[AP] DADES I TERRITORIS. SELECCIÓ DE PROJECTES
APARADORS I PANTALLES
AP és un projecte que forma part del Programa Expo d’ACVic que planteja activar propostes pensades per fer ús de la façana de vidre de l’espai del centre i alhora desenvolupar una versió del projecte per internet.
Sota el tema DADES I TERRITORIS es va portar a terme un convocatòria de projectes de la qual es varen rebre 79 propostes procedents de 39 poblacions. Dades com a unitats de significació en brut que requereixen de ser contextualitzades en un territori específic. Els projectes, de temàtica oberta i amb referència a qualsevol context, responen a la demanda de posar en relació aspectes suggerits pels següents termes interrelacionats: dades i territoris – analògic i digital – espai físic i espai virtual – textos i hipertextos – stops & motions – cortines i bàners – visualització de dades i textos en context – mapes i cartografies – dades i analogies – narracions i dates – informació i contrainformació – gràfiques i ciutats D'aquesta convocatòria s'han seleccionat 4 projectes que es presenten successivament dins de la programació del 2011.
Projectes seleccionats
La comissió de selecció formada per Ignasi Aballí (artista), Tere Badia (directora d'Hangar), Mery Cuesta (comissaria independent), Nuria Enguita (comissària independent) i Ramon Parramon (director d'ACVic), ha seleccionat quatre projectes de la convocatòria Aparadors i Pantalles 2011:
- ‘VIC NARANJA VIC CRISTAL’ de Pere Ginard, un projecte sobre la identitat, la representació i la burocràcia, mitjançant l’ús del dibuix i una connexió directe amb el context local;
- ‘APLICACIÓN LEGAL DESPLAZADA #3: F.I.E.S.’ de Núria Güell, un projecte que dona veu a un col·lectiu de nul·la visibilitat com son els presos a través del text poètic i la implicació activa d’aquest col·lectiu;
- ‘WORDS KILL II: OPERATION WINDOWS’ de Vartan Avakian, Raffy Doulian, Maral Mikirditsian i Raed Yassin, un projecte que proposa un paral·lelisme entre els codis QR i els elements arquitectònics islàmics per les seves qualitats com a mediadors.
- ‘RE_COL·LECTORS’, del Col.lectiu y¹m [Lester Barreto, Pedro Dias, Pedro Coelho i Enric Carreras], un projecte de mapejat de territoris i objectes de rebuig com a rastres de la gestió de l’individu a les ciutats.
Tots aquests projectes han estat seleccionats per la seva adequació al marc proposat per la convocatòria impulsada per ACVIC, el seu interès conceptual, així com per la seva òptima interacció entre l’entorn digital i físic.
BREU DESCRIPCIÓ DELS PROJECTES SELECCIONATS
VIC NARANJA ESCRIBE FINO VIC CRISTAL ESCRIBE NORMAL | Pere Ginard
El projecte Vic Naranja, Vic Cristal s’acull als conceptes proposats per l’organització per jugar amb la identitat, la representació, el patró municipal i la burocràcia.
Proposa omplir de dibuixos grotescos la façana de vidre del centre d’art per convertir-la en un vistós microcosmos neronià de gent, situacions i actituds disperses.
El joc consisteix en que els visitants del centre d’art escollin un dels personatges (sense sort, ni destí) dibuixats i el legalitzi proporcionant-li una identitat (nom i cognoms, adreça, procedència i ocupació). Una vegada legalitzada la situació, el dibuix tindrà dret a aparèixer en un blog creat per a l’ocasió: un blog de les legalitzacions i/o legitimats, una mena de nou ordre ciutadà. Un Second Life de baixa definició.
APLICACIÓN LEGAL DESPLAZADA #3: F.I.E.S. | Núria Guell
Aliada amb Amnistia Internacional Catalunya enviaré una campanya cultural de "escriptura creativa" a tots els presos sotmesos a règim F.I.E.S. (règim vigent però il.legal) a les presons espanyoles. Se'ls convidarà a redactar un "poema, vers o petita narració" a manera de "full de reclamació" per a un projecte artístic quepretén traspassar els murs que els tanquen i visibilitzar la seva situació. S'editarà un poemari, prologat per Noam Chomsky, que es difondrà a manera de suplement en un mitjà de premsa escrita d'àmbit nacional. Paral.lelament, cada dia enviaré un dels poemes per correu postal al ministre de Justícia Espanyola en càrrec. Aquesta acció finalitzarà quan tots els poemes hagin estat enviats, i pot durar diversos anys, interrompuda només en el cas que les autoritats apliquin canvis substancials en el funcionament intern de nostre Sistema Penitenciari. Crearé un lloc web on es podran consultar tots els poemes i on es visualitzarà l'evolució de l'enviament diari dels poemes al Ministre de Justícia.
'WORD KILL II: OPERATION WINDOWS' | Vartan Avakian, Raffy Doulian , Mikirditsian Maral i Raed Yassin
WORD KILL II: Operation Windows és un projecte que proposa una lectura paral·lela del Mashrabiya i el QR Code, tant conceptualment com visualment. Un Mashrabiya és un element de l'arquitectura islàmica tradicional, format per gelosies de fusta tallada que s'utilitzaven per mantenir allunyada la mirada de l’exterior a l'interior de la casa, i protegir així la intimitat de la llar.
La tecnologia Quick Response Code és una versió millorada del codi de barres tradicional que es pot llegir a través de la càmera d’un mòbil convencional. El codi consisteix en uns mòduls de color negre disposades en un patró quadrat sobre fons blanc. Una vegada escanejats, els símbols QR són de-codificats i proporcionen les dades codificades al usuari, que pot ser un text, URL o qualsevol altre format. Tant el Mashrabiya com els codis QR són elements que funcionen com a interfície entre el subjecte i la informació, proveint i/o ometent dades, i re-canalitzant fluxos de dades. Des d'un punt de vista visual, els símbols QR s'assemblen als diferents motius que formen un Mashrabiya. Sis plafons realitzats amb un material tàctil es mostraran a la façana del centre d'art ACVic.
Els panells es componen de símbols de codi QR manipulats, emmarcats amb una imatge pseudo-caligráfica, igual que un Mashrabiya original. D'altra banda, la idea és que els símbols de codi QR es manipulin però, mantenint la seva funció per ocultar petits personatges (space invadors) en la seva matriu de píxels.
El text codificat conectarà l'usuari a una pàgina web amb el mateix nom que el projecte, on seran reproduïts els vídeos de la Previsió de Immigració, realitzats per Raed Yassin.
Els Mashrabiyas es converteixen així al "marc metafòric a través del qual es fusionen dos territoris i on la ubicació contextual de l'espectador, és a dir, les geo-coordenades ètniques, contribueixen a la creació del significat i les seves diferents capes"*.
*Nat Muller. Coded Framings, extracte de text per a la propera publicació de l'Institute of Network Cultures.
RE_COL·LECTORS |Col.lectiu y¹m[Lester Barreto, Enric Carreras, Pedro Cohelo i Pedro Dias]
El projecte té com a objectiu reflexionar sobre una figura emergent en l'actual espai públic de la ciutat de Barcelona i en especial al barri del Poble Nou. El recollidor de ferralla sorgeix en un context de pobresa i precarietat, una activitat d'últim recurs per a un col.lectiu majoritàriament format per joves immigrants (subsaharians i gitanos) desproveïts de treball fix i habitatge. Es mouen per la ciutat, utilitzant un circuit per punts de possible recollida de material, principalment per contenidors d'escombraries, per obres o per altres negocis que els faciliten els sobrants de les seves activitats comercials. Entre les escombraries recollides, es destaquen els elements metàl.lics que són posteriorment venuts en desguassos que paguen, segons el tipus de metall, un preu fix per quilo per posteriorment vendre-ho al major en deixalleries. La major part d'ells sobreviuen mitjançant aquesta activitat recol.lectora, subsistint entre 3 i 5 euros diaris. En general s'apropien d'un cotxe de supermercat com a element contenidor de transport de material, de manera que van destriant el coure, l'alumini, el ferro o el plom d'entre els més variats objectes despullats al carrer. Tal com ho van omplint passen pels punts de venda per descarregar i vendre la mercaderia per un altre cop emprendre un viatge pels contenidors d'escombraries de la ciutat. Treballen de dia i / o de nit, segons les necessitats; són a les hores del final del dia quan les persones normalment baixen seves escombraries, treballen de nit per passar més desapercebuts en les seves tasques, busquen els barris segons els dies i horaris setmanals estipulats per l'ajuntament per a la recollida selectiva d'escombraries, estan pels carrers durant el dia quan baixen les deixalles dels pisos en reforma, o truca les portes de les obres demanant per material. El projecte proposa fer un seguiment, cartografiant el recorregut i traslladant a l'aparador una selecció d'objectes.
REFERÈNCIES BIOGRÀFIQUES
Pere Ginard (Mallorca, 1974) és il·lustrador, cineasta, cofundador, juntament amb Laura Ginès, de Laboratorium, micro-factoria que combina la creació de films i publicacions experimentals amb treballs de il·lustració i gràfica per a la premsa i la televisió. La seva especialitat són els experiments sobre el moviment perpetu i les variacions sobre la màquina dels Lumière; incloses les fantasmagories mudes amb autòmats i les representacions melancòliques dels dols, triomfs, monstres, prodigis i rampells místics, així com observacions, sovint no finalitzades de coses que giren vers el sol i persones roses de cabell ondulat amb tendència a la calvície. www.laboratorium.com
Núria Güell, formada entre Barcelona i La Habana en l’àmbit de les arts plàstiques.
El seu treball s’ha pogut veure en diferents plataformes com el premi Miquel Casablanques, Can Felipa, la Sala de Arte Jove, la mostra Transart, CCCB, Arts Santa Mònica, el Bòlit de Girona, Sala Moncunill de Terrassa i Off-limits de Madrid entre d’altres. El 2009 va participar a la X Bienal de La Habana, al 2010 a la Bienal de Pontevedra i de Liverpool i actualment està mostrant el treball Ajuda Humanitària a la 15 Trienal de Tallin a Estonia. A nivell internacional el seu treball s’ha mostrat a La Haya, París, Nova York, Miami, Formigine, Londres i La Habana. Guanyadora de diferents premis a nivell estatal, actualment està treballant en el projecte Aplicació Legal Desplaçada #2: Creixement Exponencial premiat pel Premi Miquel Casablanques 2010 i al projecte Fora de Joc per a la propera Bienal de Liubliana a Eslovenia.
Vartan Avakian és un artista visual que resideix a la ciutat de Beirut. El seu treball és interdisciplinari relacionat amb vídeo, instal·lació, fotografia i pop media. Va estudiar Comunicació de les Arts a la Universitat Americana Libanesa i va treballar amb la producció i disseny escènic dels media.
Actualment, Avakian està cursant el postgrau d'Arquitectura i Cultura Urbana a la Universitat Politècnica de Catalunya i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Avakian és un membre fundador del col·lectiu artístic Ahdath Atfal.
Raffy Doulian
Raffy Doulian és arquitecte i resideix a Beirut. És llicenciat en Arquitectura per la Universitat Americana de Beirut. Ha treballat en projectes al Llíbia, Síria, Egipte, Oman, la Unió d'Emirats Àrabs, Estats Units d'Amèrica, Rússia i Espanya. També col.labora amb artistes i directors de teatre en el desenvolupament d'obres audiovisuals i escenografies per a espectacles.
Maral Mikirditsian
Llicenciada en Ciències de la Comunicació de la Universitat Libanesa Americana i un Màster en Disseny i Espai Públic de l'Escola ELISAVA. Ha col.laborat amb la Metròpoli Espai Cultural (Beirut i Llíbia), l'Associació Marató de l'Espectacle, en Ciutats en Dansa i Escena Poblenou Festival (Barcelona). Recentment guanyadora del concurs de projectes curatorials en marxa de Can Felipa amb el projecte Des de l'interstici. Creadora del projecte beirut.Cat projecte que organitza activitats en col·laboració amb el Festival de Bouesia i Priorat Centre d'Art. Entre 2008 i 2011 ha estat coordinadora d'Idensitat.
Raed Yassin
Viu i treballa a Beirut i Amsterdam. Raed Yassin és artista de vídeo, so i arts visuals. També treballa com a curador a temps parcial i com a músic. Es va graduar al Departament de Teatre de la Universitat Libanesa de Beirut. Amb un enfocament conceptual sòlid, treballa amb imatges, música i text. El seu treball es basa en temes relacionats amb els mitjans de comunicació, el citvy, el cinema àrab, la cultura pop, la pornografia, els desastres i els arxius. La seva obra ha estat exposada a tot Europa, Orient Mitjà, Estats Units i Japó.
Col.lectiu y¹m
Lester Barreto (República Dominicana, 1977), Enric Carreras (Barcelona, 1977), Pedro Coelho (Lisboa, 1977) i Pedro Dias (Lisboa, 1977), Col.lectiu que realitza treballs en el món de la comunicació i les intervencions artístiques i efímeres des de l'òptica del disseny. Alguns treballs han estat realitzats en el CCCB, Arts Santa Mònica, La Panera de Lleida, la fundació Tàpies, Idensitat o en col.laboració amb artistes com Alexander Pilis o Antoni Abad.
