espècie de realitat sovint teletransmesa.
Activitats relacionades amb l'exposició
Exposició fotogràfica 1021 dies de Mercat i Memòria Mercat de Sant Antoni. Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver (carrer Comte Borrell, 44-46)
13 gener - 5 febrer de 2011
- Projecció de la pel.lícula Una Casa Digestiva para un Piso Patera de Lavapiés de Josep Maria Martín. C/ Marquès de Barberà, 8 ppal. 1a. Barcelona.
17 desembre de 2010 i 29 gener de 2011 a les 22.00h
- Debats i Presentació dels projectes de l'exposició catalitzadors. Sala d'actes
28 gener de 2011 a les 19.00h
- Presentació del llibre Camiones, Contenedores, Colectivos. Recetas Urbanas i Presentació del documental Enlared. Sala d'actes
29 gener de 2011 a les 19.00h
Imatges de l'exposició a Arts Santa Mònica
