RELATS FOTOGRÀFICS 5
12.11.2020 – 30.12.2020
Exposició d'Adrià Costa i Toni Coromina
Obertura de l’exposició, dijous 12 de novembre a les 19 h
[veure postal]
Coincidint amb el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, cada tardor s’organitza pels carrers de la població la tradicional Zombie Walk, una desfilada de zombies maquillats, seguint una estètica lligada al terror, una pertorbació angoixant de l’estat d’ànim associada a la violència i a la maldat humana.
El filòsof anglès Thomas Hobbes (1588 - 1679) va popularitzar una sentència del comediant llatí Plaute, segons la qual “L’home és un llop per l’home”. Per Hobbes, l’home es dolent per naturalesa i viu en un estat de guerra constant de tothom contra tothom. Un segle més tard, el filòsof francès Jean-Jacques Rousseau, proclamava que l’ésser humà és originàriament bo i que la seva convivència en societat el corromp, condicionat pels valors negatius.
El debat al voltant de la bondat o maldat original de l’home aflora en algunes religions. Els maniqueus creuen que tant el bé com el mal tenen origen diví, cosa que explica que al món hi hagi injustícies i passin coses dolentes. El judaisme considera que l’home és bo i dolent al mateix temps i, per això, insisteix en la responsabilitat de l’ésser humà. El catolicisme pensa que, malgrat el pecat, l’home té una tendència natural cap al bé. En canvi, pel protestantisme l’home és dolent per naturalesa ja que, encara que ho intenti, no pot deixar d’ésser-ho.
Diuen que els infants són purs i innocents. Però no sempre és així. Quan jo tenia quatre anys, un mal dia em vaig dedicar a burxar amb un llapis un pinsà que teníem engabiat a casa i que va acabar morint. Una acció de la qual sempre m’he penedit. Ara encara em pregunto: d’on em va sorgir aquell instint malvat?
Toni Coromina
Escriptor i periodista
Adrià Costa (Vic, 1978). Recorda com el seu pare revelava les fotos a casa i no va tardar a sentir-se atret per la fotografia. Amb el temps decideix ampliar els seus coneixements a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IFEC). L’abril del 2005, coincidint amb el naixement del setmanari Osona Comarca, comença a dedicar-se professionalment al fotoperiodisme. El 2009 fa el salt a NacióDigital, on segueix treballant.
Toni Coromina (Vic, 1955). Escriptor i periodista. Des de 1987 col·labora en diversos mitjans d’Osona. Editor d’El Pardal Moderat (Vic, 1991-1992). Guionista d’humor a Ràdio 4 i a RAC1 (1996-1998). Col·laborador de La Vanguardia (1992-2018), on ha escrit els guions de la vinyeta diària Ventura & Coromina (2000-2012), articles d’opinió i treballs sobre temes socials i culturals. Llibres publicats: Rebotiga d'Il·lustres, amb Albert Om (Premsa d'Osona 1989). El que la sigue la persigue, biografia de El Último de la Fila (Editorial Can, 1995). Cafè Vic, retrat d’una generació de rebels i bromistes (Ajuntament de Vic-Eumo Editorial, 2007). A favor o en contra, dietari d’un perruquer somiatruites (Témenos Edicions, 2014). Òxid de Boira, col·lectiu d’artistes de Vic (Galeria El Carme, 2016). El bisbe ludòpata i altres contes (Témenos Edicions, 2016). La Rita i en Kubala, conte (Témenos, 2018). El Color de la Vida. / 40 anys de Salut Mental a Osona (Osonament, 2019).
Entrevista a Adrià Costa:
Fotografia: Adrià Costa. Sitges Zombie Walk (2016)
