OHÉ PARTISANS, SALVEM LA CULTURA!!
Document d’urgència per un acord nacional de salvament de la cultura i, específicament, de les pràctiques artístiques contemporànies. Document que reclama una petició de respecte, reconeixement, recuperació, reforç i projecció de les estructures existents en el context català.
Considerem que la cultura, en l’actual debat de construcció nacional, està patint una sèrie de greuges i desmantellaments progressius i continuats, que s’emparen en el context d’una crisi que afecta a nivell social i econòmic al conjunt de la nostra societat.
Considerem que, de manera específica, les pràctiques artístiques contemporànies tenen unes recents i febles infraestructures que pateixen, de manera accelerada, l’abandonament per part de les polítiques públiques i el conseqüent desprestigi.
Defensem la utilitat de l’art com a eina de construcció social. Precarietat i pràctiques artístiques han mantingut des de fa temps una relació directa, no tan sols laboral, sinó també de consideració social. La relació entre art i ciutadania ha estat poc estreta. Considerem que les polítiques públiques també han de treballar per a corregir aquests dèficits.
Defensem el paper de la cultura i l’art en el procés de reconstrucció política i de culturització d’allò social. La cultura no és aliena als nous moviments socials que estan sorgint, i aquests inevitablement han d’incorporar la cultura en les seves línies estratègiques.
Estem absolutament en desacord en la desaparició d’estructures i infraestructures, abans que hagin tingut el marge de temps necessari per demostrar la seva eficàcia en el context. Som conscients que el seu desmantellament té a veure amb les polítiques culturals i les prioritats de la seva gestió, que aprofiten el malestar generat per la crisi.
Creiem que les decisions que s’estan prenent des de les polítiques locals —que condueixen a diversos desmantellaments d’espais d’art, centres d’art i programes concrets — responen a una manca de responsabilitat, senyal que els càrrecs polítics que temporalment assumeixen el lloc en els àmbits de cultura tenen un dèficit gran en relació amb el coneixement, comprensió, sensibilització i entusiasme, per tal de valorar el capital social i cultural que suposen les pràctiques artístiques contemporànies.
Creiem que aquestes decisions han estat induïdes per les recents polítiques culturals impulsades per la Generalitat de Catalunya qui, en traspassar directament la responsabilitat a les gestions municipalistes, ha abandonat l’intent de promoure la creació d’una xarxa que afavoreixi l’accés de la ciutadania a les arts contemporànies i a contribuir a una equilibrada planificació territorial dels equipaments.
Entenem que els espais culturals i centres d’art han d’oferir un servei que té una vocació territorial més àmplia que altres serveis municipals i som conscients que els interessos d’un govern local no han de ser coincidents amb els interessos d’un govern de país. I estem molt preocupats, d’una banda, per les conseqüències de l’aplicació d’aquestes polítiques culturals que posen de manifest la manca de lideratge pel govern i, d’altra banda, per l’incongruent que aquest mantingui departaments amb gestions que no se sap ben bé a què responen i perquè existeixen.
L’any 1982 un centenar de regidors de cultura signen un document en el qual es reclama el lideratge de la Generalitat en l’aplicació de les polítiques culturals i la cooperació amb iniciatives municipals.
“Cal assenyalar el paper de la Generalitat com a agent fonamental d’una política cultural que ha d’ésser, en aquest moment, eix central de la reconstrucció del país. En aquest sentit, a la Generalitat li correspon essencialment de promoure i coordinar l’aplicació d’uns criteris globals en el conjunt de l’administració pública catalana, de promoure un ordenament legislatiu bàsic, d’emprendre iniciatives de caràcter nacional i de projecció exterior de la cultura catalana. Tot això, sense menysprear l’alt paper representatiu que, a nivell de tot el país, juguen diversos ajuntaments de Catalunya (…).”
Una gran part del text continua vigent, fet que deixa palesa la ineficàcia de les recents gestions i il·lustra les necessitats actuals. Però seria difícil, en canvi, trobar ni tan sols una quarta part de regidors que signessin el document.
Reivindiquem la capacitat d’elaborar un discurs artístic crític. Un discurs al marge de les estructures de poder en el món econòmic, social, intel·lectual o artístic. És evident que aquest discurs es pot elaborar des de la precarietat de mitjans, però això no implica la renúncia a exigir del poder polític unes actuacions a les quals està obligat davant la ciutadania.
És el moment de la ciutadania i és l’hora de passar a ‘acció. Hi ha molts fronts oberts i, a nosaltres, ens toca el de la cultura sense perdre les connexions amb elements socials i econòmics. Recordant la resistència partisana, la lluita per la cultura ja ha començat: Ohé partisans, salvem la cultura!! és el crit que encapçala aquesta lluita.
Correu electrònic per adhesions: [Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.]
Adhesions a data 9 de juliol:
Francesc Abad (artista), Ramon Parramon (artista), Miquel Bardagil (professor i comissari), Magdala Perpinyá (comissària), Anna Recasens (artista), Montse Armengou, Toni Giró (artista), Salvador Juanpere (artista), Marc Valls (dissenyador), Gerard Vilar, Felip Martí-Jufresa, Cèlia del Diego Thomas (comissària), Cristian Añó Frohlich (gestor cultural), Jordi Ribas Boldú (artista i gestor cultural), Núria Enguita Mayo (comissària i editora), Jorge Luis Marzo (historiador de l’art), Maite Palomo (gestió cultural), Maia Creus, Dolors Juárez, Jordi Canudas (artista i docent), Joan Vila Puig Morera (artista visual i professor d'Escola d'Art), Ro Caminal (artista visual), Josep Manuel Berenguer, Amanda Cuesta (comissària independent), Quim Moya (artista i gestor cultural), Eva Quintana (artista i gestora cultural), Isabel Banal (artista), Salvem Can Felipa Arts Visuals, Martina Millà (gestió cultural), Claudia Kalász, Javier Rodrigo (educador i investigador d’art), Clara Garí (directora Nau Côclea), Montserrat Moliner (artista), Josep Moreno (artista i docent a batxillerat artístic), Vicenç Casassas (artista), Anton Granero (dissenyador gràfic), Elvira Pujol (artista), Maria Permanyer, Joan Fontcuberta (artista), Ignasi Aballí (artista), Daniel G. Andujar (artista), Arnau Pons (poeta), Carles Rué, Jaume Moya, Kiku Mistu, Rogelio López Cuenca (artista), Philippe Bertrand (artista), Dolors Juárez (gestora i educadora artistica), Xavier Giménez (director de teatre), Jèssica Jaques Pi (docent), Javier Bassas Vila (docent i traductor), Joan M. Minguet Batllori (president de l'ACCA), Antònia M. Perelló (MACBA), Joan Lluís Montané (membre de l'ACCA), Helena Tatay (comissària), Elina Norandi (historiadora i crítica d'art), Glòria Bosch Mir (historiadora de l’art), Maria-Josep Balsach (docent), David G. Torres (crític d'art), Antoni Mercader, Sònia Villegas (historiadora de l’art), Oriol Fontdevila (crític d'art i comissari), Erika Bornay (historiadora de l´art), Josep Parera Serramià, Pol Capdevila (docent), Narcís Selles (historiador de l'art), Lluïsa Faxedas (professora), Albert Mercadé (Historiador i crític d'art), Toni Cirera (disseny projectes educatius), Simona Skrabec, Teresa Camps (docent), Verónica Coulter (artista), Montse Badia (comissària i crítica d'art), Elina Norandi (historiadora i crítica d'art), Maia Creus (historiadora i investigadora cultural), Ramon Casalé (crític d'art), Stella Rahola Matutes (artista), Agustí Isarch, Bernat Lladó Mas, Montserrat Pérez Ramos (escultora textil), Antonio Ontañón, Assumpta Rosés Cavallé (crítica d'art), Joan LLuis Montané (crític d'art), David G. Torres (crític d'art), Olivier Collet (gestió cultural), Jérôme Lefaure (gestió cultural), Amparo Lozano (docent i crítica d'art), Enric Maurí (artista contemporani), Mercè Alsina (crítica d'art), Núria Güell (artista), Aureli Ruiz (artista i comissari independent), Cristina Fontsaré (artista), Alicia Framis (artista), Raquel Friera (artista), Montse Gispert-Saüch Viader (crítica d'art), Juan Vicente Aliaga (professor de Belles Arts), Anna M. Guasch (crítica d'art), Carme Ortiz (crítica d'art i docent), Serafín Alvarez (artista), Nora Ancarola (artista i docent), Alán Carrasco (arista visual), Gemma Gascón (fotògrafa), Manuel Costa Fernández (gestor cultural), Carme Grandas (historiadora de l'art i crítica), Jordi Morell (artista i docent UB), Jordi Cano (artista i docent), Manel Ortega (contrabaixista), Alnert Galindo, Eduard Clavé (dissenyador gràfic i docent), Agnés Sebastià, Susanna Bernadí (gestora cultural), Aleix Gallardet (realitzador de documentals), Oriol Vilapuig, Lluís LLobet (gerent cultural), Angie Bonino (artista), Jeffrey Swartz (crític d'art), Riccardo Massari Spiritini, Oriol Vilapuig (artista i docent), Roger Bernat, Sergi Aguilar, Anna Font (getora cultural), Víctor Lobo (gestor cultural), Arts Coming (Edicions d'art contemporani), Domènec (artista), ACM. Associació per a la Cultura i l’Art Contemporani de Mataró Adolf Alcañiz (fotògraf), Francesc Vidal (arts visuals), Montserrat Cortadellas (arts visuals), Francesc Gelonch i Bosch (poeta i gestor cultural), Pep Vidal, Eva Caro Marín (gestora cultural), Equip d’A Bao A Qu, Jordi Encinas (artista visual), Roser Asparó (gestora cultural), Monika Anselment, Montserrat Prudon-Moral (Catedràtica de la universitat Paris 8 i membre de l'ACCA/AICA), Maria del Mar Amús (historiadora i crítica d’art), Gemma Massagué (gestora cultural), Raquel Herrera (professora i traductora), Antonio Selvaggi, Claret Papiol (artista), Hélène Champagne (escriptora i traductora)
