COMPLICITATS
10 ANYS D'ART I ESCOLA
Exposició vinculada amb l'exposició ART + ESCOLA + JOC [+ info]
21.05 – 27.06.2021
Exposició de Francesc Abad, Ana Álvarez-Errecalde, Ferran Blancafort, Recetas Urbanas / Santiago Cirugeda, Carme Collell, Toni Ferron, Joan Fontcuberta, Jo Milne, Tere Recarens i Jorge Yeregui
A cura de Miquel Bardagil
Obertura de l'exposició, divendres 21 de maig a les 19 h al Temple Romà (Pare Xifé, s/n Vic)
Presentació de la publicació ART I ESCOLA. 10 ANYS
Dijous 27 de maig a les 18 h al Temple Romà
La retransmissió no serà en directe. El vídeo de la presentació es publicarà al Youtube el divendres 28 de maig.
S'ofereixen visites comentades als grups escolars, vinculades a l'exposició ART + ESCOLA + JOC.
Visites gratuïtes, contactant amb ACVIC
[veure desplegable]
Fotografia: Ana Álvarez-Errecalde. Río de Piedras (2020)
COMPLICITATS (I COINCIDÈNCIES)
Deu anys d’Art i Escola constitueixen una fita remarcable en l’aposta per vincular l’art contemporani –artistes, un centre d’art, gestors...– amb l’ensenyament –alumnes, professorat, institucions educatives...– i les noves generacions. Una aposta de mèrit i arriscada en el seu moment, i també una cursa de fons, ja que no és un secret la dificultat de les diferents disciplines de l’art contemporani per establir una connexió amb la societat. Deu anys després es pot parlar d’una història amb assoliments a partir d’anar buscant i teixint, dia a dia, complicitats i coincidències. Art i Escola s’ha estructurat cada any al voltant d’un tema: l’entorn, el temps, la xarxa, la llum, el buit, el caos, el tabú, el refugi, la ficció i el joc. Per a l’exposició s’ha buscat un artista amb una trajectòria coincident amb cada tema.
JORGE YEREGUI capta en les seves fotografies i vídeos els paisatges de la perifèria urbana, un entorn encara no enterament urbanitzat, on l’acció humana ha intervingut projectant una transformació radical en l’espai, marcat amb les línies de delimitació parcel·lària i estripat per les intervencions d’adequació de l’espai. L’idíl·lic locus amoenus dels antics, idealització del concepte d’allò «natural», ha estat suplantat per un model de paisatge banal, impersonal i gris, resultat del sotmetiment als dictats econòmics de la societat postindustrial.
FRANCESC ABAD vincula la memòria al temps, com les dues cares de la mateixa moneda. Davant el pas devastador del temps, la memòria s’erigeix en l’antídot contra l’oblit. La memòria, en la doble vessant individual i col·lectiva, esdevé el mecanisme imprescindible en el procés d’estructuració tant del cos social com del subjecte en contra de la manipulació i la falsificació de la història. Cal preservar-la i protegir-la de la intempèrie, tanmateix, ja que la seva fragilitat queda exposada en la incessant lluita contra el temps i l’oblit.
TONI FERRON s’endinsa en l’univers de la xarxa amb el tarannà de l’observador lúcid i crític que explora contradiccions i mancances del món generat a partir de la tecnologia digital de la informació i la comunicació. Amb aquest objectiu ha creat un llenguatge personal que es mou entre el grafisme i la iconografia pròpia de la xarxes socials per aconseguir una gran eficàcia comunicativa, des d’on posa de manifest el perill de l’individualisme, la soledat i la passivitat en comptes de l’acció participativa i la solidaritat, així com la jerarquització i la voluntat de controlar unes estructures de paradigma democràtic.
FERRAN BLANCAFORT s’ha interessat captar la multiplicitat de la llum, ja sigui en la fotografia d’interiors, de paisatges o de formes arquitectòniques. La seva obra, potser a causa de la seva sensibilitat d’arquitecte, mostra una tendència a reflectir imatges de composicions ordenades per línies i volums precisos –però sovint amb formes poc definides– que estructuren les diferents zones del conjunt. A Venècia V observem com la llum es fa tangible quasi sobtadament, en un moment de pausa i quietud, mentre inunda amb una infinitat subtil de grisos la profunditat d’un espai inconcret.
CARME COLLELL treballa la ceràmica amb un manifest interès pel buit i el color. El primer concepte l’acosta al discurs escultòric i arquitectònic, el segon a la pintura. No hem d’entendre, però, que faci una obra híbrida, sinó que desenvolupa formalment i conceptual una ceràmica, amb gran domini tècnic, enriquida amb aportacions d’altres disciplines. La delimitació del buit, és a dir, d’un espai privat de matèria, crea una dualitat interior-exterior, que de vegades es resol amb una energia expansiva de dintre cap a fora, de vegades amb unes geometries de contenció que preserven el secret de l’espai interior.
JO MILNE ha aconseguit una suggeridora plasmació visual del concepte del caos: uns bucles inacabables en constant moviment que es projecten cap a l’infinit, més enllà de l’espai i del temps, en una combinació de seqüències determinada per combinacions geomètriques. La repetició serialitzada de les línies corbes (o cordes, definides per la teoria de cordes com a objectes unidimensionals) suggereix que l’origen d’aquest univers se situa en un component racional que, lluny de la fredor, també ens parla d’emocions: la bellesa d’unes formes simètriques, la subtilesa cromàtica i el vitalisme de les línies en expansió.
ANA ÁLVAREZ-ERRECALDE ha realitzat una punyent reflexió sobre temes recoberts per un cert tabú en la societat actual. La seva obra confronta l’espectador amb fets com l’embaràs, el part, la malaltia, la mort, el dol o la pèrdua, entre d’altres, que apareixen en la seva obra sovint abordats de forma directa i en referència a vivències personals. Es tracta de qüestions de caràcter transcendental, ben presents per a qualsevol individu concret, però que resten d’alguna manera soterrades i en gran part ignorades per una societat consumista guiada per l’hedonisme.
L’obra de RECETAS URBANAS / SANTIAGO CIRUGEDA es mou en els límits entre el que és legal i el que no és il·legal i s’endinsa en les aigües de l’ambigüitat normativa. Concep l’arquitectura en uns registres propers a les arts plàstiques i desenvolupa estratègies al marge del mercat i de l’especulació immobiliària. La «Casa Pollo» constitueix un exemple d’arquitectura com a refugi, pensada per als sectors més vulnerables, on l’autoconstrucció i el cooperativisme substitueixen l’empresa immobiliària. De reduïda superfície i ocupant solars en desús, està pensada com a lloc de residència temporal.
JOAN FONTCUBERTA ha explorat els camins de la ficció en l’àmbit de la fotografia, un medi que es va considerar el paradigma d’allò veritable. Al projecte Sputnik confronta la realitat històrica amb la manipulació política, la censura amb la llibertat d’informació i els mecanismes de creació i difusió de documentació fake amb l’escepticisme crític davant el discurs oficial. Ivan Istotxnikov –amb gran similitud física amb el fotògraf– és el protagonista de la història: un astronauta rus enviat a una missió espacial que va ser silenciada i amagada per les autoritats soviètiques.
TERE RECARENS ha desenvolupat una obra que sovint incorpora uns components lúdics propis del joc, els quals esdevenen un eficient recurs per trencar amb les rígides estructures conceptuals de l’art, amb l’objectiu d’acostar-lo a la vida. Aquest interès en la fusió de vida i art ha estat una constant en la seva obra. A Watere incorpora la infantil, espontània i alliberadora alegria del joc amb un inesperat sortidor d’aigua en el context del dur asfalt urbà, recuperant i reinterpretant amb ironia una escena que hem vist reflectida en algunes icòniques fotografies de Nova York.
Miquel Bardagil. Crític d’art
Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un dels artistes catalans més significatius dels que iniciaren la seva trajectòria creativa en el marc històric de l’anomenat art conceptual a Catalunya, molt als inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l’esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d’artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé quaranta-cinc anys d’activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l’Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caire històric i crític, nacionals i internacionals.
Com deia Joseph Brodsky, a qui l’artista sempre confessa deure part del seu coneixement poètic: ”Per professió o, més ben dit, per l’efecte acumulatiu de tot el que he estat fent durant anys, sóc artista; per ofici, tanmateix, sóc professor de dibuix”. També, com assegurava Hannah Arendt, un altre dels seus puntals més persistents: “No tinc intenció de fer carrera, ni per convicció, ni per capacitat”.
Ana Álvarez-Errecalde. Artista argentina que resideix a Barcelona. Ha presentat la seva obra al Royal College of Arts de Londres i a la Universitat de Manchester (UK), al CCCB, el FAD i Arts Santa Mònica (Barcelona), Casa Velázquez i Canal Isabel II (Madrid), MET Quito - Centro Cultural Metropolitano (Equador), el Centre Cultural d'Espanya a Buenos Aires (Argentina), a la galeria Vžigalica de Ljubljana (Eslovènia) i a la Klovićevi Dvori Gallery de Zagreb (Croàcia), entre d'altres llocs destacats. Anna és mare de dos fills i una filla. L'experiència del naixement, la maternitat, la malaltia, la criança en discapacitat, la mort de les persones estimades i el fet de sobreviure a elles, travessen el seu treball.
"CARE, cuidar importa" (ed. Almafuerte 2020) és el seu segon llibre fotogràfic i d'investigació social en què exerceix una mirada respectuosa i reivindicativa a les persones que conviuen amb la discapacitat física i / o mental i als seus cuidadors, qüestionant les representacions visuals que accedeixen a l'art contemporani.
Ferran Blancafort. Arquitecte, professor de disseny, dibuixant i aficionat a la fotografia.
Membre del col·lectiu de fotògrafs Roda de Recanvi ha realitzat diverses exposicions tant col·lectives com individuals destacant “Afectes Efectes” a la Galeria el Carme de Vic ,el 2017; “Silencis “ a ACVIC Centre d’Arts Contemporànies el 2018 i al Centre d’Art Santa Mònica Barcelona; i 10 Fotògrafs 10 Mirades. Arquitectures de L’Atlàntida, el 2020. Guanyador del Concurs Perspectives de L’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques, el 2021.
Carme Collell Blanco. Llicenciada en Historia de l’Art per la UAB. Professora a l’Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic des de 1980 fins el 2011. Mentre cursava un Màster en Art i Educació a la New York University, s’inicià en la ceràmica amb la ceramista Lidya Buzio, alumna de Josep Collell, amb qui continuà l’aprenentatge al seu taller de ceràmica de Montevideo. Membre de l’Acadèmia Internacional de Ceràmica. Exposicions individuals a Nova York, i col·lectives a Skellefteå (Suècia), Paris, Munich, Vic, Barcelona, València, Chateauroux, Taiwan, Santa Fe (Nou Mèxic) i Dublín.
Toni Ferron. Va estudiar pintura i disseny a l'Escola d'Art de Vic. A finals dels 90 va realitzar la seva primera exposició i fins el 2017 va participar regularment en mostres col·lectives i algunes exposicions individuals. El seu treball sempre va ser una reinterpretació de la cultura popular i de les imatges dels mitjans de comunicació. Va guanyar algun premi i el 2006 la Beca Ciutat de Vic a la Creació Artística. Des del 2017 és el què Enrique Vila-Matas en diu "Bartleby" i Jean-Yves Jouannais n'anomena "artista sense obra".
Joan Fontcuberta. Ha desenvolupat una activitat plural en el món de la fotografia com a creador, docent, crític, comissari d’exposicions i historiador. Professor visitant en universitats d'Espanya, França, Gran Bretanya i Estats Units, col·labora amb regularitat en publicacions especialitzades. El 2013 va ser guardonat amb el Premi Hasselblad.
Jo Milne. És una artista i investigadora que treballa entre Catalunya i Escòcia. Llicenciada en Belles Arts a l’Edinburgh College of Art i a la Universitat d'Edimburg, amb un Màster en gravat al The London Institute (Camberwell College of Art) i doctora en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. La seva tesi "Estructures invisibles" basada en la seva pràctica com a artista, considerava metodologies utilitzades per científics, artistes i visionaris per visualitzar l'invisible. Una investigació que es va elaborar en col·laboració amb programadors i científics del CitiLab (Cornellà), el VHIR, de Barcelona i el departament de Química de la Universitat de Barcelona.
Ha rebut diversos premis i beques de la Generalitat de Catalunya (2020), Andrew Grant Award i Elizabeth Greenshields Foundation (Canadà), entre altres, i ha estat artista resident a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona, 2020), a Hangar (Barcelona), La Nau (Sabadell) i l’Irish Museum of Modern Art (Dublin).
En la última dècada, la seva obra ha esta vinculada amb les cosmologies elaborades per científics en relació a la teoria de les cordes, els fractals i la ciència quàntica i ha estat presentada en exposicions individuals com Maneres de Fer Móns (La Mercè, Girona, ItinerART Fundació Vila Casas) Al Cau del Conill (Can Manyè 2018), Una tropa de Sensacions Errants (La Sala, Vilanova i la Geltrú) i No faig prediccions, sinó excuses a l’Espai Volart (Fundació Vila Casas, 2016). Ha participat en diverses col·lectives als Estats Units, Gran Bretanya i Espanya i a exposicions com Drawn Away Together (Talbot Rice Art Centre, Edimburg), i la seva obra és present en diverses col·leccions privades i públiques d’Europa i els Estats Units.
Recetas Urbanas / Santiago Cirugeda. Desenvolupa intervencions d'alt impacte social i cultural, implementant projectes poc convencionals d'arquitectura urbana sostenible i auto- construïda. El col·lectiu liderat per Santiago Cirugeda aborda camps com l'arquitectura efímera, estratègies d'ocupació, intervenció urbana i la incorporació de pròtesis construïdes, en els quals s'ha convertit en pioner i referència internacional. Ha estat central en aquest èxit l'estudi i investigació en reutilització de materials i en formats de participació ciutadana en el procés de presa de decisions. El treball de l'equip es caracteritza per la seva contínua experimentació utilitzant la ciutat com a un laboratori i un espai de resolució de conflictes. L’inconformisme, la contínua investigació en la pràctica i els èxits han fet avançar el coneixement i la pràctica en arquitectura.
Tere Recarens. Estudio art a l'Escola Massana de Barcelona i el 1992 em trasllado a l’École d'Art de Grenoble i després a l’École d'Art Luminy de Marsella per realitzar un postdiploma en Art. Realitzo residències d'art a Art3, a Valence i el 1998-99 a Studio Program, PS1 Contemporary Art Center de Nova York. De tornada a Barcelona, divideixo el meu temps entre Rotterdam i Torí. El 2001 em trasllado a Berlín i treballo a Estònia, Tibet, Mali, Kurdistan turc i l'Iran. Exposo internacionalment i formo part d'algunes col·leccions de Museus, destacant el MACBA Museu d'Art de Barcelona on també treballo en educació amb el projecte 'Postdata'. També treballo amb la Galeria Anne Barrault de París.
Jorge Yeregui. Arquitecte de formació, el seu treball investiga sobre la dimensió cultural de l'entorn en aquells llocs on la confluència de múltiples realitats -social, mediambiental, política o econòmica- els confereix un marcat valor simbòlic i alhora testimonial. La relació entre arquitectura i medi ambient o la influència dels mercats en el creixement urbà constitueixen alguns dels seus temes d'interès.
Ha rebut premis, encàrrecs i beques de la Fundación Botín, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, el Premio Pilar Citoler, el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo o la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.
Deshacer, borrar, activar (2020), Sobre el derecho a la ciudad (2019), Acta de replanteo (2017-2016) o Inventario (2015) són algunes de les seves exposicions individuals més destacades. Igualment ha participat en múltiples exposicions col·lectives entre les quals destaca la Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme celebrada a Medellín
Ha col·laborat en projectes d'investigació amb les Universitats de Màlaga, Còrdova, Salamanca i Cadis amb qui ha publicat 3 llibres i una monografia dedicada al seu treball.
