QUAM-CAPP 2016 (COLLABORATIVE ARTS PARTNERSHIP PROGRAMME)
ART EN CONTEXTOS SOCIALS I COMUNITARIS
Del 17 al 22 d'octubre de 2016
a ACVic Centre d'Arts Contemporànies (Sant Francesc, 1 Vic)
Taller Paisatges ordinaris, patrimonis emergents: el paisatge com a creació col·lectiva
Dirigit per Francesc Muñoz
Amb la col·laboració del màster Landscape Intervention and Heritage Management de la UAB Universitat Autònoma de Barcelona
Activitat QUAM, amb el suport de OSIC Oficina de la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
> vídeo resum del taller
Universitats participants: Istituto Universitario di Architettura di Venezia, IUAV - Politecnico di Milano, Itàlia - Pontificia Universidad Católica de Valparaiso, Xile - Università di Bologna, Itàlia - Università degli Studi Chieti-Pescara, Itàlia - Università degli Studi di Sassari, Itàlia - Università di Peruggia, Itàlia - Warsow University of Technology, Itàlia - Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya
Països de procèdencia dels participants: Egipte - Espanya - Itàla - Japó - Polònia - Sèrbia - Xile
L’objectiu del taller serà proposar projectes d’intervenció i gestió a partir de les relacions entre patrimoni i pràctiques culturals com a elements que configuren el paisatge a l’espai urbà.
El taller parteix de dues idees principals:
- El valor dels paisatges ordinaris, aquells que actualment i al passat han acollit primordialment la vida quotidiana i, per tant, ha estat el marc físic de pràctiques culturals col·lectives, en termes de bé comú representatiu d’una comunitat local.
- La capacitat pública del paisatge ('landscape publicness') en termes d’element multiplicador de les qualitats i atributs de l’espai públic quan ens situem en contextos territorials diversos on els elements paisatgístics poden representar característiques diverses.
Els treballs posaran en valor els patrimonis de tipus ambiental i cultural del paisatge de la ciutat: exploraran possibilitats de dinamització econòmica, innovació i creativitat des de la intervenció i la gestió paisatgístiques; i plantejaran iniciatives de futur que entenguin el territori com una xarxa patrimonial de paisatges urbans a l’escala local.
El taller reunirà un nombre significatiu (30 participants aproximadament) d’investigadors procedents de diferents disciplines i països diversos a partir de la possibilitat de participació de les universitats europees integrades a la xarxa UNISCAPE per a la implementació del Conveni Europeu del Paisatge.
Així doncs, el treball col·laboratiu entre estudiants i professors d’universitats espanyoles i internacionals i de tradicions disciplinàries diferents garantirà una suficient pluralitat de perspectives a l’hora de plantejar les relacions entre paisatge i patrimoni com a desembussador de les capacitats per a la creació col·lectiva al territori.
Continguts, objectius i orientació de treballs
El taller considera 4 objectius principals:
Definir una aproximació general en termes de ‘paisatge patrimonial’, a partir dels principis que inspiren el Conveni Europeu del Paisatge. Aquesta orientació haurà de permetre suggerir estratègies, propostes, projectes i actuacions concretes que entenen el paisatge urbà com a patrimoni i el patrimoni urbà en termes de paisatge.
Proposar, a partir d’aquesta orientació global, iniciatives i projectes d’intervenció i gestió del paisatge que contemplin simultàniament elements de patrimoni ambiental i de patrimoni cultural per ajudar a definir de manera operativa la idea d’una ‘xarxa patrimonial de paisatges urbans’ a partir dels diferents elements de valor que caracteritzen els barris considerats i els seus entorns ambientals i paisatgístics.
Explorar les possibilitats per dinamitzar, a partir de la valoració i la intervenció sobre el paisatge, la consciència col·lectiva sobre els patrimonis ordinaris, entesos com un desembussador per inspirar la innovació i la creativitat cultural a la ciutat.
Plantejar tractaments paisatgístics integrats i transversals, que no considerin els espais com illes paisatgístiques o ‘bombolles patrimonials’, sinó tot el contrari, que contemplin la integració del teixit històric amb la resta de la ciutat a partir d’intervencions orientades cap a la connectivitat paisatgística / ambiental i la permeabilitat visual / perceptiva del patrimoni paisatgístic.
Aquestes quatre orientacions ajudaran a enquadrar els projectes d’intervenció i gestió que s’acabaran proposant i suggeriran iniciatives per a:
- Una nova definició urbana del barri de les Adoberies, en termes de districte cultural i paisatgístic.
- Un escàner intencionat de les relacions entre ciutat i riu que permetrà el tractament de diferents tipus de patrimoni cultural de manera integrada en projectes igualment diversos.
- Una anàlisi i prospectiva de les possibilitats de connectivitat física i simbòlica entre el barri objecte d’estudi i la resta de la ciutat.
L’objectiu final del taller serà la presentació d’una bateria de projectes d’intervenció i gestió del paisatge urbà en relació a les tres qüestions abans mencionades.
A qui va dirigit?
Artistes, arquitectes, geògrafs, educadors, investigadors socials, gestors o creadors interessats en la relació entre polítiques culturals, patrimonials, educatives i socials. També es dirigeix a estudiants d'aquestes o altres disciplines que trobin en aquesta intersecció, un lloc d'interès comú.
Formulari per accedir a una plaça del taller de Francesc Muñoz
Les plaçes són limitades i totes aquestes places disposaran d'una beca. Període d'inscripció fins el 3 d'octubre de 2016 a mitja nit.
[veure formulari]
Francesc Muñoz és doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha rebut guardons com el premi a la millor tesi doctoral en atenció als valors humans en l'enginyeria per la Càtedra Victoriano Muñoz Oms de la Universitat Politècnica de Catalunya (2004). S'ha especialitzat en urbanisme, planificació urbana i proposta d'estratègies territorials. Actualment, treballa en el disseny de projectes d'intervenció i gestió del paisatge a diferents tipus d'espais urbans i no urbanitzats. Ha participat com a expert en missions del Consell d'Europa referides a aquestes qüestions i ha estat professor convidat a universitats europees i americanes. Ha publicat i editat textos sobre la ciutat, els estudis urbans i les qüestions de paisatge. Entre els seus treballs destaquen llibres com urBANALització: Paisatges Comuns, Llocs Globals (Gustavo Gili, Barcelona, 2008) o Estratègies cap a la ciutat de baixa densitat: de la contenció a la gestió (Diputació de Barcelona, 2011). Ha estat jurat en convocatòries de prestigi internacional, com els Premis Rei Jaume I (àrea d'Urbanisme, Paisatge i Sostenibilitat, 2010), i en específiques sobre temes urbans, com els Premis City to City (2012). Ha estat membre del Consell Assessor de l'Any Cerdà (2009-2010) i director del Congrés Internacional de cloenda d'aquest esdeveniment Cerdà-Postmetròpolis: el govern de les regions metropolitanes al segle XXI (2010). Ha estat comissari de l'exposició commemorativa dels 30 Anys d'Ajuntaments Democràtics: Local, Local! La ciutat que ve (2010) i de l'exposició La fàbrica de la Llum, guardonada amb el Premi Bonaplata 2014 (categoria de Premi Especial de Patrimoni). Dirigeix la col·lecció de llibres Paraula i Paisatge (Àmbit editorial). Actualment, és director de l'Observatori de la Urbanització i de diversos programes docents de mestratge i postgrau com el Màster en Intervenció i Gestió del Paisatge i el Patrimoni a la Universitat Autònoma de Barcelona.
QUAM
La QUAM és una activitat de recerca, debat, formació i producció, especialitzada en l'àmbit de l'art contemporani, que ha estat pionera tant en el context català com en el de l’Estat Espanyol.
És una iniciativa que, des de 1988, s'ha dut a terme anualment i ininterrompudament fins a l'actualitat. Durant tots aquests anys i a través dels diversos enfocaments que ha tingut, els tallers i les conferències de la QUAM han constituït una oportunitat per a la formació complementària de nous creadors, crítics o mediadors vinculats a les pràctiques artístiques contemporànies.
Des de 1991 H. Associació per a les Arts Contemporànies assumeix l'organització i la gestió i durant aquest període ha intentat respondre sempre a les necessitats del moment. Això justifica els canvis d'orientació que s'han anat succeint en les diverses etapes i per sobre de tot ha perseguit dibuixar futurs possibles. Durant tots aquests anys són nombrosos els directors que han assumit la direcció, de manera que cadascun d'ells l'ha impregnat amb essència pròpia, construint-se en el seu conjunt com una experiència col·lectiva que ha aglutinat diverses generacions d'artistes, comissaris, mediadors, gestors i educadors. Ha incorporat nombroses veus i maneres de fer, decantant-se més per un programa plural, inclusiu i articulador, però també permeable a les inquietuds dominants a cada moment.
L'estructura de la QUAM gairebé sempre ha combinat l'organització de diverses ponències articulades en un seminari obert al públic amb la realització de tallers pràctics en els quals participa un grup més reduït de persones. La relació de directors que han passat per aquesta experiència, i durant aquests anys és:
1988-1996 Florenci Guntín; 1997-1999 Rosa Pera; 2000 Carles Guerra; 2001-2002 Martí Peran; 2003 Hilde Teerlinck; 2004 Glòria Picazo; 2005 Montse Badia; 2006 José Miguel Cortés; 2007 Fito-Arturo Rodríguez; 2008 David G. Torres; 2009 Andrés Hispano; 2010-2014 Ramon Parramon.
Àmbits genèrics d'interès que proposa la QUAM
- Combina l'especialització en el camp de les arts amb temàtiques més obertes a d’altres àmbits disciplinaris.
- S'interessa per projectes plantejats tant des dels àmbits educatius com els artístics que busquin implicacions conjuntes i se situïn en espais de porositat compartida.
- Combina creativitat, educació i mediació, obrint xarxes de relació cap a individus, grups o comunitats (sociabilitat) i elements propis del lloc (simbòlics, històrics o temàtics).
- Potencia els processos i les diverses articulacions col·lectives que d'elles se’n desprenen.
- Aspira a establir relacions amb el context a mitjà o a llarg termini i a barrejar-se amb d’altres activitats que es duen a terme en el lloc.
- Vol difondre pràctiques que aspiren a socialitzar, és a dir, projectes oberts que poden ser re-apropiats, reproduïts i re-formulats.
- Analitza casos d'estudi amb metodologies pedagògiques innovadores.
- Vol obrir vies entre la institució artística, la institució educativa i la ciutadania, amb la finalitat de promoure interaccions creatives.
CAPP (Collaborative Arts Partnership Programme)
Berlín, Budapest, Dublin, Helsinki, London, Liverpool i Osnabrück / Donosti, Huarte (Pamplona), Madrid i Vic
CAPP és un programa europeu destinat a la investigació entorn de l'art col·laboratiu i la proliferació d'aquest tipus de pràctiques. El programa CAPP té una durada de quatre anys (2014-2018). CAPP té, a nivell internacional, el suport de programa Creative Europe programme of the European Union i, a nivell nacional, Acción Cultural Española (AC/E).
- Els membres que formen part d'aquest programa són: Create Ireland (Dublín, Irlanda), Agora (Berlín, Alemania), Heart of Glass (Liverpool, GB), Kunsthalle Osnabrück (Osnabrück, Alemania), Live Art Development Agency (Londres, GB), Tate Liverpool (Liverpool, GB), Ludwig Múzeum (Budapest, Hungría) m-cult (Helsinki, Finlandia) i hablarenarte: (Madrid, España).
hablarenarte: és el soci espanyol d'aquest projecte europeu. Conscient de la proliferació recent de pràctiques socials col·laboratives en el territori espanyol, la seva motivació en el projecte resideix en la possibilitat que aquest ofereix de capacity building i d'internacionalització del sector espanyol. La intenció de hablarenarte: en aquest projecte és precisament ajudar als artistes a donar aquest salt.
Per a això s'ha format una xarxa de quatre centres d'art espanyols de diferents Comunitats Autònomes amb l’objectiu d’unir forces per implementar el programa en un territori més ampli i augmentar la programació de projectes col·laboratius de gran importància social als seus centres, afavorint així mateix la creació de vincles entre les institucions espanyoles i les seves homòlogues en d’altres regions europees.
- Membres de la xarxa nacional: ACVic (Vic, Catalunya), Centro Huarte (Huarte, Navarra), Medialab Prado (Madrid) i Tabakalera (Donosti, Euskadi).
Activitat QUAM, amb el suport de OSIC Oficina de la Iniciativa Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
