ACVIC Centre d'Arts Contemporànies

Skip to content

CA
ES
EN

RURALITATS

Ruralitats. Projecte expositiu de Toni Casassas i Marta Ricart

08.06.2012 - 22.09.2012

Lloc: ACVic Centre d'Arts Contemporànies
C. Sant Francesc, 1, 08500 Vic

Les ruralitats des de les mirades, les narratives i els vídeos

Les mirades
El projecte Ruralitats és el resultat de la mirada combinada (direccionada i tendenciosa) sobre fragments del món rural, que han portat a terme dos artistes, Toni Casassas i Marta Ricart. Un diàleg obert entre ells però també obert vers la contemplació, l'atenció i el respecte a l'entorn dels múltiples mons que hi conviuen. Una mirada que cerca definir qüestions vinculades a les especificitats de viure-hi, a les relacions (tensions) que mantenen les petites poblacions amb les grans ciutats, al pols entre les indústries agràries que hi emergeixen i les restes d'una agro-cultura basada en la proximitat vers el mon vegetal i animal, el paisatge i el domini de la natura o les relacions humanes que s'hi estableixen. Les circumstàncies del lloc rural es troben condicionades per un context postindustrial, de petites poblacions i ciutats intermèdies, que cada vegada més defineixen una cerca d'alternatives pròpies i vàlides cap a un futur marcat per la necessitat de repensar-se. Cap d'elles pot escapar al dinamisme i als canvis propis de la contemporaneïtat. La mirada d'allò rural, en aquest cas va més enllà de les comparacions amb l'urbà, de les densitats que els separen, ja que es planteja des de la cerca d'una especificitat que li és pròpia, però que no pot ni vol desempallegar-se'n ben bé del tot d'allò urbà.

Les narratives i els vídeos
Els dos artistes que han construït aquesta exposició fugen de l'exotisme que sovint cerquen els urbanites quan van als espais de ruralitat i que sovint respon a un imaginari que poc té a veure amb l'experiència contemporània de viure-hi. Ells ho fan des de dins, no com un treball de camp sinó des del camp mateix. Tot i així en certs moments algunes de les veus (narratives) que participen en els vídeos, i que formen part del mateix hàbitat (rural), dibuixen una situació apocalíptica. Toni Casassas comenta que estem en un moment de canvis i el que es diu encara es pensa des del passat, aquesta és una de les raons per plantejar un panorama poc esperonador del món rural des del món rural. Una part d'aquests documents videogràfics (vídeos) no poden evitar transmetre una melancolia romàntica cap el paisatge, la natura, l'arquitectura i el conjunt de coses que li són pròpies a aquests territoris. A Marta Ricart li interessa l'espai social de l'àmbit rural, la seva potencialitat encara per explorar com espai de dinamització cultural, de creació i difusió.
A partir de la suma entre una mirada de caràcter més introspectiva (subjectiva) i una altre més extravertida (socialitzadora) es construeix una exposició fonamentada en l'articulació de narratives i vídeos.

Un projecte en procés
La particularitat d'aquest projecte es que forma part d'una recerca a més llarg termini i que s'inicia com exposició. És més normal que una exposició sigui el resultat final d'una recerca, aquí és el començament. Tampoc és ben bé l'inici ja que ambdós tenen una llarga trajectòria que els vincula als mons de la ruralitat, l'observen, el pensen, el viuen i sobretot el transformen a partir de les seves peculiars mirades.
En aquesta exposició coincideixen diferents interessos que la fan possible. D'una banda les particulars investigacions que porten a terme tan Marta Ricart com Toni Casassas, i d'altre banda l'interès per part d'ACVic d'incidir i desplegar un espai de treball vinculat a la qüestió rural.
Al llarg de 2011 es va obrir aquesta via de treball iniciada amb la col·laboració de l'ajuntament de Sant Bartomeu del Grau i Campo Adentro. Arrel d'això es va portar a terme un projecte en residència de Pablo Sanz que va treballar sobre el paisatge sonor de Sant Bartomeu del Grau. Una altre activitat organitzada per ACVic va ser la jornada "Des dels marges. Entre l’art i la dinamització en contextos rurals", (abril 2011), conduïda per Marta Ricart i amb la participació de nombrosos centres de creació i producció del territori català . Durant el curs 2011-2012 s'ha iniciat el projecte Art i Escola 01 en col·laboració amb el Centre de Recursos Pedagògics d'Osona, l'Escola d’Art i Superior de Disseny de Vic, la Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament, la Farinera Centre d’Arts Visuals de Vic, la Universitat de Vic i l’Escola d’Arts Plàstiques de Torelló. Ha comptat amb la participació de 23 escoles de les comarques d'Osona, el Ripollès i el Vallès Oriental amb uns 2.500 alumnes implicats que han treballat sobre la temàtica específica del context rural. Una propera exposició recollirà i desplegarà el treball realitzat.

El fet, el lloc, l'hàbitat o l'espai rural esdevé una temàtica àmplia i suggerent per a promoure propostes vehiculades a través de múltiples punts d'interès com poden ser el paisatge, l’ecologia, la natura, el límits entre l’urbà i el rural, la sostenibilitat, els elements naturals, les olors, els colors, els sons, les tradicions, la industrialització, els neorurals, els relats, les històries de vida, la tecnologia, l’arquitectura, els cultius, la ramaderia, la maquinària... en definitiva les particularitats vinculades al territori, a la cultura i a la manera de fer-les presents construint i enriquint els imaginaris. En tot això hi té un paper l'art per tal de mediar, visibilitzar, interrelacionar, representar, crear o transformar. L'art amb l'educació i el territori. I el territori entre els límits del rural i l'urbà és una línia de treball i recerca que ACVic ha iniciat.

Ramon Parramon

Ruralitats del mite als trànsits documentats

Ruralitats és un projecte de creació que es presenta en format expositiu i que explora des de les narratives audiovisuals, la diversitat de maneres de viure i comprendre el món rural. Tenint present la necessitat de considerar els contextos rurals com espais dinàmics generadors de cultura, Ruralitats es proposa com un treball de recerca encaminat a reflexionar, documentar i crear narratives que portin a repensar i reinterpretar els imaginaris sobre la ruralitat.

La proposta expositiva, es crea davant la necessitat de tractar la ruralitat com un concepte viu i dinàmic des de la seva complexitat. El caràcter estàtic que se li atribueix sovint al món rural des de diversos imaginaris, contrasta amb la mirada calidoscòpica que es presenta a l’exposició, a través de nous marcs de comprensió i interpretació que parteixen de la relació com a estratègia de coneixement. Tot això amb la intenció d’obrir les portes a noves maneres de comprendre el món rural des dels trànsits, el dinamisme, la polifonia de relats i interpretacions i les històries múltiples.

El format expositiu de Ruralitats, es presenta des de la itinerància com un diàleg obert amb els seus visitants i participants. Un diàleg que inclou la relació amb els centres educatius, amb el territori i amb una diversitat de persones, associacions i entitats que d’una manera o altra es troben vinculades amb la temàtica de referència.

Construint processos narratius
Per construir Ruralitats, hem volgut fugir dels tòpics, dels imaginaris presents sobre la ruralitat, per cercar formes de viure, de comprendre i de relacionar-se on el territori, l’espai i la pròpia interpretació tenen un pes important.
A mida que hem anat avançant en la nostra cerca, hem anat perfilant una metodologia que ens possibilités comprendre millor el que ens proposàvem. En aquest procés de recerca, hem considerat necessari construir un diàleg entre el que anàvem experimentant i vivint en el transcurs de les gravacions i el que després hem anat concretant i donant forma. Un traspàs necessari de l’inconscient a la racionalitat que ens permetia posar paraules i noms a tot allò que hem anat vivint, sentint i experimentant. D’aquesta manera és com hem viscut el procés creatiu que hem cregut necessari per després comunicar tot el que hem anat aprenent en aquesta cerca i que ha pres forma en els diferents relats que presentem.

Temporalitats i atemporalitats
Hem considerat que no sempre hi havia una necessitat clara de situar les persones en els seus entorns reals i temps corresponents, car la intenció nostra no és estrictament documental. Tant se val el lloc i el dia, doncs no es tracta de construir relats lineals. Alguns paisatges son traslladats i algunes veus desplaçades, com també ho poden ser fragments de temps. Això ens és més útil ja que tampoc donàvem importància a la forma en que es manifesten els llocs o les persones. Tot pertany al mateix mapa vivencial. No ens ha interessat explicar la vida de ningú , ni donar explicacions sobre espais concrets ni accions, sinó confrontar diversos aspectes: colors, veus, camins, pensaments, etc... entrellaçar-los per experimentar noves maneres de narrar, de comprendre, de construir significat.

RURALITATS

Murmuris, paisatges desdibuixats, incerteses, no donar res per fet. Aproximar-se des de lluny, des d'enlaire, però travessant la superfície d'allò conegut, d'allò establert, dels codis. Una mirada telescòpica mirant de prop. Sense verd.

Dir respirant, amb veu baixa, obviant i desconfiant dels discursos massa clars, massa precisos, massa tancats. La natura es mostra bella, radiant, plena de sentit, atemporal. La veu humana, desconcertada, desplaçada sobre un territori de futur. Escoltem discursos del segle XX en territoris dels segle XXI.

On som? allà on allò que es diu sense voler dir diu més que el dir. Allà on el gest ho és gairebé tot, on hi ha més veus dins el silenci que en els mots, on la paraula calla per la força del paisatge, de la potencia de la llum, de la pluja, de la pedra. Allà on les certeses són certeses no perquè ho digui algú, ni perquè hagin estat escrites per ningú. I en aquest territori, ara, l'home flaqueja, l'home urbà, cosmopolita, se sent descobert i amenaçat. La bellesa augura una gran catàstrofe, la natura es mostra apocalíptica.

"Lligar l'anàlisi amb l'èxtasi" fent referència a Paul Valéry. Lligar la intel·ligència amb la sensibilitat, lligar la mirada amb la carn. Entrar en la quietud del moviment constant, del canvi imparable. La raó ha de conviure amb la freixura del cos , amb els cicles de l'orgànic, amb el desgast constant de la pedra. Lligar el tot amb les parts. Mirar allò invisible des de les crostes de la pell.

La delimitació d’un mapa actualment difós els límits del qual no son gaire clars. Les normes del joc estan canviant i hi ha persones que ho viuen de maneres molt diferents. Hi ha, però, qui viu la il·lusió, el projecte i el crea en el seu entorn més proper. Qui és capaç de moure pedres immenses, de transformar la seva realitat més propera. Hi ha però qui se sent atrapat en un joc, les normes del qual no ha decidit.

I amb tot això ens trobem que l’espai és important i no ho és. Que no és tan el context, com la manera de viure’l. Però que el pòsit deixat de tots aquests anys encara arrossega la necessitat d’inventar, de fer.

Han canviat les formes de vida, els trànsits i les distàncies. Es conserven els paisatges, les cases i alguns camins. El lloc resta aparentment estàtic mentre tots ens hi movem.

I l’anem re-significant amb les nostres accions i les nostres paraules. La posada en relació crea un sentit. Però en poden ser molts altres. Sols falta canviar l’ordre de les peces per veure la gran quantitat d’interpretacions que en poden sortir. Com un calidoscopi, el context es desplega i les persones anem construint sentit en el fer.

Marta Ricart i Toni Casassas

Genealogia del projecte

Ruralitats com a projecte expositiu s’inicia posant en diàleg dos projectes desenvolupats anteriorment de forma paral·lela per Toni Cassassas i Marta Ricart. Es relacionen dues maneres diferents de narrar: la cerca del relat entre el passat i el present, el joc de la memòria i la representació (Toni Casassas) i la mirada sociològica d’un moment narrat per veïns i veïnes que donen sentit al què significa viure en un entorn rural en l'actualitat (Marta Ricart), els autors investiguen nous formats narratius i obren portes a la reflexió d’un context que sovint resta invisible en el nostre imaginari.

Toni Casassas amb el projecte La Muntanya em pensa, construeix una videonarració que presenta un encontre amb la muntanya, el retorn als mites des dels boscos prepirinencs del Berguedà. A la videocreació, l’autor recull les memòries d’un lloc per injectar-les dins les vivències i experiències del present. Els nous relats s'entrellacen amb els records de les histories del passat. La narració que construeix el documental és plàstica, mudable i orgànica i explora la diversitat de records i interpretacions d’un mateix espai, d’una mateixa història. (http://lamuntanyaempensa.blogspot.com.es)

Marta Ricart amb el projecte de recerca visual titulat Prismes. Una recerca-acció creativa i col·laborativa sobre metodologies, estratègies i propostes artístiques de dinamització comunitària en contextos rurals. La realització del projecte ha permès construir una primera reflexió sobre la creació artística en entorns rurals, a través del diàleg amb diferents agents del territori català. La recerca parteix de comprendre el món rural com aquell que es troba apartat de tot àmbit cultural i que sovint esdevé escenari de creació per als artistes però poques vegades és un espai de difusió i dinamització. El paper que desenvolupen els centres de producció que es troben en zones rurals en el context català és clau per a aportar altres mirades que parteixen de la cultura i que es troben en el territori. Tot i així es fa molt necessària la cerca de metodologies, estratègies i reflexions que aportin altres maneres de comprendre i fer cultura en entorns rurals així com visibilitzar les diferències que comporten aquests contextos en el marc de la creació cultural.