RECOSITS
Alícia Casadesús
Antoni Clapés
02.03 al 29.04.2023
Inauguració, dijous 2 de març a les 19.00 h
A ACVIC Centre d’Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)
Imatge: Alícia Casadesús
RECOSITS
Recosits és un treball conjunt entre l’artista visual Alícia Casadesús i el poeta Antoni Clapés, que s’aplega en una publicació que du el mateix nom.
Recosits parla del concepte de lloc. El lloc entès com l’espai propi, el que cadascú habita mentalment, la nostra «petita pàtria». No pas una pàtria política, sinó un indret, físic o moral, que interioritzem i que s’ha anat afaiçonant amb les pròpies arrels, els orígens, les vivències, les relacions... Aquell lloc que ens dona tranquil·litat i serenor.
Però Recosits parla també del seu oposat, de la nostàlgia, del dolor de la pèrdua del lloc. Una pèrdua que pot haver-se produït per circumstàncies diverses —entre d'altres, la degradació d’un espai, la falta de temps personal, la incomoditat de viure, o també i sobretot, l'exili.
Poemes i imatges conflueixen en un únic discurs, en un mateix dir. No hi ha cap voluntat d’ècfrasi. Cap intent d’il·lustrar amb paraules o imatges allò que les imatges o les paraules diuen.
Una mirada única sobre la dimensió ontològica de l’existència, que en el llibre s’articula en dues parts, la primera com a reflexió sobre el lloc i la vida, i la segona sobre la pèrdua del lloc i l’exili. L’exili com una de les formes de l’errar, que potser són una i la mateixa cosa.
I amb el vent, com una presència sense lloc, permanent, metàfora de deriva, de falta d’ancoratge, canvi, desorientació, força, batzacs.
Alícia Casadesús / Antoni Clapés
Alícia Casadesús
L’Esquirol, 23 d’abril de 1968
Artista visual
Viu l’art com una part indissociable de la vida. Com una manera d’estar, de mirar, de pensar i des d’on dir el món. Dir-lo d’una manera lenta, una mica a contracorrent de com el vivim. I dir-lo a prop del silenci, intentant aportar també un silenci a l’espectador immers en el brogit de la societat que habita.
El treball que ha anat definint la seva trajectòria sovint parla del lloc i és des de la reflexió i de la seva percepció, que es desenvolupa; tant si és un lloc físic com conceptual. I des d’aquest lloc diu l’evanescència i la perdurabilitat, la llum, el gest, la substància de les coses i de les persones; la natura.
Alguns dels seus treballs es fan en col·laboració amb altres creadors, sobretot amb el poeta Antoni Clapés. Així: «Microgrames» (2017), «Allí on la llum» (2018), «Recosits»(2021) i «Fer un lligall amb la roba ben plegada» (2022).
Antoni Clapés
Sabadell, 9 de juliol de 1948
Poeta i traductor
Altres han expressat molt millor que no pas ell mateix el per què de la seva escriptura poètica: resistir / damunt la terra // no llançar ombres / sobre els altres // ser en l’ombra dels altres / una claredat (Reiner Kunze).
De vegades penso que si encara escric és per aplegar els fragments, més o menys lluminosos i convincents, d’una joia de la qual estaríem temptats a creure que un dia va explotar, fa temps, com una estrella interior, i ens va escampar la pols al damunt. (Philippe Jaccottet)
Ha mirat de treballar sempre amb altres creadors, especialment amb Alícia Casadesús (i amb Benet Rossell).
