NATURES MORTES
24.09 – 07.11.2020
Exposició de Sama Genís Orriols
Obertura de l'exposició, dijous 24 de setembre a les 19 h
a ACVIC Centre d'Arts Contemporànies
[veure díptic]
No arrepleguis la tassa que ha caigut,
deixa els trossos a terra, no els agafis,
no provis ara de refer el que ha estat.
Contempla com espurna cada tros
enllà de cada tros, en la ceguesa,
inesperat i blanc, llunyà, tallant,
escampat i enfonsat als pous de l’hora,
solitari, immòbil, cada bocí
aclofat en l’espai que l’arrecera,
obert i clos, present entre l’absent.
No arrepleguis la tassa que ha caigut.
De cop ha esdevingut un arxipèlag
on llampeguen l’instant i la maror,
on el no-res inunda cada illa
i on cada illa enyora el foc total.
Lluís Solà
A propòsit de Natures Mortes de Sama Genís Orriols
No tornar les coses al seu lloc. A quin lloc? Quines coses? L’artista, no vol pas tornar les coses al seu lloc temporal, ocasional, ans al contrari les vol tornar al lloc mateix del poema, al lloc del poeta, al lloc de l’artista, a un lloc únic i precís per propi desig. Un lloc on s’hi percep l’inici de les coses, l’abans de l’abans. Un lloc nou, un lloc rellevant que és signe i senyal, que la salven del morir, i pot ser, de la por del viure sense viure.
L’acte que mou a la Sama, és un acte immemorial, insistent, constant, i fidel; un ritual, pel qual hi empra un desig profund de perseverança, un escalf ingent per mantenir viu el vincle entre el seu quotidià i el seu sagrat, entre la matèria que l’envolta i el seu jo vivent, oient, expert, el seu jo sensible. El moviment de la Sama és un moviment d’amor, amor profund envers les coses, les coses petites insignificants, les seves coses. I em pregunto, no és la creació artística també un acte d’amor profund i incondicional envers allò que estimes?
I si l’acció de l’artista, ella, és una acció ritual, per la pròpia naturalesa del ritual l’efecte del temps canvia; llavors l’abans, l’ara i el demà no es fonen en l’instant? En aquest instant i no pas en cap altre? En un instant precís, concret, sòlid, visible i bell?
La sorpresa és colpidora tant per l’autora, com per les coses mateixes, com per nosaltres. I em pregunto: necessitem arrecerar-nos en aquest indret? En aquest refugi inútil? Necessitem els rituals? Doncs crec, sincerament, que encara sí, perquè senzillament no només som raó i vida útil sinó que som éssers emocionables, emocionants, mutables, canviants, caòtics i inconstants. Uns éssers sensibles i no podem deixar de ser-ho, i els rituals expressen, com cap altra manera, aquesta trobada emocional i expressiva amb el món, donant sentit a la bellesa i mostrant el seu poder simbòlic i transformador.
Però qui som, o que són les coses? Som, com explicita l’artista, els éssers i les coses dels éssers. Som un mar de sang, un regalim de morter sec aferrat al cos, una troballa fortuïta, un mar d›enderrocs, una desfeta, una vida plena i devastada alhora, un mur ferm i una ruïna. Som cossos d’altres cossos, memòries d’altres memòries però sobretot som una espera constant vers la desfeta inevitable. Però també som un bri de romaní, una falguera seca, una fulla, un esmolat fragment de terra cuita, i tal vegada un punt brillant a la intempèrie, una llum que tremola damunt ferides profundes.
Emergim per ser despulla viva, despulla clara i silenciosa, per ser tomba, esquelet i ofrena. I disgregats, absents, callats, esdevenim un illa immòbil a l’arreu, una “illa que enyora el foc total”.
Toni Casassas Bover
Artista / Castell de l’Areny, juliol 2020
Sama Genís Orriols va estudiar els graus superiors de pintura i ceràmica artística a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic. Ha assistit a nombrosos cursos de tècniques ceràmiques amb professorat internacional procedents de Corea, Bèlgica, Argentina i Veneçuela.
Ha realitzat exposicions individuals a Barcelona i Vic i col·lectives al Louvre de París i a Kyoto. Ha estat seleccionada i premiada en concursos internacionals de ceràmica.
Fotografia: Sama Genís Orriols. Viure sense viure, 2020
